L’Estat va batre l’any passat un rècord de recaptació respecte al previst

En tota la sèrie històrica, almenys des de mitjans dels anys 90, no s’havia produït un desfasament positiu tan gran. Aquesta evolució contrasta amb els dos pitjors exercicis, és a dir, aquells en què la recaptació va estar molt per sota del previst, que van ser el 2008 i el 2009, per la crisi financera, amb minves de 30.082 i 45.561 milions, respectivament, sobre el pressupostat durant el Govern socialista deJosé Luis Rodríguez Zapatero. Després, durant el govern de Mariano Rajoy (PP), van predominar les desviacions a la baixa, fins que actualment, després de dues pròrrogues pressupostàries, el 2021 i el 2022, s’ha ingressat més del previst, com va passar entre 1997 i 2007, amb José María Aznar (PP) i Zapatero.  

I l’evolució de l’any passat es va produir després que l’exercici precedent registrés una alça del 15,1% fins marcar un altre rècord, ja que es compara amb l’any de la pandèmia (2020), en el qual es va paralitzar l’activitat. El ministeri d’Hisenda, en l’informe anual de recaptació, atribueix l’empenta dels ingressos a l’augment en la despesa en consum, salaris i pensions i en els beneficis empresarials com a conseqüència d’un increment en el dinamisme de l’economia. A principis d’aquest any, el secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, va calcular al Congrés que la recaptació va superar en 10.000 milions la xifra prevista.

El producte interior brut (PIB) va experimentar l’any passat un creixement del 5,5%, com el 2021, malgrat l’escalada de la inflació com a conseqüència de la guerra a Ucraïna. L’enlairament dels preus i el fet de no haver adequat gravàmens com l’IRPF serien dos dels factors que haurien fet créixer la recaptació, segons afirmen el PP i molts experts. El Govern, en canvi, ho nega en l’actualització del programa d’estabilitat 2023-2026 remès a Brussel·les, en el qual reconeix un augment de la pressió fiscal (la porció que els tributs es «mengen» de la riquesa generada pel país), del 38,7% el 2022 al 39,7% el 2023.

Segons el parer del Govern, l’evolució de la recaptació «s’explica per la dinàmica evolució del PIB nominal, recolzat tant en els factors reals com en l’evolució dels preus, amb un deflactor del PIB estimat en un 4% que, no obstant, s’anirà alentint fins arribar a valors inferiors al 2%».

El document ressalta que l’anàlisi de l’evolució dels ingressos tributaris des del 2000 revela que van augmentar per sobre del creixement de l’economia fins i tot en períodes d’inflació negativa i conclou que, «tot i que la inflació contribueix a l’alça dels ingressos tributaris, l’evolució de l’IPC no és el principal factor que explica l’evolució positiva o negativa de les magnituds fiscals, ja que és molt més determinantl’evolució del PIB».

Tots els impostos

En una compareixença al Congrés la tardor passada, la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, va afirmar que entorn del 50% de l’increment de la recaptació del 2022 es devia a la inflació, mentre que per a l’exercici actual el va elevar fins al 75%. I un estudi d’EsadecPol calcula que la inflació s’acarnissa especialment amb els contribuents amb ingressos anuals entre 15.000 i 20.000 euros.

El 2022, les bases imposables dels principals impostos el 2022 van créixer un 13,1%, pràcticament la mateixa taxa que el 2021. Bona part d’això «tenia a veure amb les pujades dels preus, però no van ser el factor més important en l’explicació de l’augment de les bases i dels ingressos», segons l’informe de l’Agència Tributària.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Menys de cinc punts de l’increment de la recaptació es van deure a les pujades de preus per sobre de la seva evolució normal en els últims anys, malgrat que l’IPC creixés, en la mitjana de l’any, un 8,4%», segons l’Agència Tributària. I recorden que els preus de consum només afecten directament part dels ingressos (els procedents de l’IVA) i que el seu impacte sobre la recaptació va ser menor per la rebaixa del tipus aplicable al consum d’electricitat i de gas.

I en el cas dels salaris i pensions, «els increments no estan vinculats als preus de l’any en curs, sinó majoritàriament als de l’any anterior, i en les figures en què l’impost gira sobre els consums físics, com l’impost sobre hidrocarburs, l’efecte dels preus és negatiu». L’increment dels ingressos va estar, a més, limitat per l’impacte de les mesures dirigides a moderar el preu de l’electricitat, que van restar 7.200 milions a la recaptació i l’acceleració en la devolució d’impostos. Sense aquests dos elements, els ingressos haurien crescut 3,2 punts més, destaquen.