La banca vigila 33.565 milions en crèdits a les llars pel seu risc d’impagament

El que crida més l’atenció d’aquest increment és que va ser l’únic deteriorament que es va produir durant l’exercici entre els indicadors que mesuren la capacitat de pagament dels clients de la banca, que van registrar una «millora generalitzada» i a un ritme «més gran» que en el període 2020-2021. «La desacceleració de l’activitat al llarg de l’any passat no sembla estar reflectint-se, almenys de moment, en un augment dels deterioraments de qualitat creditícia a Espanya registrats per les entitats», va apuntar el supervisor en la recent edició del seu bianual informe d’estabilitat financera. 

Així, els actius morosos –més de 90 dies d’impagament– van descendir «a un ritme més gran que els anys previs» (un 18,5%, a 39.936 milions que equivalen a l’esmentat 3,5% del total de crèdits), amb una millora «generalitzada» entre sectors. Els impagaments empresarials van baixar el 4,73% (23.000 milions) i els de les llars al 2,77% (16.936 milions). Els crèdits refinançats o reestructurats, així mateix, es van reduir un 16,5%, al 4,2%. I el crèdit en vigilància especial també va caure (un 12,2%, a 80.989 milions, el 7,1% del total), però el descens es va deure exclusivament a les empreses (-22,3%, a 47.424 milions, el 9,75%), ja que a les llars es va produir l’esmentat «augment moderat» (al 5,48% del total de préstecs a famílies). A més, en conjunt segueixen un 24,5% per sobre dels nivells previs a la pandèmia, com va destacar el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu últim informe sobre Espanya de gener. 

Llars penalitzades

Aquestes dades de risc d’impagament percebut pels bancs semblen apuntar que la pujada dels tipus d’interès per combatre la inflació amenaça de penalitzar més les llars que altres agents econòmics. El Banc d’Espanya ja ha estat advertint que la pujada de 400 punts bàsics de l’euríbor, una vegada es traslladi completament al crèdit (per ara només ho ha fet en un 30%), podria incrementar el nombre de llars endeutades en situació vulnerable (pagament d’interessos superior al 40% de la renda) de manera notable. Així, passarien de ser el 10,4% del total (1,19 milions) al 13,9% (375.000 més, fins als 1,56 milions).

No tots els crèdits en vigilància especial acabaran sent impagats, però una part sí, cosa que fa previsible que la morositat comenci a créixer al llarg de l’any. El cert és que el suport sense precedents desplegat pel sector públic al privat per pal·liar els efectes de la pandèmia i l’espiral inflacionista ha anat retardant aquest augment esperat de la morositat. Però el desplegament dels efectes de les pujades de tipus (cada una triga fins a 24 mesos a arribar al seu impacte ple en l’activitat econòmica), juntament amb el progressiu final de les ajudes contra l’alça de preus, fan esperable que, aquesta vegada sí, els impagaments creixin aquest any per primera vegada en una dècada.

Prudència

Notícies relacionades

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

El PP vol tombar la creació del Defensor del Client Financer que va impulsar amb Rajoy

Autoritats i entitats, en aquest sentit, estimen plausible que la taxa d’impagaments comenci a créixer a partir de l’estiu, i sobretot en l’última part de l’any, una vegada el conjunt de crèdits a tipus variable s’hagi revisat en línia amb l’accelerada alça de l’euríbor. Les hipoteques, per exemple, normalment es revisen una vegada a l’any, o a tot estirar cada sis mesos. Els problemes de pagament, estimen, se centraran en les famílies de menors ingressos, les empreses més petites i endeutades, i certs subsectors empresarials més afectats per l’alça de preus. Però en qualsevol cas, consideren que serà un increment dels impagaments moderat i manejable, si bé previsiblement durarà alguns mesos.

En aquest context cal interpretar les constants crides a la prudència que ve realitzant el Banc d’Espanya a les entitats. «En un entorn d’incertesa tan elevada, inclòs en relació amb el grau d’enduriment de la política monetària, resulta necessari que les nostres entitats portin a terme una política prudent de planificació de provisions i de capital», els va instar el governador, Pablo Hernández de Cos, fa uns dies. Els impagaments són una variable clau del negoci bancari perquè la regulació obliga les entitats a reservar diners per fer front a les pèrdues que li provocaran els crèdits en mora, amb l’objectiu que no es vegi afectada la seva solvència. Per tant, com més siguin els préstecs impagats esmentats, menys rendibles són les entitats i menys recursos tenen per finançar famílies i companyies, amb el consegüent impacte en el creixement econòmic.