Les pimes tenen un deute comercial de 200.000 milions en el primer trimestre, un 19,2% més que fa un any

Les petites i mitjanes empreses (pimes) a Espanya tenen pendent de cobrar en el primer trimestre un deute comercial que ascendeix a 200.000 milions d’euros, un 19,2% més que el mateix període de l’any anterior, segons un estudi de Cepyme.

 Al seu torn, el cost financer total anualitzat (normal i de morositat) a què han de fer front les pimes ascendeix a 2.649 milions en el primer trimestre, gairebé el doble (97,5% més) que el 2022, com a conseqüència de l’alça dels tipus d’interès i de l’augment del deute comercial.

 Aquestes dades estan recollides a l’informe ‘Observatori de morositat’, elaborat per Cepyme, en el qual també es destaca que es continua reduint el període mitjà de pagament (PMP) de les empreses, malgrat el repunt estacional del primer trimestre de l’any a 82,1 dies, tot i que suposa el termini mitjà més breu per a aquell període des del 2015. En concret, la xifra es va situar 2,4 dies per sota de la registrada en el mateix període de l’any anterior.

L’alça de tipus pot augmentar la morositat

 Des de la patronal, així mateix, adverteixen que les persistents pujades de tipus i l’encariment del finançament pot afectar la morositat de les empreses amb l’increment del cost de deute comercial.

 El responsable d’estudis de Cepyme i autor de l’estudi, Diego Barceló, ha explicat que en l’índex de morositat en les factures de vendes a terminis (IMFVP), que en el primer trimestre va registrar el seu quart increment interanual consecutiu, veu «un aspecte preocupant», sobretot «de cara al futur». «Ens està dient que la gent ha comprat a termini, i està tenint dificultats per pagar. I si seguim així, s’hauria de traslladar al conjunt de la morositat», analitza.

 En el primer trimestre del 2023, de les 19 branques d’activitat considerades, 17 van tenir un augment interanual en l’IMFVP. Les excepcions van ser les branques del transport i de la distribució d’aliments. Els increments més grans en aquest índex s’han trobat en la construcció (168,6 punts) i materials de construcció (136,8), que són les úniques branques que superen en més d’un 30% la mitjana nacional.

 Cepyme ha destacat igualment que les condicions econòmiques externes com la inflació, la restricció de crèdit i l’alça de preus han portat les tresoreries de les empreses a emprendre «una gestió prudent» per afrontar «més despeses financeres».

 Per mida empresarial, el PMP es va incrementar en les microempreses (+3,9 dies), i es va registrar un augment en sis dels últims set trimestres. I en les grans corporacions, amb una alça de 27,9 jornades. Mentrestant, la xifra es va reduir en les pimes, les que van aconseguir una disminució més gran del període de morositat, amb 5,8 dies menys respecte al mateix període de l’any anterior.

 Per sectors, el PMP va pujar en la indústria (+31 dies) i va baixar en serveis (-15,9), construcció (-1,4) i agroalimentari (-3,8). La pujada en aquest sector, explica l’informe, es deu sobretot a un moviment del PMP de la branca d’electricitat, gas i aigua. «Si se n’exclogués aquest subsector, la indústria tindria una reducció del seu PMP de gairebé un dia», detalla. La reducció de morositat més pronunciada s’observa en el sector de serveis, i hi va contribuir l’evolució de la branca del comerç minorista i el de venda de vehicles, que s’anoten els terminis més petits des del 2007.

Cuerva demana millorar la normativa sobre morositat

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

 En la roda de premsa de la presentació de l’informe, el president de Cepyme, Gerardo Cuerva, ha instat el Govern central que aprofiti la presidència de la Comissió Europea per aconseguir una millora de la normativa general de les empreses en matèria de morositat.

 «La morositat no és un problema espanyol. És un greu problema a la Unió Europea», ha dit, i també ha assenyalat que «el cost de les empreses per sufragar aquest flux de tresoreria no s’inverteix en competitivitat, en productivitat i en millors salaris», per la qual cosa ha insistit a portar a terme una «baixada del període mitjà de pagament» dels deutes.