¿Quant ha costat la covid a la Generalitat des del 2020?

Al final, la factura acumulada dels tres anys s’acosta els 11.000 milions. En concret acumula un total de 10.776 milions d’euros. Aquesta és la suma acumulada que ha costat el covid a les arques de la Generalitat, segons la informació comunicada per l’Executiu català als inversors. Del total, 1.124,2 milions van ser minva d’ingressos tributaris per la paralització de l’activitat i 9.340,1 es deuen a l’augment de les despeses per pal·liar els efectes de la pandèmia.

La crisi sanitària no només va afectar el conjunt de la riquesa que es genera al país, amb una caiguda inèdita des de la Guerra Civil de l’11,5%, que després es va acabar xifrant en l’11,9% el 2020, sinó en els comptes públics, tant a nivell d’ingressos com de despeses. I quan aquella etapa començava a superar-se va sorgir la invasió russa d’Ucraïna, que també va afectar els comptes públics catalans.

Entre 2020 i 2021, el Govern va rebre 5.441,9 milions (3.287,6 milions i 2.154,3 milions, respectivament) mitjançant els mecanismes extraordinaris posats en marxa per l’Executiu central destinats a compensar les autonomies per pal·liar els efectes de la pandèmia a les seves arques. El 2022 ja no van rebre més ajudes econòmiques.

Les quantitats de la factura per la covid el 2020 i 2021 ja es coneixien, però no el tancament de la corresponent al 2022. Davant una estimació inicial d’uns 1.400 milions, la quantitat final que s’ha comunicat a potencials inversors és de 1.034 milions en despeses addicionals.

Les partides que més quantitat van rebre el 2022 van ser els concerts sanitaris, amb 171,4 milions addicionals, i la nòmina de metges i sanitaris, amb 144,2 milions. Aquesta part pel que fa a despeses directes. Dins de les despeses indirectes destaquen les nòmines a mestres i docents, amb 136,9 milions, i les ajudes a col·lectius i sectors d’activitat econòmica, amb 132,4 milions.

Ingressos i despeses

Pel que fa als dos exercicis precedents, van tenir més impacte els ingressos procedents, per exemple, de l’impost del patrimoni –amb 268,8 milions menys recaptats sobre el previst– i dels d’actes jurídics documentats i operacions societàries –amb una minva de 126,1 milions, a l’haver-hi una activitat econòmica molt reduïda o nul·la–. En l’apartat de les despeses, les ajudes van ascendir a 828,7 milions, seguides per les transferències per a subvencions, amb 189,2 milions.

El 2021, una de les vies d’ingressos més afectades va ser la relacionada amb el transport públic, amb 156,3 milions menys, i els impostos sobre el joc, amb una minva de 82,8 milions. En l’apartat de la despesa, les ajudes es van emportar la palma, amb 2.120,4 milions, seguides per les retribucions al personal sanitari, amb 546,8 milions de més, segons les dades de la Generalitat. El Govern assegura que Catalunya és la comunitat que més ajudes pròpies ha atorgat per combatre els efectes de la pandèmia en l’activitat econòmica.

L’altra cara de la moneda van ser alguns ingressos que van millorar. Per exemple, el 2021, l’impost sobre successions i donacions va recaptar 75,9 milions més. L’increment va tenir a veure amb les morts causades per la covid i l’efecte el 2021 al fet que el tribut es liquida als sis mesos.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El febrer d’aquest any –última dada disponible– es va produir una reducció del 14,1% al comparar-se amb un període amb «un import extraordinàriament alt» per autoliquidacions de 2020 durant el període de suspensió de presentar autoliquidacions i per l’augment de defuncions per la covid, segons l’informe d’execució pressupostària de l’Administració catalana.

L’Estat va crear el denominat fons covid el 2020, destinat a les autonomies i sense exigència de devolució, per un import total de 16.000 milions d’euros. A Catalunya li van correspondre 3.294,7 milions enl2020 i 2.161 milions el 2021, que sumen una xifra total de 5.455,7 milions, és a dir, el 55,% de la factura dels dos primers exercicis (2020 i 2021). Per al 2022 no es va preveure cap fons, tot i que no només l’exigia la Generalitat, sinó també altres comunitats autònomes. També advocaven per un altre fons per pal·liar els efectes de la guerra a les comunitats i un augment del marge de dèficits més gra.