Els directius aliens a les famílies fundadores guanyen pes a les farmacèutiques

Després de perdre fa uns anys l’empenta que proporcionaven els medicaments amb recepta, les farmacèutiques catalanes de capital familiar han hagut de buscar el seu propi camí en un sector amb elevats costos d’innovació i regulació en el qual predominen les multinacionals, ja sigui per la via de l’especialització (com Almirall, Ferrer i Esteve, tot i que també compten amb divisions de ‘health care’) o per la de centrar-se en productes sense recepta o per a l’autocura (Uriach). Per endinsar-se per aquests camins han perdut pes en la gestió les famílies fundadores i l’han guanyat directius del ram aliens a aquestes sagues, però no hi ha una única recepta.

La qüestió s’ha tornat a posar sobre la taula amb Esteve, els orígens de la qual la remunten set generacions enrere i que ha començat a recollir els fruits de les seves reformes. La companyia ha donat entrada a Esteve Healthcare a la firma inversora privada alemanya Lubea com a soci estable, amb el 26% del capital i amb la possible opció futura de la borsa, com van fer al seu dia Almirall i Reig Jofre. Ara preveu créixer encara més ràpidament amb un bon matalàs econòmic per invertir més en investigació i desenvolupament (R+D) i en la producció de fàrmacs propis per moure’s en un sector altament competitiu i on la dimensió compta. La família reté el 100% de Corporación Químico Farmacéutica Esteve, propietària del 50% d’Esteve Teijin Healthcare; el 50% d’Isdin, que comparteixen amb un altre gran grup familiar de perfumeria i cosmètica, Puig, i el 15% de Hangzou Jiuyuan Gene Engineering.

Aquesta estratègia la gestiona Esteve amb Staffan Schüberg, un directiu fitxat el 2018, procedent de la farmacèutica danesa Lundbeck, que va substituir en aquest càrrec Albert Esteve, membre de la família propietària, que va passar a ser president. Així cap membre del clan té funcions executives. El grup va iniciar el 2016 una profunda remodelació amb la incorporació de quatre independents en el consell d’administració, després amb l’entrada del conseller delegat i, ara, amb l’obertura del seu capital. A més acaba de fitxar Rodrigo Bonilla, executiu amb més de 26 anys d’experiència en el negoci, per portar la seva filial farmacèutica, centrada en el sistema nerviós central, el dolor oncològic i l’oftalmologia. 

Comprar «oportunitats»

Durant la presentació de l’acord amb Lubea junt al màxim responsable financer, José Luis Urbieta, el directiu suec va destacar que els diners «es dirigiran a comprar oportunitats, a portar a terme adquisicions o fusions» que els permetin incorporar nous fàrmacs en el seu negoci. El grup que engloba tota l’activitat de la companyia va ingressar 643 milions d’euros el 2022 i va obtenir un benefici abans d’impostos de 99 milions, el triple que l’any previ.

Uriach, una altra de les indústries farmacèutiques clàssiques, està presidida des del 2021 per Lluís Cantarell, procedent de Nestlé, el primer president que no forma part de la família propietària, que ha arribat a la cinquena generació. El canvi ja va començar el 2012, quan s’hi va incorporar Oriol Segarra, un executiu que provenia de l’holandesa Synthon Holding, com a conseller delegat. La firma s’ha bolcat en el negoci d’autocura i la internacionalització. Es va desprendre de la divisió de medicaments i les seves fàbriques a les localitats barcelonines de Sant Fost de Campsentelles i Palau-solità i Plegamans el 2021 i va adquirir la firma alemanya Sidroga. Preveu arribar a una facturació de 450-500 milions d’euros el 2025, amb entre 80 i 100 milions de resultat operatiu, amb adquisicions i amb el seu propi creixement orgànic. El 2021 el va tancar amb una facturació de 235 milions, amb un augment del 42%. Les raons principals que expliquen l’alça són la recuperació de l’activitat en molts mercats i la compra de Sidroga.

Ferrer, per la seva banda, també compta amb un gestor aliè a la família, Mario Rovirosa, i amb l’hereu del fundador, Sergio Ferrer Salat, com a principal accionista, que acompanya amb una part més petita la seva germana Beatriz. Es dedica principalment a la filantropia. De tot el que guanya, el grup, que va decidir focalitzar-se en els productes propis en l’àmbit neurològic i pneumològic hospitalari, destina més del 50% a projectes socials.

El grup, amb una facturació de més de 560 milions i uns beneficis d’uns 15 milions, s’ha centrat en els medicaments de marca, la innovació pròpia i àrees terapèutiques com la neurologia i la pneumologia. La va fundar el 1953 Carlos Ferrer-Salat juntament amb el seu cosí Jorge Ferrer Batlle. Ferrer-Salat en va ocupar la presidència fins que va morir el 1998 i Ferrer Batlle es va retirar als 70. La firma ha comptat amb gestors de primer nivell com Rafael Foguet, màxim executiu durant 31 anys, al qual van seguir d’altres com Jordi Ramentol, fins a arribar a Rovirosa, que, després d’incorporar-s’hi el 2016, va ascendir a conseller delegat als dos anys. Procedia de la italiana Chiesi i d’Almirall.

Estratègia diferent

A diferència de l’estratègia d’altres competidors del mateix sector a Catalunya, Almirall, que cotitza a la borsa des del 2007, va nomenar fa un any Carlos Gallardo, fill de l’anterior president, Jorge Gallardo, per ocupar el primer lloc executiu. I posteriorment li han sumat el de conseller delegat després de la marxa de Gianfranco Nazzi. D’aquesta manera acaben amb el relleu constant de consellers delegats des del 2017: al final un membre de la família, de la tercera generació, recobra el comandament. La seva aposta és l’especialització. Per aconseguir-ho es recolza en el llançament a Europa del Lebrikizumab, un fàrmac en el qual veuen potencial contra la dermatitis. També destaquen les vendes d’Ilumetri, medicament contra la psoriasi que el 2022 va suposar per si sol al voltant del 15% de les vendes de la companyia. Tot això el porta a lligar el seu futur a la dermatologia com a font de creixement. També manté oberta l’opció d’emprendre compres.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

De fet, Almirall, que va elevar les vendes el 4,4% el 2022, fins als 870 milions d’euros, però va reduir els beneficis gairebé el 60%, fins als 33 milions, va fer un dels seus grans salts el 1997 amb la integració de Prodesfarma, fundada per un altre dels considerats clàssics del sector farmacèutic, Antoni Vila Casas, que el 2005 va vendre el laboratori fitoterapèutic Aquilea a Uriach.

En la mateixa línia, altres farmacèutiques catalanes han optat, com Almirall, perquè la família agafi el timó, com els Grego (Leti) i Reig Jofre, al capdavant de la qual hi ha Ignasi Biosca, representant de la tercera generació familiar. Cadascú ha dissenyat el seu propi camí per adequar-se als nous temps, guanyar musculatura i continuar creixent en un entorn molt competitiu.