La banca va obrir 47.700 comptes per a vulnerables entre el 2018 i el 2021

A més, en els tres primers anys des de la seva incorporació a la legislació espanyola, els bancs van acceptar el 92,59% de les sol·licituds de comptes de pagament bàsics i en van rebutjar 3.220, un 7,41% del total que van rebre, segons un informe de fa uns dies de la Comissió Europea. El ritme de denegacions també va ser creixent: set el 2018 (0,09% del total de peticions), 986 el 2019 (6,65%) i 2.227 el 2020 (10,6%). Es tracta de percentatges baixos, però «lleugerament més alts» a la mitjana comunitària: en els 27 estats socis es van rebutjar 32.818 sol·licituds, un 1% del total. En qualsevol cas, la dada espanyola està molt lluny del 36,44% de Letònia, l’únic país que destaca pel seu alt percentatge de rebutjos.

L’informe de l’Executiu comunitari destaca que el nombre de comptes de pagament bàsics a la UE va registrar un «augment considerable» entre el 2016 i el 2021 en alguns estats, particularment en aquells en els quals un percentatge més elevat de la seva població no tenia un compte. En canvi, l’adopció dels comptes per a vulnerables va ser «bastant baixa» en altres països, per lògica aquells on una proporció de ciutadans més gran ja tenia compte estàndard. En aquest sentit, el percentatge de majors de 15 anys amb compte bancari a Espanya era ja molt elevat abans de l’arribada d’aquests comptes i a més ha pujat del 94% del 2017 al 98% el 2021, per sobre de la mitjana a la UE del 95%, segons un informe del Banc Mundial que destaca el document de Brussel·les.

Reforma frustrada

Fonts bancàries, en aquest sentit, defensen que «el fet que els nombres de comptes de pagament bàsics siguin baixos a Espanya obeeix purament i simplement a l’àmplia oferta de comptes que les entitats tenen a disposició de les diferents tipologies de client, tant en termes d’accés, de serveis inclosos, i de costos, reduïts amb caràcter general i gratuïts en molts casos». L’informe de la Comissió, en aquest sentit, apunta que l’objectiu de la normativa europea «no és necessàriament aconseguir una elevada adopció dels comptes de pagament bàsics, sinó més aviat reforçar la inclusió financera i garantir que tots els consumidors tinguin accés a una. Atesa la disponibilitat general d’aquest tipus de comptes, sembla que aquest objectiu s’ha assolit en termes generals». 

Brussel·les, no obstant, remarca també que «hi pot haver dificultats» en certs aspectes concrets, sobretot pel xoc entre la normativa dels comptes de pagament bàsics i les fortes obligacions que imposen a la banca les lleis de lluita contra el blanqueig de capitals, com al·lega el sector des de fa anys. En particular, cita com a causa de dificultats la «falta de documents d’identitat específics». 

Per solucionar alguns d’aquests problemes, el Congrés va acordar fa uns dies reformar la regulació dels comptes de pagament bàsics per aclarir en quins supòsits les entitats estan obligades a obrir-les i quins documents identificatius són vàlids en els casos més complexos, a més d’encarregar al Banc d’Espanya que elaborés un model de sol·licitud estàndard que els bancs haurien de posar a disposició dels interessats. No obstant, tots aquests canvis han decaigut per la convocatòria de les eleccions generals i la dissolució de les Corts.

Necessitat bàsica

La Unió Europea va crear aquests comptes el 2014 per garantir un dret gairebé universal de les persones residents en el seu territori (de manera legal o no) a accedir als serveis financers més bàsics: dipòsit i retirada de diners; domiciliació d’ingressos i rebuts; transferències; i targeta de dèbit. El Govern de Rajoy va aprovar la seva incorporació a la normativa espanyola el novembre del 2017, mentre que l’actual Executiu va fixar el 2019 que el seu cost màxim general no pot ser superior a tres euros al mes, mentre que són gratuïtes per a les llars vulnerables que compleixen certs requisits de renda.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Espanya és un país altament bancaritzat i la majoria dels ciutadans té accés a un compte corrent, però amb les de pagament bàsiques es busca que les persones que no són rendibles per als bancs també puguin accedir als serveis financers. Es tracta d’una qüestió fonamental, ja que tenir un compte és avui dia imprescindible per poder cobrar una nòmina o una ajuda o prestació social, com també per pagar el lloguer de certes vivendes i serveis bàsics com l’aigua, la llum o el gas.

Les entitats financeres tenen des del 2017 l’obligació d’informar i oferir aquests comptes a les persones que les sol·licitin i acreditin complir els requisits. Només no hi poden accedir els que no tinguin permís de residència i puguin ser expulsats del país, els que no aportin la informació requerida pel banc per prevenir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, aquells que puguin perjudicar els «interessos de la seguretat nacional o d’ordre públic», i els que ja tinguin un altre compte.