El Banc d’Espanya preveu tipus d’interès «restrictius» durant un temps «prolongat»

La pujada dels tipus d’interès s’acosta al final, però això no significa que baixin pròximament. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, durant una conferència en el Cercle Financer a Barcelona ha afirmat que el preu del diner s’haurà de mantenir en «territori restrictiu», és a dir, en els nivells actuals, per un temps «prolongat» per arribar a l’objectiu d’inflació del 2% a mitjà termini de manera «sostinguda en el temps».

Durant la seva conferència, acompanyat pel president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé –qui l’ha qualificat com «un dels economistes més brillants dels nostre país»–, ha admès que aquesta política monetària té «una mica de camí per recórrer». Però, ha afegit, el manteniment de l’estabilitat de preus és la màxima contribució que el banc central pot fer per garantir un creixement econòmic sòlid a llarg termini. Abans de la seva intervenció, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ho ha definit com «una figura capital» en la supervisió del sistema financer no només a Espanya sinó a Europa i que es destaca per la seva «independència política».

Escenari més optimista

Després d’admetre que queda una mica de camí per recórrer després de l’increment de 25 punts bàsics a principis d’aquest mes en el preu del diner, Hernández de Cos ha destacat que «l’escenari és una mica més optimista de cara al 2023» i s’ha aventurat a dir que s’ha deixat «enrere el pic d’aquest episodi inflacionista». El Banc d’Espanya va anunciar recentment que revisarà a l’alça la seva previsió de creixement per a Espanya el 2023 fins a l’entorn del 2%, a prop del 2,1% que estima el Govern espanyol en l’actualització del pla d’estabilitat 2023-2026 remès a Brussel·les. Ha explicat que les expectatives dels mercats amb les previsions de març eren d’una facilitat de dipòsit del 3,75%, enfront del 3,25% actual.

Amb tot, el governador ha explicat que continua primant la incertesa sobre la resiliència de l’economia de l’àrea de l’euro, el curs de l’economia mundial, els efectes de l’obertura de l’economia xinesa, els nous brots d’inestabilitat financera com les dels EUA (Silicon Valley Bank) i Suïssa (Credit Suisse), que fins ara ha tingut repercussions limitades.

El Banc Central Europeu (BCE) prendrà les decisions en funció de l’evolució de les diferents dades i ha reconegut que les alces dels tipus d’interès ja es noten en l’economia amb «un enduriment de les condicions financeres més intens» del que preveien les mateixes entitats. De fet s’està complicant l’accés al crèdit, així com la seva concessió, i es redueix el flux de crèdit. Al seu torn, s’està produint una translació més lenta dels tipus d’interès de mercat a la remuneració dels dipòsits minoristes per l’«excés de liquiditat en el mercat».

Inflació subjacent

Notícies relacionades

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

I malgrat que la inflació es modera i «hem deixat enrere el pic que al qual es va arribar el novembre del 2022» per la caiguda dels preus de l’energia, la millora de les cadenes de subministrament i la moderació de la demanda, la taxa subjacent, la més estructural, que exclou els preus més volàtils de l’energia i dels aliments no elaborats, continua patint pressions que «continuen sent elevades».

I al seu torn, agafen força les pressions salarials, amb un increment de la remuneració per assalariat i per hora, que van serdel 5% i el 4,3%, respectivament, en l’últim trimestre del 2002, enfront del 3,9% i del 2,9% del tercer. A Alemanya s’ha arribat al 6% en alguns casos. Els marges, per la seva banda, augmenten «amb força» en alguns sectors, si bé altres indicadors basats en dades individuals d’empreses suggereixen comportaments més moderats.