El Cercle d’Economia reclama consens per superar l’estancament real del nivell de vida

Consens i gestió política amb mirada a llarg termini. Aquestes són les reclamacions principals del Cercle d’Economia en la nota d’opinió sota el títol ‘Reactivar el futur’, amb la qual emmarca la seva pròxima reunió anual, que se celebrarà del 29 al 31 d’aquest mes a Barcelona i en la qual intervindran el president del Govern, Pedro Sánchez; el de la Generalitat, Pere Aragonès, i el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo.

Després d’afirmar que es viuen «temps de transformació global», d’«incerteses i disrupcions», aquest prestigiós fòrum d’opinió, que presideix en l’actualitat Jaume Guardiola, i davant la imminència de les eleccions municipals i autonòmiques en algunes comunitats, reclama un Ajuntament de Barcelona que recolzi la col·laboració publicoprivada i més poder per a l’àrea metropolitana; un Govern de la Generalitat amb lideratge per escometre grans projectes com l’aeroport, que fins ara «no s’ha plantejat amb prou rigor»; una política espanyola que s’allunyi de la polarització, i una Unió Europea (UE) que persisteixi en el camí per augmentar la unitat.

En la presentació junt amb el director general de l’entitat, Miquel Nadal, Guardiola remarca l’«estancament» de l’economia espanyola i de la catalana si es posen els «llums llargs». Admet millores a curt termini, però el producte interior brut (PIB) per càpita continua al nivell del 2007, i respecte a Europa, se situa en la meitat, i les xifres del 2021 eren «molt semblants a les del 2000».

I a Catalunya encara ha sigut pitjor respecte al conjunt d’Espanya, especialment entre el 2000 i el 2007. Tot això reflecteix, ha afegit, que el nivell de renda que es va assolir entre el 2000 i el 2007 va ser «fictici» i es va purgar posteriorment amb una devaluació interna. Quant al paper dels empresaris, Guardiola ha admès que a Catalunya aquest col·lectiu ha sigut massa reticent a guanyar mida. Només amb reformes estructurals consensuades es caminaria per aquest camí destinat a millorar la productivitat, ha explicat el president del Cercle.

Excuses i promeses

El Cercle adverteix que la competència electoral «legítima i necessària» no pot ser «excusa per a la paràlisi o per fer grans promeses que poden incrementar encara més el deute púbic que acumula Espanya». Al llarg de la seva anàlisi aplaudeixen que s’hagi superat «la dècada perduda» a Catalunya i que hi hagi un Govern «que executa un meritori gir pragmàtic i una oposició que aposta per superar la dinàmica de blocs».

Quant a la política espanyola, el Cercle recorda que la falta de consens i la crispació política «debiliten l’Estat» i «no només empobreixen el poder legislatiu, sinó que poden provocar conseqüències no desitjades en assumptes tan transcendentals com la creació d’un parc de vivenda pública de lloguer o l’augment del deute públic que la reforma del sistema de pensions pot provocar».

El Cercle constata «amb preocupació» que a Espanya «el vincle generacional es pot estar degradant» i convida a una «gestió competent» a Catalunya i virar cap al consens en la política espanyola. «En democràcia el consens és garantia d’eficiència per a avui i per a demà», afirma en la nota. I pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, emplaça el que sorgeixi de les urnes el 28M que «ha de deixar d’obstaculitzar l’aliança publicoprivada» que ha demostrat que millora les condicions de vida de la ciutadania quan la relació és «lleial i confiada».

A escala de la UE, exigeix més ambició exterior, cohesió interna i visió estratègica, alhora que recorda que, durant crisis com la dels refugiats, el Brexit, la pandèmia i, en l’actualitat, la guerra a Ucraïna, han actuat com una espècie de «federalitzador».

L’entitat, en una nota extensa de 17 pàgines, repassa els actius i passius de Barcelona, Catalunya, Espanya i la UE, i reclama «anar més enllà» de la conjuntura immediata, que marquen les eleccions, «i treballar per construir entorns polítics òptims per als projectes de futur». A escala de Catalunya, destaca la gestió «competent com a garantia del reforç necessari de l’autogovern de tots». I, després de constatar que en la política espanyola «els dos principals partits» (el PSOE i el PP) «semblen arrossegats inexorablement cap als extrems», insisteixen en la necessitat del consens en matèries com la justícia, les pensions o la política de vivenda.

Al llarg del document, el Cercle, que destaca actius, detalla les que segons el seu parer són les principals carències o necessitats des de Barcelona fins a la UE. A la capital catalana remarquen alguns dels seus problemes estructurals, com l’encariment de la vivenda, que «expulsa progressivament els joves barcelonins de la seva ciutat. També remarquen «la percepció notablement estesa del deteriorament dels serveis bàsics, ja sigui la mobilitat, la seguretat o la neteja».

Barcelona: Més col·laboració publicoprivada

Les assignatures pendents per al Cercle a escala municipal, amb una ciutat que ha sigut capaç de superar la crisi i atraure grans esdeveniments com la Copa Amèrica el 2024 o retenir el Mobile World Congress, són una àrea metropolitana amb millor governança i més competències i recursos que potenciï «la força» d’una zona de cinc milions d’habitants «que representa la setena àrea econòmica d’Europa», que és una cosa que el Cercle ja reclamava fa 50 anys, ha recordat Nadal. També exigeix reforçar la col·laboració publicoprivada i fugir del «dogmatisme». «Les solucions complexes que necessitem requereixen la col·laboració entre l’ajuntament i el sector privat. I fa falta que sigui en un entorn estable i de confiança mútua», afirma.

També demanen «més debat, anàlisi i consens» abans d’emprendre noves accions de transformació de l’Eixample, amb objectius «compartits àmpliament, com augmentar els espais verds i reduir els vehicles contaminants». El Cercle retreu que el que s’ha fet fins ara s’ha portat a terme «sense el consens necessari i amb una dotació insuficient de transport públic». Destaquen l’encariment de la vivenda, que «expulsa progressivament els joves de la ciutat», i «la percepció notablement estesa del deteriorament de serveis bàsics, ja sigui la mobilitat, la seguretat o la neteja».

Catalunya: Més lideratge i coratge per a grans projectes

Respecte a Catalunya, destaquen algunes de les principals preocupacions, com l’«estancament absolut del nivell de vida» i «un declivi relatiu respecte a Espanya i Europa». Constaten que a Catalunya «li costa generar llocs de treball de qualitat». Una altra de les preocupacions és la fuga d’empreses, sobretot de les de més envergadura, arran del procés i «l’efecte reputacional» que suposa per atraure centres de decisió empresarials. En contrapartida remarquen la capacitat d’atraure ‘hubs’ tecnològics.

Els reptes pendents a Catalunya, segons el parer del Cercle, són «el deteriorament progressiu d’alguns serveis socials bàsics», com l’atenció primària o les Rodalies per un «dèficit acumulat d’inversions i infraestructures». Això requereix, apunten, «la millora del sistema de finançament de la Generalitat i l’augment substancial de la inversió efectiva de l’Administració central en Catalunya».

Però també el Govern català ha de superar «deficiències molt importants en la gestió de polítiques publiques bàsiques que depenen directament de la Generalitat», des del retard en el desplegament d’energies renovables fins a la falta d’infraestructures del cicle de l’aigua per superar la sequera, els «fracassos continuats en FP» o «les carències del sistema educatiu». Al seu torn, reclama a l’Executiu català «lideratge i coratge» per prioritzar alguns grans projectes, com l’aeroport, i potenciar la política industrial. A l’aeroport els requisits haurien de ser analitzar la complementarietat amb els aeròdroms de Reus i Girona, un creixement basat en els vols intercontinentals i no platejar-ho com «un conflicte entre creixement i medi ambient».

Espanya: Més consens i allunyar-se de la polarització

En l’àmbit espanyol, malgrat les adversitats i la polarització política, que es veuen com el principal problema, destaquen una economia que funciona millor del que s’havia previst, tot i que Espanya «ha sigut dels últims països a recuperar els nivells de renda d’abans de la `pandèmia». No obstant, apunten a una capacitat de creixement «preocupantment pobra» des de fa anys i a l’«exigu creixement de la productivitat». El Cercle adverteix que el cicle electoral «no hauria de ser una distracció» i emplacen a accelerar l’execució dels fons europeus Next Generation. El Cercle reclama que el cicle electoral no ha de ser una «distracció» per a transformar l’economia «i fer-la més flexible, resilient i productiva».

L’organisme remarca «la reducció ràpida i important» de la temporalitat gràcies a una reforma laboral feta amb el consens dels agents socials o l’ús de mecanismes com els ertos durant la pandèmia. Però critiquen que es recuperi la prevalença dels convenis sectorials sobre els d’empresa, fet que «dificulta adaptar les companyies a la realitat del seu context més immediat».

En matèria de vivenda, alerta que hi ha mesures amb «contraindicacions importants», com les que suposen «intervenir directament en els preus de les vivendes de lloguer». Nadal ha posat com a exemple en el cas de Barcelona, on aquesta política «no ha funcionat».

Quant a les pensions, retreuen que s’hagi aconseguit un «consens exigu» i que l’augment de despesa que comportarà la vinculació de les pujades de les prestacions a la inflació es cobrirà amb «un fort augment dels costos laborals per als treballadors més qualificats i amb una alta mobilitat internacional». I això augmenta la bretxa generacional.

UE

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Pel que fa a la UE, el Cercle destaca la revalorització dels mecanismes conjunts i «el protagonisme de Brussel·les en la gestió de crisis». La resposta europea a les crisis és «el camí que cal seguir per ser un actor geopolític clau en aquesta transició global». En tot cas, per dotar la UE d’autonomia estratègica i liderar les transicions verda i digital, fa falta «un gir més marcat en una política fiscal i econòmica i europea que ha de crear mecanismes conjunts que complementin les exigències individuals del pacte d’estabilitat».

El Cercle afirma que la UE «no es pot conformar de ser només un gran regulador, sinó que ha de reforçar les capacitats pròpies en els àmbits centrals de l’activitat econòmica del futur, inclosa la indústria verda i digital, i incentivar la reindustrialització, l’R+D+I, la tecnologia i la col·laboració publicoprivada». Tot això, afegeix, han de ser elements consubstancials de l’agenda europea.