Grant Dalton, director executiu de la 37a Copa Amèrica de vela: «No descarto que ens quedem a Barcelona»

Des de fa unes setmanes, el director executiu de la 37a edició de la Copa Amèrica de vela, Grant Dalton, és a Barcelona. Aprofita per supervisar els preparatius de la competició esportiva i tecnològica que se celebrarà a la capital catalana l’agost del 2024, tant els detalls generals com els que tenen a veure amb el seu equip, l’Emirates Team New Zealand. I també es dedica a divulgar l’esdeveniment, aquest dimarts davant el selecte Cercle d’Economia, davant un aforament que s’ha mostrat entusiasmat amb les imatges dels barcos voladors.

Una de les peculiaritats d’aquest esdeveniment mundial és que el defensor del títol, que en aquesta ocasió recau en els neozelandesos, és l’encarregat d’organitzar la competició i, els equips que aspiren a guanyar-lo (que a Barcelona en seran cinc) es baten entre ells primer i, el vencedor, mira d’arrabassar la copa de les 100 guinees, la Copa Amèrica, al defensor.

Les virtuts de la ciutat

Per això, que Dalton digui que no descarta mantenir-se a Barcelona més enllà de la 37a edició és molt rellevant. Ho ha fet amb aquest mig somriure tan seu a preguntes de la conductora de l’acte, Camino Quiroga, vocal de la junta directiva del Cercle. «No ens importaria», ha assegurat després de glossar novament les virtuts de la ciutatper acollir la 37a edició, que comptarà amb els sis equips instal·lats al Port de Barcelona a mitjans de juliol.

L’Emirates New Zealand té com a mínim un 50% de possibilitats de vèncer l’octubre de l’any vinent. Quatre dels altres cinc, si aconseguissin arrabassar-li el podi, probablement triarien els seus propis països per a la següent Copa Amèrica de vela: americans, britànics, italians i francesos.

Els suïssos, també ‘locals’

Els suïssos, amb Alinghi Red Bull Racing, que fa gairebé un any que han arribat a Barcelona per entrenar-se i s’han convertit en l’equip ‘local’ de la capital catalana, també tenen moltes possibilitats de seguir al litoral barceloní. Primer, perquè les regates s’han de celebrar obligatòriament en aigües obertes i això a Suïssa no és possible i, segon, perquè estan molt còmodes amb l’elecció catalana.

Però per parlar de la següent edició, que no té una periodicitat fixa, sinó que depèn que un equip proposi al guanyador desafiar-lo, encara ha de passar més d’un any. En aquest temps, Barcelona i Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona), que es prepara fa setmanes per a les preregates que es faran entre el 14 i el 16 de setembre, viuran un autèntic bany de masses tant físic –per l’afluència de visitants– com televisiu.

Un impacte econòmic més gran

Grant Dalton ha explicat aquest dimarts a l’Hotel W, que és on se celebra la trobada del Cercle, que es preveu que l’audiència per televisió de la Copa Amèrica de vela es dupliqui respecte a les xifres que es van aconseguir el 2021 a Auckland (Nova Zelanda), on la franja horària en què se celebraven les regates perjudicava la repercussió en la majoria de mercats audiovisuals.

Notícies relacionades

Entrevista a Grant Dalton: «Volem que la Copa Amèrica signifiqui una cosa especial per a Barcelona»

Estrella Damm patrocina la Copa Amèrica de vela de Barcelona i l’equip defensor del títol, l’Emirates Team New Zealand

Amb un públic eminentment format per directius, la intervenció del responsable d’America’s Cup Event (ACE) no ha pogut evitar els detalls de retorn econòmic. Ha detallat l’informe de la Universitat Pompeu Fabra, que xifra en 1.200 milions d’euros i 19.000 llocs de treball. No obstant, ha assegurat que segurament l’impacte serà molt més gran.

Foto amb el Rei

Malgrat que la intervenció de Dalton ha sigut a primera hora, l’aiguamans de plata de 1851 s’ha mantingut a les instal·lacions de l’hotel on es fa la reunió del Cercle fins a l’arribada del rei Felip VI cap al migdia. El monarca, amant de la vela i regatista experimentat, ha xerrat diversos minuts amb el director executiu de l’edició barcelonina de la Copa Amèrica i s’ha fet una foto amb ell i el trofeu, sota l’atenta mirada del membre de seguretat de l’organització que impedeix que ningú la toqui ni s’hi acosti gaire.