Carters, policies i bidells: L’avanç electoral obliga a mobilitzar milers de treballadors públics

Organitzar uns comicis implica mobilitzar desenes de milers de treballadors públics, i el fet que coincideixin amb les vacances d’una part dels espanyols exigeix més esforços per part de l’administració pública. El primer símptoma que mostra que molts votants aquell diumenge 23 de juliol seran a la platja, a la muntanya o en un país llunyà és la xifra rècord de vots per correu sol·licitats. Això ha obligat Correus a demanar reforços extraordinaris.

L’empresa postal pública ha anunciat la contractació de 5.500 temporals per cobrir i millorar l’assistència presencial a les oficines, així com serveis de repartiment relacionats amb el vot i l’entrega de paperetes a domicili. Si bé centrals com CCOO i CSIF reclamaven arribar als 10.000 contractes de reforç.

Correus contractarà més del doble de reforços que per als recents comicis municipals, pels quals va fitxar 2.500 temporals, entre crítiques sindicals per haver escatimat. El fet que els nous comicis agafin més d’un treballador amb les vacances aprovades ha obligat l’empresa postal a apujar la seva aposta. Aquests reforços se sumaran a la part de la plantilla, de 50.000 treballadors en tot el país, que acabi decidint activar Correus.

El paper dels consistoris

Si bé les eleccions es declaren des de la Moncloa, els ajuntaments acaben assumint gran part de l’operativa de la jornada de votacions. Bidells per obrir els col·legis electorals, tècnics per explicar a presidents i vocals de mesa el seu rol durant la jornada i informàtics per si hi ha problemes amb l’intercanvi de dades.

S’hi suma la brigada de neteja per retirar els cartells electorals abans de les votacions –i que no condicionin el vot– i recollir-ho tot una vegada acaba la «festa de la democràcia» Aquests són els efectius que l’Ajuntament de Barcelona preveu mobilitzar el 23J, que entre tots sumen uns 450 treballadors.

A aquests s’ha de sumar els agents de la Guàrdia Urbana, que vetllen perquè durant la jornada no hi hagi incidents i tothom pugui votar amb tranquil·litat. Només a Barcelona treballaran el 23 de juliol uns 600 efectius i cada municipi mobilitzarà la seva policia local.  

Aquesta policia es coordinarà amb uns 4.300 mossos d’esquadra que ara mateix es preveu que la Generalitat activarà aquell dia per garantir el dispositiu electoral. Tot i així, el Departament d’Interior està pendent de realitzar una anàlisi de risc prèvia a la jornada, com fa sempre que hi ha un partit del Barça, una manifestació o la visita d’un mandatari a les jornades del Cercle, per acabar de calibrar el risc concret i si necessiten mobilitzar més agents, segons expliquen fonts consultades.  

El crim no descansa, com diu Batman, i per a la plantilla dels Mossos el juliol és igual que el setembre o el març. El cos es reparteix durant l’any les vacances i l’avanç electoral no ha fet que a l’estiu hi hagi més o menys Mossos com si els comicis s’haguessin celebrat a final d’any, com inicialment estava previst. 

A la resta d’Espanya aquest rol el jugarà la Policia Nacional, que s’afegirà a personal de les subdelegacions del Govern per tot el territori i fins i tot treballadors de l’INE per qüestions del cens electoral.

Pancartes i propaganda a contrarellotge

Notícies relacionades

Anàlisi en temps real | ¿Per què Pedro Sánchez avança les eleccions generals? Quatre claus

Els treballadors del Barcelona Supercomputing Center aniran a judici per reclamar sis dies d’assumptes propis

Tot i que no només per a l’administració pública l’avanç de les eleccions ha suposat un tomb al calendari. «L’endemà que sortís Sánchez a la tele ja em va sonar el telèfon. No hem sortit d’una i ens posem en una altra», afirma el propietari de l’empresa d’arts gràfiques Publiservei, Joan García. Aquesta pime de Sant Boi es dedica a imprimir cartells electorals i les lones que pengen dels fanals amb la cara dels candidats de diversos partits polítics. 

«Se’ns ajuntaran les rebaixes d’estiu amb les eleccions. Tot i que unes generals són més senzilles perquè només has d’imprimir dos tipus de cartells: els del candidat estatal i el de Catalunya. El més difícil és aconseguir el material ràpidament», explica. Les municipals, com que cada ciutat i poble exigeix el seu propi cartell, són bastant més laborioses. «¿Si hauré de canviar les vacances a algun treballador? Sincerament, tenim tanta feina que no ho he pogut mirar. Però, qui tingui un vol, que estigui tranquil», conclou.