Treball planteja multar amb fins a 7.500 euros les empreses que no paguin el transport als seus becaris

Quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va activar dilluns passat la maquinària electoral per al 23 de juliol va congelar gran part de la capacitat del seu Executiu. La reforma del sistema de protecció assistencial per atur, una cosa que afecta més d’un milió de persones i que va ser compromesa a la Comissió Europea, està pendent. Així com la transposició de la directiva per assegurar unes condicions transparents i previsibles als contractes laborals. I també la llei que pretenia blindar les pràctiques formatives i evitar que ‘becari’ pogués ser sinònim de ‘mà d’obra barata’. 

«La voluntat del Govern és intentar per tots els mitjans, sent conscients de les dificultats temporals que això genera, que l’Estatut del Becari pugui obrir-se pas definitivament i que sigui un dels compromisos del govern de coalició que tanqui un cercle de reformes per al mercat de treball», va declarar el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, divendres passat en la roda de premsa de les dades de l’atur.

Si bé l’avanç electoral va agafar el mateix Govern per sorpresa, el Ministeri de Treball, la patronal i els sindicats feia gairebé un any que negociaven el nou Estatut del Becari. Una conversa que ateses les reticències dels empresaris i de les universitats –que acullen part de les pràctiques que cada any es realitzen a Espanya–, així com per la falta de consens parlamentari, es va anar dilatant. Fins al punt que la norma pot arribar a quedar-se en un calaix fins a la pròxima legislatura o indefinidament, depenent del resultat del 23J. 

Noves sancions

Actualment un inspector de Treball ja té facultats per sancionar una empresa que tingui un becari suplantant un treballador (però a baix cost). No obstant, el nou Estatut incorporava una sèrie de noves sancions específiques per penalitzar una sèrie d’abusos més enllà de la suplantació. 

La norma pretenia obligar les empreses a costejar el transport, material i allotjament (en cas de desplaçament fora de la residència habitual) dels estudiants. Ja sigui via un pagament mensual o en espècies (per exemple, amb un abonament transport). I ja sigui si són pràctiques curriculars o extracurriculars. Actualment les segones solen anar aparellades a algun tipus de compensació econòmica –per exemple, a la UB el pagament mitjà per hora és de sis euros, segons expliquen fonts de la mateixa–, però no així les primeres.

En cas que les empreses o entitats no ho compleixin s’exposarien a una sanció d’entre 751 i 7.500 euros. Mateixa sanció en cas que les pràctiques no tinguin res a veure amb els estudis que l’alumne estigui cursant, que es privi els sindicats o comitè d’empresa de quants becaris hi ha en una companyia i de quins centres provenen o que no hi hagi una tutorització efectiva durant aquestes.

Sobre aquest últim punt, la norma també preveia que quan un estudiant entrés a fer les seves pràctiques, el seu tutor no pogués tenir més de cinc alumnes a càrrec de manera simultània. En les empreses de menys de trenta persones de plantilla, el límit seran tres. I mai podran superar el 30% de la plantilla, si bé inicialment Treball contemplava que aquest límit fos del 20%.  

Límit a les pràctiques extracurriculars

Durant les negociacions, el departament liderat per Yolanda Díaz va anar modulant els seus plantejaments per mirar d’atraure el suport de la CEOE. Creuant l’últim esborrany remès a les parts amb versions anteriors es veu com Treball va intentar inicialment suprimir la figura de les pràctiques extracurriculars. 

Notícies relacionades

La patronal colla Treball per mantenir les pràctiques extracurriculars

Treball preacorda amb els sindicats que els becaris cotitzin i la patronal se’n despenja

Aquestes són aquelles que no formen part del grau i que no són necessàries per aprovar-lo. Representen merament una oportunitat per als estudiants per acumular experiència i, en ocasions, una finestra de frau perquè empreses o entitats suplantin treballadors. Segons les dades d’Inspecció de Treball, cada any els inspectors detecten al voltant de 1.000 falsos becaris.

Aquest primer plantejament va donar pas a un límit màxim de 480 hores a l’any o el temps equivalent al 20% dels crèdits del curs. Amb la idea que a l’acotar el nombre màxim d’hores que un estudiant pogués recórrer a aquesta fórmula cada any evités que les empreses ho veiessin atractiu per a usos fraudulents. Finalment en l’últim esborrany el límit s’amplia fins al 25% d’hores.