Escrivá critica el PP per comprometre la credibilitat d’Espanya amb la seva anterior reforma de les pensions

El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha defensat davant l’empresariat català congregat aquest dimarts a les jornades del Cercle d’Economia la seva reforma de les pensions, i ha exhibit el plàcet de la Comissió Europea a una norma els efectes de la qual s’aniran desplegant per etapes fins al 2050. A les portes d’unes noves eleccions, que poden o no canviar el signe polític del Govern, Escrivá ha destacat que «és difícil trobar una política pública a Espanya que hagi passat més filtres i procediments» i ha carregat contra l’herència rebuda del PP, que ha titllat de «problema de credibilitat internacional» per a Espanya.

El ministre no ha jugat davant un públic favorable. «Segurament, la reforma del sistema de pensions era la que més necessitava un debat públic de qualitat que permetés aconseguir un consens durador», afirmava el Cercle en la seva nota d’opinió publicada fa tot just uns dies. I és que l’últim capítol de la reforma no va comptar amb el suport de la patronal CEOE i el PP hi va votar en contra, i va deixar en suspens la derogació de part d’aquesta si acaben guanyant les eleccions.

El ministre ha tret a la palestra la bateria d’arguments habituals de què s’ha valgut en els últims mesos per defensar la seva obra. Ha insistit que Espanya té un nivell de costos laborals inferior a la mitjana europea, cosa que deixa marge a les empreses per pagar més i no perdre atractiu davant els seus competidors. Concretament, segons les últimes dades d’Eurostat, el cost laboral per hora (salaris més cotitzacions) a Europa és de 30,5 euros per hora, davant els 23,5 euros d’Espanya. Una bretxa que ha augmentat un 30% des de la crisi del 2008 pel pobre augment dels salaris. 

Escrivá ha criticat també que els seus detractors titllin d’insuficient la seva reforma, quant a nous ingressos portats a la caixa, partint d’unes estimacions a futur «amarrateguis». «No hi ha un problema de sostenibilitat», ha insistit. 

El ministre ha reiterat que no veu necessari elevar l’edat legal de jubilació –actualment en 66 anys i mig–, ja que la veu «acceptable». I que el camí passa per aparellar aquesta edat legal amb l’edat efectiva, és a dir, a la que realment es jubila la gent. Per a això va aprovar –aquesta vegada sí amb el suport patronal– una sèrie d’incentius i penalitzacions perquè els treballadors triguin més a jubilar-se. Especialment en el cas dels pensionistes amb millors salaris, l’esperança de vida dels quals és més gran. «És el mecanisme més potent» per reduir la despesa, ha defensat. 

Per rematar el seu al·legat, Escrivá ha carregat contra l’herència rebuda del PP en matèria de pensions. L’actual Govern ha tornat a lligar les prestacions contributives a l’IPC, és a dir, les pensions pugen cada any segons hagi pujat la inflació de l’anterior. I l’Executiu de Mariano Rajoy va deixar el factor de sostenibilitat, que vinculava la quantia de les prestacions a l’esperança de vida. Una mesura que, segons els càlculs d’Escrivá, hagués retallat les pensions a la meitat en el cas dels joves actuals i un 30% en el cas dels actuals jubilats.

També ha criticat que el PP aprovés el 2013 aquesta reforma, la vengués a la Comissió Europea i després en congelés l’aplicació. Cosa que, segons l’opinió de l’actual ministre, va suposar un «problema de credibilitat internacional» per a Espanya. «Ens n’anem una mica més tranquils», l’ha acomiadat la moderadora del Cercle.

Centres migratoris a Llatinoamèrica

Notícies relacionades

El deute de la Seguretat Social va camí de fer-se perpetu

Radiografia del diàleg social

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions també ha defensat en la seva intervenció el recent conveni firmat amb els Estats Units i el Canadà per obrir centres migratoris a Llatinoamèrica a través dels quals atraure de manera regular i ordenada persones que laboralment encaixin amb els perfils que escassegen al mercat laboral espanyol.

En aquesta matèria, Escrivá està ultimant una instrucció per reformar el reglament d’estrangeria, amb l’objectiu d’agilitzar la regularització de migrants que ja estan a Espanya, però sense permís de treball.