El Banc d’Espanya tornarà a elevar el creixement del PIB i l’acostarà al 2%

L’economia espanyola està donant mostres d’un dinamisme major de l’esperat en la primera part de l’any fins al punt que el Banc d’Espanya preveu tornar a revisar a l’alça la seva previsió de creixement per a aquest any, per sobre de l’1,6% que va avançar el mes de març, fins a una taxa pròxima al 2%, més pròxima a la previsió del Govern del 2,1% que, fins ara, se situava a la franja més optimista dels pronòstics. «La informació més recent mostra un creixement de l’activitat més gran que la prevista en el primer trimestre d’aquest any, que, juntament amb la revisió recent de la sèrie històrica, suggereixen que el PIB podria créixer aquest any per sobre de l’1,6% previst en les nostres últimes projeccions» afirma el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, en l’Informe Anual de l’organisme, publicat aquest dimecres.

En el seu article introductori de l’Informe Anual, Hernández de Cos saluda l’acord salarial entre patronal i sindicats fins al 2025 i, en matèria de pensions, adverteix que el 2025 s’imposarà un nou ajust del sistema ja que, segons els càlculs del Banc d’Espanya, amb la reforma del ministre José Luis Escrivá no n’hi haurà hagut prou per reconduir els comptes segons el compromès amb la Unió Europea i s’activarà el mecanisme d’ajust automàtic previst en la llei. El governador, a més, qüestiona el control en els preus del lloguer introduït en la nova llei de vivenda i de cara al sector financer, reclama prudència en el repartiment de beneficis i destinar una part addicional d’aquest a reforçar la seva capital per afrontar possibles escenaris de risc

La pròxima revisió de les perspectives de creixement del Banc d’Espanya es produiran el mes de juny vinent. «Només per la correcció a l’alça del creixement dels dos últims trimestres del 2022 que ha realitzat l’INE i per l’activitat del primer trimestre, superior al que havíem previst, caldria elevar en cinc dècimes la previsió de creixement, fins al 2,1%», ha explicat el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán. No obstant, «això no vol dir que aquesta sigui la nostra nova projecció al juny», afegeix. Hi ha alguns factors que restaran impuls al creixement i entre aquests se situa la pujada de tipus d’interès que està impulsant el Banc Central Europeu (BCE), els efectes restrictius del qual sobre l’economia real aniran a més a partir d’ara.

«La transmissió a l’activitat real i a la inflació de l’enduriment de la política monetària estaria començant a materialitzar-se ja, tot i que el gruix dels efectes es percebran a partir d’aquest any», s’afirma en l’Informe Anual. De moment, segons els càlculs del Banc d’Espanya, l’enduriment de la política monetària en els últims trimestres, amb el consegüent encariment del crèdit, s’ha traduït a Espanya en una menor inflació de dues dècimes el 2022 (la inflació mitjana va ser del 8,4% l’any passat), mentre hauria restat sis dècimes al creixement del PIB de l’any passat (que va resultar del 5,5%), si bé el seu impacte màxim, entorn d’1,1 punts s’espera el 2024.

En general del Banc d’Espanya constata que la translació de la pujada dels tipus d’interès del BCE a les hipoteques i als dipòsits està sent més lenta del que es podria esperar tenint en compte episodis anteriors. No obstant, el cost de les noves hipoteques ja s’ha encarit 2 punts des del desembre del 2021 fins al febrer del 2023 (i podria arribar a 3 punts si es compleixen patrons anteriors). Molt més lenta va la translació de la pujada de tipus als dipòsits a termini a la banca espanyola: la seva remuneració amb prou feines ha pujat en 0,75 punts en igual període, la meitat que l’anotat en la zona euro (1,6 punts). Segons el Banc d’Espanya, la forta posició de liquiditat de la banca espanyola i l’existència d’un menor nivell de competència en el sector expliquen bona part del fet que les entitats estiguin remunerant pitjor els dipòsits dels seus clients.

L’organisme preveu que la inflació, que es va assolir una mitjana del 8,4% el 2022 baixarà fins al 3,7% el 2023. De cara al 2024 estima que la retirada definitiva de les mesures antiinflació que ha estat adoptant el Govern des del 2021 afegirà 1,6 punts a la taxa de l’any vinent (fins al 3,6%). El Banc d’Espanya xifra en 37.000 milions d’euros l’impacte de les mesures en tot aquest període. Per al 2025 es pronostica una taxa d’inflació de l’1,8%. El governador, Pablo Hernández de Cos, valora que l’acord salarial entre patronal i sindicats pot servir per articular «un repartiment equitatiu» de l’empobriment derivat de l’encariment de les matèries primeres importades (energia, sobretot) i evitar els «temuts» efectes de segona ronda.

El Banc d’Espanya identifica l’elevat volum de deute públic com una de les debilitats més grans de l’economia espanyola, davant la qual cosa recomana «un ajust fiscal rigorós». En aquest sentit, observa que la reforma de les pensions ultimada pel Govern assumeix uns compromisos de despesa que no es compensen amb els ingressos més grans del sistema. «Previsiblement serà necessari adoptar noves mesures a partir del 2025 per reforçar la seva sostenbilidad financera», s’apunta en l’Informe Anual.

Notícies relacionades

El BCE persisteix amb una altra pujada de tipus de 0,25 punts, fins al 3,75%

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El governador alerta que amb l’enduriment de les condicions d’accés a la vivenda en els últims anys, tant en propietat com de lloguer, «ha augmentat la proporció de població en risc d’exclusió social i de llars amb capacitat de despesa restringida en altres béns i serveis». Segons càlculs del Banc d’Espanya, gairebé la meitat de les persones que viuen de lloguer estan en risc de pobresa o d’exclusió social; a més, el 40% de les famílies destina més del 40% de la seva renda disponible a la vivenda (de lloguer o propietat). El supervisor bancari jutja encertat l’èmfasi que posa la nova llei de vivenda a fomentar l’oferta pública de lloguer però considera que les mesures destinades a controlar les rendes que es cobren a l’inquilí pot generar efectes indesitjats a mitjà termini (reducció de l’oferta, pèrdua de qualitat d’aquesta, encariment dels nous lloguers).

El director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, ha mostrat algunes reserves respecte a la decisió del Govern d’oferir avals públics a joves per garantir el 20% de la quantia d’una hipoteca amb la qual atendre l’import inicial per a l’adquisició d’una vivenda (l’entrada). Per a Gavilán, és una bona pràctica de prudència financera que les hipoteques assoleixin, com a màxim, el 80% del valor de la vivenda, i no el 100% al qual s’arribaria amb l’aval de l’ICO.