La pujada de tipus enriqueix la banca occidental i dispara l’atur als països empobrits

La pujada dels tipus d’interès que estan aplicant de manera generalitzada els bancs centrals s’està traduint, especialment en les economies occidentals, en més beneficis per a la banca. I, al seu torn, està fent més pesant la llosa del deute i disparant l’atur als països empobrits. Així ho conclou l’Organització Internacional del Treball (OIT) en el seu últim informe, publicat aquest dimecres, i que coincideix amb el diagnòstic efectuat pel G-20 fa uns quants mesos. 

Puja el preu del diner, cosa que permet a les entitats bancàries cobrar més pels seus crèdits i treure’n així més beneficis. Com a mostra, a Espanya la banca va aconseguir l’any passat el seu benefici més elevat en 15 anys, un 34% més. Gràcies a l’alça de tipus i les menors provisions, les entitats espanyoles van obtenir 19.430 milions d’euros.

Aquest alça de tipus permet a les entitats bancàries cobrar més a particulars i també als estats que hi tenen contrets deutes. Fet que els obliga a destinar cada vegada una proporció més gran dels seus recursos a pagar l’esmentat deute.

L’OIT adverteix que aquesta llosa del deute escanya els seus marges d’actuació des del públic per combatre els efectes de la crisi de preus i el que queda de la pandèmia. L’últim informe de l’organisme denuncia que les economies emergents altament endeutades s’estan veient especialment perjudicades per aquest encariment del diner. Dues cares d’una mateixa moneda. 

Per exemple, el banc suís Mozambique deu gairebé 1.000 milions de dòlars en ofertes de bons i un préstec sindicat a Credit Suisse, que va sol·licitar per finançar una indústria estatal de pesca de tonyina i per reforçar la seva seguretat marítima, segons recull l’agència Swissinfo.ch. Uns préstecs que, posteriorment, van motivar una sanció per part de les autoritats dels EUA i el Regne Unit, ja que van poder acreditar que part dels guanys dels interessos es van desviar als comptes de banquers de Credit Suisse i funcionaris de Mozambique.

És per això que el banc suís, absorbit fa poc pel seu principal competidor per evitar la fallida, va haver de pagar 475 milions de dòlars a ingressar per aquests dos estats, a més de l’obligació de condonar 200 milions de dòlars en deute a Mozambique.

Dèficit d’ocupació

El deute públic del conjunt d’estats equival al 96% del PIB mundial, segons l’últim informe del ‘Global Debt Monitor’, amb dades referents al 2021. És a dir, per pagar les obligacions de totes les economies s’hauria de destinar pràcticament tot allò produït a la Terra al llarg d’un any sencer.

Els Estats tenen menys diners disponibles, ja que han de destinar un volum de recursos més elevat a pagar el deute a altres països o organismes internacionals, i poden gastar menys en polítiques públiques per millorar l’economia. Fins al punt que, segons quantifica l’OIT en el seu informe, els estats amb alt nivell d’endeutament tenen dèficits d’ocupació el doble d’alta que aquells països amb poc deute.  

¿Què és un ‘dèficit’ d’ocupació? Aquest nou concepte dins de la metodologia de l’OIT pretén agrupar tant aquelles persones que estan formalment a l’atur, és a dir, no tenen feina i estan activament buscant-ho, a més dels potencialment ‘ocupables’, però que no busquen activament feina per diferents motius. Un exemple seria una persona en edat de treballar però que ha de quedar-se a casa cuidant els fills.

Segons els números de l’últim estudi de l’OIT, entre els països en situació d’endeutament el dèficit d’ocupació o taxa de desocupats supera el 25%, davant poc més del 10% entre els països amb poc deute. Una bretxa que s’ha disparat durant la policrisi actual (primer amb la pandèmia, ara amb la inflació) i que és un torpede per a l’ocupabilitat per a les dones, substancialment més que per als homes.

«Les restriccions financeres i fiscals estan obstaculitzant les seves respostes normatives i empitjoren encara més les condicions del mercat laboral», alerten des de l’organisme internacional vinculat a l’ONU. I, recentment, el nombre d’aquests països altament endeutats no ha deixat de créixer. Fins al punt que duplica, en comparació amb els nivells de 2015, i escala fins al 60% del total d’estats mundials, segons dades de l’FMI.

L’OIT reclama millors pensions

Tot això ha obligat l’OIT a revisar les seves projeccions d’atur per a aquest exercici 2023. Milloren en el cas de les economies occidentals i d’alts ingressos, mentre empitjoren en el cas dels estats perifèrics i amb pocs recursos. «No s’espera que l’atur als països d’ingrés baix, en general, i [especialment] a l’Àfrica i els Estats Àrabs recuperi el 2023 els nivells anteriors a la pandèmia», apunta l’organisme en el seu informe.

Notícies relacionades

La banca va obrir 47.700 comptes per a vulnerables entre el 2018 i el 2021

Els treballadors del Barcelona Supercomputing Center aniran a judici per reclamar sis dies d’assumptes propis

I és que els estats empobrits estan veient com la seva població en edat de treballar no para de créixer, mentre les seves economies no generen prou llocs de treball per absorbir aquest creixement demogràfic. Això promet alimentar els fluxos migratoris de persones que marxen a Europa o Estats Units, entre altres, a la recerca d’un futur millor. 

En aquest sentit, l’OIT advoca per millorar els sistemes de protecció social als estats de baixos ingressos, especialment per la via de garantir prou pensions a la tercera edat. I és que els investigadors de l’organisme destaquen que unes millors pensions redueixen la taxa de fecunditat de les societats, ja que davant la perspectiva d’una prestació suficient quan un ja no pot treballar no cal tenir tants fills perquè el cuidin.