La Unió Europea autoritza a Microsoft la compra d’Activision Blizzard, la més gran de la història dels videojocs

Bones notícies per a Microsoft. La Unió Europea (UE) aquest dilluns ha autoritzat la compra del gegant Activision Blizzard per 69.000 milions de dòlars (63.594 milions d’euros), l’operació més gran de la història en el sector dels videojocs i la més important en el camp de la tecnologia de consum de les dues últimes dècades.

Els reguladors antimonopoli europeus han determinat que les solucions proposades per la multinacional nord-americana –fabricant de la videoconsola Xbox– ha respost «plenament» als problemes de competència assenyalats per la Comissió Europea.

Aquesta sèrie de solucions passen per oferir als consumidors europeus llicències gratuïtes durant deu anys i serveis de streaming de jocs al núvol per transmetre els jocs de PC i videoconsola d’Activision, fet que segons el seu parer suposa «una millora significativa [...] en comparació amb la situació actual».

A la pràctica, això suposa que títols de l’estudi tremendament populars com World of Warcraft i Call of Duty estaran disponibles en mòbils i tauletes digitals, però també en plataformes rivals com són Nintendo i Sony, propietàries de les consoles Switch i PlayStation. El president de Microsoft, Brad Smith, ha confirmat que «això s’aplicarà a escala mundial i permetrà a milions de consumidors de tot el món jugar a aquests jocs a qualsevol dispositiu que triïn».

The European Commission has required Microsoft to license popular Activision Blizzard games automatically to competing cloud gaming services. This will apply globally and will empower millions of consumers worldwide to play these games on any device they choose.

— Brad Smith (@BradSmi) 15 de mayo de 2023

Confusió regulatòria

Notícies relacionades

Microsoft compra el gegant dels videojocs Activision Blizzard per gairebé 70.000 milions

Un escàndol per assetjaments sexuals fa tremolar la directiva del gegant dels videojocs Activision Blizzard

Tot i que la satisfacció de Brussel·les és un senyal positiu per als interessos de Microsoft, el panorama regulatori a què s’enfronta no és gens clar. El 26 d’abril, el regulador britànic va optar per impedir aquesta megaoperació al considerar que la companyia «no va abordar de manera efectiva» les seves preocupacions i que la compra podria donar-li una posició de domini sobre el negoci dels videojocs al núvol. Al desembre van ser els Estats Units els que van prendre aquesta mateixa decisió, apuntant també al temor d’obrir les portes a la competència deslleial.

La decisió de la UE contrasta amb la seva habitual posició estricta i mostra una fractura internacional sobre com regular la concentració de poder empresarial. Microsoft ja ha recorregut davant els tribunals el revés de Londres i Washington. La clau d’aquesta partida d’escacs estarà en la resolució d’aquests casos, però pot trigar mesos a arribar. Els dos mercats són massa grans com per poder ignorar-los.