Brussel·les refreda les expectatives d’Espanya: el dèficit seguirà per sobre del 3% el 2024

Després d’un sòlid creixement l’any passat, l’activitat de l’economia espanyola s’alentirà aquest any però continuarà creixent entorn del 2%. Segons les últimes previsions de primavera presentades aquest dilluns per la Comissió Europea, el creixement se situarà en l’1,9% el 2023 i en el 2% el 2024, per sota del 2,1% i 2,4%, respectivament, pronosticats pel Govern de Pedro Sánchez en l’actualització del programa d’estabilitat 2023-2026, tot i que molt per sobre de les previsions d’hivern quan va augurar un 1,4% per a aquest any i un 2% per al que ve. Tot i així, la Comissió no es creu que Espanya sigui capaç de reduir el dèficit públic per sota del 3% el 2024, com augura l’Executiu espanyol, a causa del menor creixement dels ingressos i apunta que el forat en els comptes públics serà del 4,1% aquest any i del 3,3% el 2024.

El panorama que dibuixa Brussel·les és optimista. Espanya continuarà creixent els pròxims dos anys per sobre de la mitjana de la zona euro (1,1 i 1,6% el 2023 i el 2024 respectivament) a un ritme més ràpid del que auguraven fa només tres mesos (cinc dècimes per sobre) gràcies a la resistència del mercat laboral, l’impacte dels fons de recuperació, la reducció de preus de l’energia i el repunt en el sector turístic. Durant el primer trimestre del 2023, el PIB espanyol va repuntar un 0,5% gràcies a la millora del sector turístic i s’espera que el creixement arribi a l’1,9% durant l’any gràcies un efecte arrossegament més alt del que es preveia inicialment. Els pronòstics de Brussel·les apunten que el consum es recuperarà gràcies a l’evolució del mercat laboral i a a l’augment dels ingressos reals de pensionistes i treballadors amb salari mínim. 

També contribuiran a la bona marxa de l’economia els fons de recuperació Next Generation, que continuaran apuntalant la inversió. «La contínua mobilització dels fons pla de recuperació i resiliència contribuirà a sostenir la inversió, especialment en la construcció no residencial, mentre que els preus més baixos d’importació previstos i la reducció de les estrangulacions en la cadena de subministrament haurien d’afavorir la recuperació del sector de béns d’equipament després de la brusca caiguda registrada al segon semestre del 2022», sosté l’anàlisi de la Comissió que apunta com elements addicionals la recuperació del turisme internacional fins als nivells previs a la pandèmia i l’efecte positiu sobre la competitivitat de la baixada prevista dels preus de l’energia, que ajudarà a millorar els resultats del sector exterior. 

Tot això farà que Espanya tanqui la bretxa prepandèmia entre el segon i tercer trimestre de l’any. Entre els riscos a la baixa per a les perspectives, els tècnics comunitaris esmenten el possible impacte advers de l’enduriment de les condicions financeres tant per a llars com per a empreses. En el cas de les llars, apunta l’informe, mentre que la majoria dels nous préstecs hipotecaris es concedeixen amb tipus d’interès fixos, el saldo viu continua concentrat en préstecs a tipus variable.

Quant al mercat laboral, el diagnòstic de Brussel·les afirma que el comportament va ser bo el 2022 gràcies a la creació sostinguda d’ocupació i a la reducció de la proporció d’empleats temporals en el sector privat. Això va fer que la taxa d’atur caigués al 12,9% el 2022. Una tendència que es mantindrà en els pròxims dos anys amb taxa d’atur del 12,7% el 2023 i del 12,4% per al 2024. Respecte a l’evolució dels salaris, després de l’important descens en termes reals registrat el 2022, «s’espera que el creixement dels salaris nominals s’acceleri el 2023, tot i que encara es mantindrà lleugerament per sota de la inflació mitjana anual d’aquest any», apunten. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les noves previsions també apunten a una desacceleració de la inflació gràcies a la moderació dels preus de l’energia. Segons Brussel·les, la pròrroga fins a finals del 2023 de la majoria de les mesures de suport a l’economia adoptades l’any passat pel Govern i la introducció d’altres d’addicionals, inclosa la reducció de l’IVA sobre diversos productes alimentaris, contribuirà al descens progressiu de la inflació general. En conjunt, es preveu que arribi al 4% el 2023 i que continuï disminuint fins al 2,7% el 2024. «No obstant, la transmissió dels preus de l’energia i els aliments a altres béns i serveis, que es va fer cada vegada més visible a partir de l’últim trimestre del 2022, farà que la inflació subjacent es mantingui elevada durant el període de previsió», alerta la Comissió, que adverteix que la inflació subjacent podria veure’s també alimentada pels «riscos a l’alça resultants d’un ajust salarial més ràpid, derivats també de l’ampliació de les clàusules d’inflació i de l’augment del 8% del salari mínim».

La nota més negativa es refereix a l’evolució del dèficit públic. Tot i que el 2022 es va continuar reduint gràcies sobretot a la «solidesa dels ingressos» i va caure al 4,8%, l’evolució, segons Brussel·les, no serà tan positiva com la que va pronosticar el Govern espanyol fa poc més de dues setmanes a causa d’un menor creixement dels ingressos. «Les dades disponibles per als primers mesos del 2023 apunten a un dinamisme continuat dels ingressos, però amb certa desacceleració que es preveu que s’allargarà durant l’any», apunta la Comissió al seu nou informe, en el qual constata que l’evolució del dèficit el 2023 es veu afectada per la suposada supressió completa de les mesures temporals d’emergència adoptades per la covid-19, que es calcula que van ascendir al 0,5% del PIB el 2022. És a dir, el dèficit de les Administracions Públiques es reduirà gradualment fins al 4,1% del PIB el 2023 i al 3,3% el 2024. Quant a la ràtio d’endeutament públic, també seguirà en descens, tot i que de manera més gradual, fins al 111,5% el 2023 i fins al 110,3% el 2024.