El CES alerta del creixent mercat negre de cites electròniques per a serveis públics

El Consell Econòmic i Social (CES) valora la decisió del Govern de mantenir ajudes públiques per esmorteir l’impacte de la pandèmia i la inflació i per alleujar la situació de pobresa de les classes socials més vulnerables, però adverteix del creixent «mercat negre» de cites electròniques per a l’accés a la tramitació d’aquestes ajudes i als serveis públics. N’ha alertat aquest dimecres el president del CES, Antón Costas, durant la presentació de la Memòria socioeconòmica i laboral d’Espanya 2022, en què va demanar el retorn a les cites presencials, perquè els col·lectius amb més difícil accés als mitjans electrònics puguin relacionar-se de forma més fàcil amb l’Administració pública.

La memòria remarca que «al llarg del 2022 van continuar detectant-se importants dificultats en la tramitació de les prestacions de la Seguretat Social, per demores en la concessió de cites, falta de disponibilitat de cites presencials a les oficines de la Seguretat Social i retard en l’accés a les prestacions». El text pactat entre els col·lectius socials representats en el CES recorda el dret de la ciutadania a la defensa en els procediments administratius i demana avançar en mesures per millorar l’atenció presencial, «especialment a les persones afectades per la bretxa digital i en situació de vulnerabilitat social», ampliar l’atenció telefònica i desenvolupar les actuacions del Pla de digitalització de la Seguretat Social.

El «mercat negre de cites» a què va fer referència Costas no afecta només la Seguretat Social, sinó tots els àmbits dels serveis públics, segons va apuntar el president del CES. Costas va expressar la seva preocupació que si aquesta xacra es generalitza a Espanya pugui acabar reflectida en els rànquings internacionals de corrupció.

Més enllà d’això, el CES considera que la implantació de l’ingrés mínim vital (IMV) no ha funcionat amb l’agilitat que demanaria la situació de risc de pobresa a Espanya, aguditzada amb l’elevada pèrdua de poder adquisitiu. Especialment destacable resulta la posada en marxa de l’incentiu a l’ocupació, per evitar la trampa de la pobresa. La norma estableix la no-minoració de la quantia per augment d’ingressos que provinguin del treball de fins a un 60%, dins una casuística complexa. «El resultat és que l’impacte de l’incentiu és molt incert», va afirmar el president de la Comissió de Treball encarregada de l’elaboració de la memòria, Raymond Torres, durant la seva presentació als mitjans de comunicació.

«Primavera econòmica inesperada»

Sobre la situació general del país, el president del CES va remarcar que Espanya viu una «primavera econòmica inesperada», en contra de la recessió que avançaven la majoria dels pronòstics del 2022. «Tot indica que aquella primavera continuarà el 2023. L’economia aixecarà el peu de l’accelerador, però no trepitjarà el fre», va afirmar Costas, si bé «el 2024 pot ser que no hi hagi tanta primavera», va afegir Torres després de remarcar les dificultats que portarà el retorn de les regles fiscals pressupostàries i el progressiu esgotament de la borsa d’estalvi de les famílies acumulada durant la pandèmia.

Notícies relacionades

L’odissea de renovar el DNI: dos mesos per obtenir cita prèvia

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En la memòria 2022 acordada entre els agents socials, el CES constata el paper mitigador de la política econòmica, laboral i social de cara a la inflació i la incertesa global per de la guerra d’Ucraïna.

Aquest òrgan consultiu del Govern veu un risc en l’enquistament de la inflació –i en possibles efectes més importants de segona ronda-, així com en un enduriment addicional de la política monetària, que podria deteriorar la situació de llars i empreses. La memòria remarca que durant l’any passat, l’excedent brut unitari de les empreses (el benefici) va explicar el 90,7% de l’augment del deflactor del PIB, davant un 10,9% que van aportar les rendes del treball unitàries i una contribució negativa de l’1,6% dels impostos. Segons les dades aportades per Raymond Torres, els beneficis han augmentat fins a situar-se un 3,1% per sobre del nivell del 2019, davant un descens de les rendes laborals del 2,9%. D’aquí –va afegir– la importància de l’acabat de firmar V Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva per al període 2023-2025, que segons l’opinió del CES hauria de contribuir a recuperar part del poder adquisitiu perdut per les persones treballadores.