L’alça de tipus i la convocatòria d’eleccions trenca l’activitat immobiliària

De les 92.648 operacions realitzades l’abril del 2022 s’ha passat a les 84.195 de l’abril d’aquest any, prop de 8.500 operacions menys. Les compravendes de vivendes van descendir també de manera significativa, tot i que més moderada que les totals, de les 46.163 inscripcions de l’abril del 2022 s’ha passat a les 42.139, cosa que suposa una reducció per sobre de les 4.000 operacions.

Durant els mesos de març i abril es va produir un descens més acusat en la firma d’hipoteques, amb caigudes pròximes al 20%. En les hipoteques de vivenda, a l’abril es van constituir 25.945 operacions davant les 32.149 del mateix mes de l’any anterior, amb unes 6.200 operacions menys. A més, intermediaris del sector immobiliari confirmen que els clients estan tenint problemes per aconseguir préstecs hipotecaris. En paral·lel, els que tenen hipoteques estan afrontant cancel·lacions anticipades per minimitzar l’impacte de la pujada dels tipus d’interès.

Per territoris, durant l’abril, l’evolució anual de les compravendes totals, en comparació al mateix mes de l’any anterior, torna a mostrar descensos generalitzats, sobretot a la Ciutat Autònoma de Ceuta (-50,0%), el País Basc (-28,0%), La Rioja (-20,4%), les Balears (-17,1%), Aragó (-13,6%), Galícia (-12,6%), Catalunya (-12,4%) i Extremadura (-11,8%). Únicament a Melilla (265,2%) i al País Valencià i Cantàbria (totes dues amb el 3,5%), s’han produït increments. Amb relació a les hipoteques totals constituïdes davant l’abril de l’any anterior, van descendir més a Extremadura (-31,1%), les Balears (-28,8%), La Rioja (-28,6%), Navarra i Catalunya (-28,4%) i Galícia (-27,6%), mentre que van augmentar a Ceuta (140,9%), Melilla (51,7%), València (7,0%) i Aragó (6,2%).

Qüestió de preus

Quant a preus, les dades de la societat de taxació Tinsa el preu mitjà de la vivenda nova i utilitzada a Espanya es va incrementar un 0,3% entre abril i maig, que situa la variació interanual en el 4,8%, un nivell més moderat que el mes anterior i que el maig del 2022. «El preu mitjà residencial nacional continua la seva tendència a l’estabilització davant l’encariment del finançament i la pèrdua de poder adquisitiu davant la inflació, si bé l’ocupació es manté sostenint la solvència de les llars. En conseqüència, l’activitat de compravendes es modera gradualment, mantenint nivells superiors al 2019», apunta Cristina Arias, directora del Servei d’Estudis de Tinsa. L’anàlisi per zones, no obstant, mostra comportaments dispars entre les zones amb més recepció de turisme i la resta. «Les illes i, en menor mesura, la costa mediterrània experimenten un nou impuls en els preus que podria ser reflex de l’activitat de compravenda en el segment de segona residència. Els compradors en aquest segment disposen de més poder adquisitiu i són menys sensibles a la inflació i a l’increment dels costos hipotecaris, ja que sovint requereixen menor finançament extern per a l’adquisició d’una segona vivenda», explica Arias.

Les dades de Fotocasa, donades a conèixer també aquest dimarts, ofereixen una foto fixa una mica diferent i amb pujades de preus mitjans una mica més acusades. Així, el preu de la vivenda va pujar el 6,4% interanual al maig a Catalunya, fins a 2.744 euros el metre quadrat. L’Índex Immobiliari Fotocasa apunta que les 17 comunitats autònomes van incrementar el preu interanual mitjà al maig. En sis comunitats se supera el 10%, en concret, a les Balears amb 22,7%, Navarra amb 20,2%, les Canàries amb 17,9%, el País Valencià amb 12,0%, La Rioja amb 10,5% i Andalusia amb 10,2%. Les segueixen les comunitats de Regió de Múrcia amb 9,3%, Catalunya amb 6,4%, Cantàbria amb 5,4%, Aragó amb 5,3%, Extremadura amb 4,8%, Castella-la Manxa amb 4,8%, Madrid amb 4,7%, Galícia amb 3,4%, Castella i Lleó amb 3,0%, el País Basc amb 2,7% i Astúries amb 2,3%.

El preu de l’habitatge de segona mà més car a Espanya es troba a les Balears i Madrid, amb els preus de 3.679 euros/m2 i els 3.446 euros/m2. Les segueixen, el País Basc amb 2.968 euros/m2, Catalunya amb 2.744 euros/m2, les Canàries amb 2.123 euros/m2, Navarra amb 2.012 euros/m2, Andalusia amb 1.897 euros/m2, Cantàbria amb 1.863 euros/m2, Aragó amb 1.692 euros/m2, Galícia amb 1.672 euros/m2, el País Valencià amb 1.646 euros/m2, Astúries amb 1.607 euros/m2, La Rioja amb 1.597 euros/m2, Castella i Lleó amb 1.466 euros/m2, Regió de Múrcia amb 1.249 euros/m2, Extremadura amb 1.215 euros/m2 i Castella-la Manxa amb 1.169 euros/m2.

Notícies relacionades

Creix l’alarma entre els intermediaris immobiliaris davant una possible aturada de compravendes

Submer obre la nova era dels centres de dades

Barcelona és la província més cara, amb 3.051 euros/m2, seguida de Girona (2.399 euros/m2), Tarragona (1.722 euros/m2) i Lleida (1.266 euros/m2). A les quatre capitals de província amb variació interanual puja el preu el maig respecte a l’any anterior. Les capitals amb increment superior són: Girona capital amb 7,0%, Lleida capital amb 5,2%, Tarragona capital amb 4,2% i Barcelona capital amb 2,3%. La capital de província més cara és Barcelona amb 4.415 euros/m2, seguida de Girona capital (2.607 euros/m2), Tarragona capital (1.660 euros/m2) i Lleida capital (1.295 euros/m2).

Districtes de Barcelona

El preu mitjà de l’habitatge de segona mà a Barcelona puja a nou dels deu districtes amb variació interanual analitzats per Fotocasa. Els increments de la vivenda corresponen als districtes de Nou Barris, amb 7,9%; Gràcia, amb 7,6%; Sant Andreu, amb 6,6%; Sarrià-Sant Gervasi, amb 5,5%; Sants-Montjuïc, amb 4,8%; Horta-Guinardó, amb 2,9%; Sant Martí, amb 2,0%; l’Eixample, amb 1,6%, i Ciutat Vella, amb 1,1%. D’altra banda, el districte on el preu del lloguer baixa és les Corts, amb -0,1%. Quant al preu per metre quadrat al maig, els tres districtes més cars són Sarrià-Sant Gervasi, amb 6.073 euros/m2; l’Eixample, amb 5.475 euros/m2, i les Corts, amb 5.288 euros/m2. D’altra banda, els districtes amb el preu de la vivenda més barat són Nou Barris, amb 2.721 euros/m2, i Sant Andreu, amb 3.238 euros/m2.