Natàlia Mas al Cercle: «Agrada dir que l’economia catalana va malament, però no és seriós ni rigorós»

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha insistit en la necessitat d’una visió en positiu de l’economia catalana. «Agrada dir que anem malament, però no és seriós ni rigorós», ha sentenciat.

Durant la seva intervenció en la 38a Reunió Cercle d’Economia a Barcelona ha admès els reptes que Catalunya té per davant, però ha assegurat que també cal veure’ls com a oportunitats, des de la transició verda fins a la reducció de la pobresa. La consellera ha reiterat «els importants greuges» que pateix Catalunya, com el «dèficit fiscal crònic», i dins d’aquest, el nivell d’inversions en infraestructures.

A preguntes de l’auditori davant la fuga de seus socials, ha rebutjat l’expressió i ha afirmat que entre el 2017 i el 2022 van sortir de Madrid cap a altres comunitats 8.921 empreses, i a Catalunya, malgrat l’allau del 2017, 8.753. I també ha subratllat que el saldo net de creació d’empreses a Catalunya des del 2013 és de 3.048, per sobre del de Madrid.

En un diàleg moderat per la vicepresidenta del Cercle, Núria Cabutí. Natàlia Mas, seguint el camí traçat en la sessió de dimarts pel president Pere Aragonès, que va negar afirmacions del Cercle com la pèrdua o l’estancament del nivell de vida, la consellera ha recordat que s’ha superat el nivell del producte interior brut (PIB) anterior a la pandèmia. «Hi ha discursos que obvien que la recuperació es troba en els millors nivells dels últims anys», ha sentenciat.

Inversions

Malgrat haver aconseguit uns Pressupostos per a aquest any que «han permès fer el salt més gran en 17 anys», Mas ha assegurat que són «insuficients per al que necessita i mereix Catalunya».

En aquest sentit ha denunciat que la sèrie històrica revela una execució mitjana de les inversions de l’Estat del 122% a Madrid i del 62% a Catalunya. I ha afegit qüestions com «els incompliments de la llei de finançament autonòmic, amb un model que fa anys que està caducat.» A més, ha afegit, en aquests anys l’Estat ha anat fent modificacions al seu favor.

També ha afirmat que seguiran denunciat un repartiment en què l’Estat es reserva el 100% del marge de dèficit de cara a la tornada de les regles fiscals una vegada superat el parèntesi provocat per la pandèmia amb l’autorització de Brussel·les.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La consellera ha explicat que Catalunya està «per davant» en l’ús dels fons europeus i ha reiterat que reptes com la transició energètica «no seran fàcils ni barats» i requeriran «una nova i innovadora col·laboració publicoprivada». Al seu torn ha insistit en l’esforç per desembussar una «dècada de paràlisi en el desplegament d’energies renovables» amb la instal·lació de 1.500 megawatts (MW), «més que tota la potència instal·lada els últims 30 anys».

I ha tornat a recordar, com ja va fer Aragonès, importants projectes estratègics que hi ha sobre la taula, com una planta de producció de xips a l’entorn del Sincrotró Alba a Cerdanyola, amb una inversió d’uns 300 milions.