El dèficit d’inversió en infraestructures catalanes ja voreja els 40.000 milions d’euros, segons Foment

Si en els últims 14 anys l’Administració pública hagués invertit el que toca en infraestructures a Catalunya, la comunitat podria estar avui a prop ja d’assolir els objectius d’energia renovable de cara al 2030 (i no haver patit tant l’encariment de l’energia), podria garantir el subministrament d’aigua i regadiu en plena crisi per la sequera, o fins i tot podria haver-se evitat la incidència que ha impedit el correcte funcionament de l’R2 Sud de Rodalies durant quatre setmanes per un incendi a la caseta de senyals de l’estació de Gavà. Així ho denuncia l’última anàlisi portada a terme per la patronal Foment del Treball, que eleva el dèficit d’inversió en infraestructures a la comunitat fins als 40.000 milions d’euros.

La xifra respon a tretze anys consecutius en què el volum del que es licita és inferior al que hauria d’executar-se si es prenguessin com a referència els nivells que es consideren òptims a la Unió Europea. És a dir, per anar bé, Catalunya hauria de rebre el 2,2% del seu producte interior brut (PIB) en inversions destinades a infraestructures, i des del 2009 no s’arriba a aquest percentatge. Per això des d’aleshores el volum acumulat creix fins a situar-se en els 39.369 milions d’euros de diferència entre la quantitat que Foment calcula necessària i la que s’ha licitat realment.

«Hi ha una infradotació continuada que es repeteix any rere any i que limita la nostra capacitat de creixement», ha introduït la presidenta de la comissió d’Infraestructures de Foment, Anna Cornadó, aquest dijous en la presentació de les dades. «És evident que aquesta falta d’aposta decidida per la inversió pública de Catalunya suposa una clara pèrdua d’oportunitats i de la qualitat de vida dels ciutadans», ha destacat també el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre. «A més, és ben sabut que la inversió pública actua com un catalitzador de la inversió privada, totes dues generadores de llocs de treball i riquesa», ha assegurat el mateix representant empresarial.

A tall d’exemple, aquesta anàlisi ha agafat una quinzena de regions europees comparables amb Catalunya en termes de superfície, riquesa o població i ha arribat a la conclusió que, malgrat tenir un estoc de cotxes semblant, en aquesta comunitat hi ha un nombre molt més alt de víctimes d’incidents de trànsit. «Això segur que es pot reduir millorant les infraestructures», ha sostingut Lluis Moreno, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, entitat col·laboradora en l’estudi. «Quant a autopistes, estem millor, però en carreteres (locals, intercomarcals, provincials i nacionals) estem molt per sota de la xarxa de carreteres de la resta d’Europa», ha detallat.

També hi ha diferències molt significatives a la baixa en els quilòmetres de ferrocarril o en el nombre de passatgers dels aeroports, tot i que en aquest cas per dalt. «El que s’hauria de fer és condicionar els aeroports de Catalunya per absorbir aquest públic, donar comoditat i evitar que el sistema aeroportuari català sigui el nou Rodalies», ha suggerit Moreno.

Petit avenç

L’única aparent bona notícia és que, malgrat continuar fent-se gran la bretxa, en els últims dos anys aquesta creix a menys velocitat. Si bé fins al 2020 –última vegada que es van fer públiques les conclusions d’aquesta anàlisi– el percentatge d’inversions executades no havia superat l’1% del PIB de Catalunya des de feia una dècada, el 2021 el percentatge es va situar en l’1,2%, i el 2022, en l’1,5%.

Notícies relacionades

La Cambra insta a accelerar les infraestructures estratègiques de Catalunya

El Govern estudia com es pot actuar sobre les infraestructures per connectar més bé Blanes i Lloret de Mar

«Esperem que això no sigui un fet anecdòtic, perquè el que creem és que si volem ser Dinamarca o Holanda aquesta bretxa hauria d’estar oscil·lant sobre el 2,2% del PIB, any amunt, any avall, i encara estem a anys llum d’arribar-hi», ha denunciat Moreno. A més, no s’ha de perdre de vista, ha afegit, que el 2022 va ser any preelectoral i que està registrant l’impacte que es comencessin a fer efectives les licitacions dels fons Next Generation, moviment extraordinari que no resol la dinàmica habitual en l’Administració pública espanyola, catalana i municipal.

En aquest sentit, Sánchez Llibre ha assegurat que, una vegada es resolguin les eleccions generals del pròxim 23 de juliol, exigirà al nou president d’Espanya que s’assegui amb el seu homòleg al capdavant de la Generalitat per fer efectiu el traspàs integral del servei de Rodalies, de trens regionals i d’Avant al Govern català. «La farà més efectiva, més eficient i s’acabaran aquests problemes d’un contra els altres», ha dit el president de Foment. «Sempre hem reivindicat que aquest traspàs era possible i viable, no és una qüestió ideològica, és d’eficiència i eficàcia, i l’Estatut ho permet, és igual si governa el PP o el PSOE», ha acabat.