Brussel·les torna a recomanar a Espanya una «política fiscal prudent» el 2024

La Comissió Europea ha reclamat aquest dimecres a Espanya un ajust pressupostari del 0,7% del PIB, per garantir el compliment de l’objectiu del 3% de dèficit públic que marca com a límit el Pacte d’Estabilitat i Creixement. Per a això, recomana una política fiscal «prudent» el 2024, limitant l’augment nominal de la despesa primària neta finançada en l’àmbit nacional com a màxim al 2,6%. A més, demana al Govern que elimini per a finals d’aquest 2023 totes les ajudes energètiques, que redueixi la dependència dels combustibles fòssils, que acceleri la implementació dels fons de recuperació del programa Next Generation EU i que augmenti la disponibilitat de vivenda social, assequible i energèticament eficient. Són algunes de les recomanacions de política econòmica dirigides per Brussel·les en el marc del procediment anual de coordinació que cada any per aquestes dates adopta l’Executiu comunitari i que constata que Espanya continua en el grup de països amb «desequilibris macroeconòmics» tot i que «les vulnerabilitats estan retrocedint».

La llista de recomanacions a Espanya, recollida en l’anàlisi del programa nacional de reformes espanyol, inclou moltes de les peticions que tant la Comissió Europea com l’Eurogrup fan des de fa mesos als governs de l’eurozona. En primer lloc, suprimir per a finals d’aquest any les ajudes generalitzades a l’energia i utilitzar l’estalvi per continuar reduint el dèficit públic. A més, i tal com ja han estat proposant, en cas que els preus de l’energia es disparin de nou i requereixin noves mesures de suport, el govern haurà de garantir que siguin temporals i selectives de manera que protegeixin «les llars i empreses vulnerables, siguin fiscalment assequibles i preservin els incentius per a l’estalvi d’energia».

Brussel·les torna a posar el focus en la importància del programa Next Generation com a «poderós instrument» per impulsar les reformes i inversions, i en la necessitat d’accelerar la seva aplicació i garantir la continuïtat d’una capacitat administrativa suficient amb vista a l’augment previst de la mida del pla. En aquest terreny, recomanen al govern que preservi la inversió pública finançada a escala nacional i garanteixi l’absorció efectiva de les subvencions del fons de recuperació i d’altres fons de la UE per fomentar les transicions ecològica i digital. Per al període posterior al 2024, la recomanació al govern és que continuï aplicant una «estratègia fiscal a mitjà termini de sanejament gradual i sostenible, combinada amb inversions i reformes que propiciïn un creixement sostenible més mercat, per aconseguir una situació pressupostària prudent a mitjà termini».

Finalment, l’Executiu comunitari insta Espanya a reduir la dependència dels combustibles fòssils i accelerar el desplegament de les energies renovables, en particular «racionalitzant i digitalitzant els procediments de concessió de permisos, donant suport a la tasca de les autoritats encarregades de la concessió de permisos, millorant l’accés a la xarxa i invertint en emmagatzematge d’energia, transmissió i distribució d’electricitat i interconnexions elèctriques transfrontereres». El document també demana a Espanya que augmenti la disponibilitat de vivendes socials i assequibles energèticament eficients, mitjançant la renovació i accelerant l’electrificació dels edificis i la penetració de l’electromobilitat.

Desequilibris macroeconòmics

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A més, un any més la Comissió Europea inclou Espanya entre els països que pateixen desequilibris macroeconòmics, junt amb Alemanya, França, Holanda, Portugal, Romania i Suècia. No obstant, constata que «les vulnerabilitats estan retrocedint a Alemanya, França, Espanya i Portugal» fins al punt que si continua aquesta «tendència l’any vinent donaria peu a una decisió de no desequilibris». Grècia i Itàlia, en canvi, continuen registrant desequilibris macroeconòmics «excessius», tot i que el diagnòstic europeu també apunta que les seves vulnerabilitats «semblen estar remetent, entre altres coses, gràcies als avenços de les polítiques». Els altres dos països amb desequilibris són Xipre i Hongria, mentre que la situació estaria continguda a la República Txeca, les tres repúbliques bàltiques, Luxemburg i Eslovàquia.

L’exercici arriba acompanyat també d’un nou informe de supervisió postprograma que confirma la resistència de l’economia espanyola, que va aconseguir «superar bé» les pertorbacions provocades per la guerra de Rússia a Ucraïna i registrar un fort creixement l’any passat. Tal com va avançar en les seves previsions econòmiques de la primavera, la Comissió espera «que l’activitat econòmica continuï creixent el 2023, tot i que a un ritme més moderat que l’any passat». L’anàlisi confirma que el saldo de les administracions públiques el 2022 va millorar, «gràcies als bons resultats dels ingressos», tot i que alerta que el dèficit subjacent i el deute públic continuen sent elevats. El sector bancari, en tot cas, s’ha mantingut resistent, ja que la qualitat dels actius ha continuat millorant i la rendibilitat va augmentar notablement el 2021 i el 2022, tot i que adverteix que afronta nous reptes derivats de l’elevada inflació i l’enduriment de les condicions de finançament.