Bretxa digital
L’odissea de demanar cita ‘online’ per als més grans de 75 anys: «L’administració no ho està posant fàcil»
«Ningú ens atén». La digitalització de les oficines bancàries colpeja els grans
La Diputació de Barcelona licita caixers mòbils per a 96 municipis de menys de 5.000 habitants

Demanar cita a l’ajuntament, al metge de capçalera o a les oficines de la Seguretat Social pot ser qüestió d’uns quants clics per a la majoria de la població, però tota una odissea per a una persona més gran de 75 anys que no tenen habilitats ‘online’. La digitalització de l’Administració, accelerada després de l’esclat de la pandèmia, està complicant els tràmits per a la tercera edat i des del sindicat CCOO reclamen continuar reforçant els serveis presencials. «L’administració pública no ho està posant fàcil», ha denunciat el representant dels pensionistes de CCOO de Catalunya, Jaume Gabarró.
Si bé les habilitats digitals s’han anat generalitzant durant l’última dècada i especialment entre les cohorts d’edat que tot just s’estan jubilant o que fa poc que estan retirats, el món ‘online’ continua sent un forat negre per a la gran majoria dels nascuts abans del 1950. Set de cada deu persones més grans de 75 anys no han utilitzat internet en tota la seva vida, segons l’informe presentat aquest dimarts pel sindicat. Això els suposa una barrera moltes vegades insalvable –o només salvable amb l’ajuda d’algun familiar o veí– a l’hora de portar a terme tràmits telemàtics. Per exemple, menys del 10% dels més grans de 75 anys demana cita ‘online’ amb el seu metge, segons dades de l’informe.
Tant amb l’administració pública, que ha accelerat el seu procés de digitalització arran de la pandèmia, com amb empreses i especialment entitats bancàries. Segons l’informe de CCOO, menys del 15% dels més grans de 75 anys porten a terme de manera habitual consultes bancàries via internet. El sindicat ha insistit en el reiteradament denunciat problema de la retirada de caixers per part dels bancs, temptats de reduir costos portant al núvol les consultes de saldo i altres tràmits. Tot i que no és només que hi hagi pocs caixers, sinó que també n’hi ha pocs de bancaris a les oficines disponibles per ajudar els més grans amb el tràmit.
La bretxa de gènere en pensions, a la baixa
Notícies relacionadesL’informe de CCOO també analitza l’evolució de les pensions i la bretxa de gènere existent entre homes i dones. Ha anat a la baixa durant els últims 15 anys. El 2008 un home pensionista cobrava un 38,6% més de pensió que una dona pensionista; diferència que s’ha reduït fins al 32,8% aquest 2023.
L’informe també constata com els imports mitjans d’aquestes prestacions han anat creixent substancialment, per sobre del ritme que ho han fet els salaris. En els últims 15 anys el salari mitjà ha crescut a Espanya un 15%, segons les últimes dades disponibles de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE. Passant d’uns 1.563 euros bruts al mes (14 pagues) a 1.797 euros. Mentrestant, en aquell mateix període la pensió contributiva mitjana ha passat de 715 euros a 1.192 euros. Si fa tres lustres una pensió contributiva representava el 45% del salari mitjà, ara representa el 66%.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump