El Govern aprova l’addenda al Pla de Recuperació que podrà ser canviada pel nou Executiu després del 23J

Quan falta poc més d’un mes i mig per a les eleccions generals del 23 de juliol, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, per enviar-la immediatament a la Comissió Europea, l’addenda al Pla de Recuperació, amb un ambiciós pla d’inversions i reformes fins al 2026. L’addenda ha de permetre atraure a Espanya una segona ronda de fons europeus: un total de 94.300 milions d’euros en noves transferències (10.300 milions) i préstecs (84.000 milions), que s'afegiran als 70.000 milions en subvencions ja adjudicats a l’economia espanyola en una primera fase, el 2021. En total, gairebé 160.000 milions d’euros per al període 2021-2026, més del 12% del PIB espanyol.

El Govern disposava de termini fins al 30 d’agost per sol·licitar a la Comissió Europea el tram de préstecs a càrrec dels fons europeus Next Generation. No obstant, l’Executiu ha decidit presentar el document abans de les eleccions generals «per responsabilitat, perquè el procés d’inversions pugui continuar a bon ritme i perquè com més aviat millor tinguem a la nostra disposició els nous fons europeus», ha dit la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. «No era realista esperar que un nou Govern hagués de començar aquest procés immediatament després d’unes eleccions», ha afegit.

Davant els recels expressats pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per no haver esperat a aprovar el pla després de les eleccions generals, Calviño ha explicat que, després de l’enviament de l’addenda a Brussel·les, la Comissió Europea tindrà un termini de dos mesos, ampliable, per aprovar-la i que en aquest interval el document podrà ser objecte de modificacions. «Si cal fer ajustos es podran fer després de les eleccions. El que no és responsable és retardar l’enviament», ha dit Calviño.

D’altra banda, l’avanç electoral provocarà un retard en la sol·licitud del quart tram de fons europeus (10.000 milions) que el Govern esperava poder formular abans de l’estiu, després d’haver aconseguit aprovar a l’abril el nou decret de reforma de les pensions. No obstant, la dissolució de les Corts ha impedit culminar la tramitació parlamentària d’algunes reformes que formaven part de les 58 fites i objectius vinculats a aquest quart tram. «Algunes de les reformes han decaigut, però les reprendrem amb caràcter immediat i prioritari després de les eleccions, amb caràcter urgent, i sol·licitarem com més aviat millor aquest quart pagament amb l’objectiu que es pugui fer efectiu dins de l’any fiscal en curs», ha explicat Calviño en roda de premsa.

El Govern va aprovar el desembre del 2022 l’esborrany de l’addenda que ha sigut definitivament aprovada aquest dimarts. Des d’aleshores –ha explicat Calviño– «s’ha dut a terme un intens procés de consulta amb les administracions territorials, els grups polítics i els agents socials» per «valorar i incorporar-hi» iniciatives de tots ells. La vicepresidenta ha citat com a exemple la incorporació dels projectes d’inversió proposats pel Govern autonòmic de Galícia, del PP. Les reformes incorporades «estan alineades amb les recomanacions específiques de la UE a Espanya, que donen continuïtat a les implementades des del 20202» ha afegit Calviño.

10.300 milions a fons perdut

Del total de fons europeus que preveu encarrilar l’addenda cap a Espanya, els 10.300 milions de transferències addicionals (diners a fons perduts, que no s’hauran de tornar a la Comissió Europea) es destinaran a reforçar els 12 projectes estratègics (Pertes) ja en marxa. Una quantitat més baixa, de 50 milions, servirà per finançar el desenvolupament i la implementació d’una nova oferta de microcredencials a les universitats públiques per orientar la qualificació de treballadors cap a les necessitats dels Pertes.

Aquestes transferències reforçaran els 12 Pertes: el del xip, el de les energies renovables, el del vehicle elèctric, el de la descarbonització industrial, el de la digitalització del cicle de l’aigua, el de l’economia de les cures, el de la salut d’avantguarda, el de la indústria agroalimentària, el de l’economia circular, el de la llengua, l’aeroespacial i el naval.

84.000 milions en préstecs a través de 14 fons

Per la seva banda, l’addenda permetrà a Espanya accedir a un préstec europeu de fins a 84.000 milions a 30 anys (amb 10 de carència) i a un tipus d’interès més baix que es canalitzaran a les empreses, les famílies i l’economia en general a través de 14 fons.

El Fons de Resiliència Autonòmica, dotat amb fins a 20.000 milions d’euros per al finançament de projectes d’inversió sostenible de les comunitats autònomes, serà gestionat des del Banc Europeu d’Inversions (BEI).

Les empreses disposaran de 22.500 milions de finançament per als seus projectes a través de fons que gestionarà l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) en col·laboració amb les entitats financeres.

Notícies relacionades

Més temps per als fons europeus

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El fons Next-Tech podrà orientar 4.000 milions cap a empreses emergents. A més, una altra línia de 4.000 milions s’enfocarà a incrementar el parc de vivenda de lloguer social. El Fons de Reforma Laboral inclou 3.000 milions per al mecanisme RED, d’ertos. I el Fons de Reforma de la Inclusió Social, 2.530 més per al desplegament de l’ingrés mínim vital.

A més, es preveu un fons d’incentius fiscals de 2.250 milions per fomentar la inversió verda de llars i un altre, dotat amb una línia de 2.200, per a ciberseguretat. El fons de coinversió amb altres fons sobirans (2.000 milions); el destinat a la indústria audiovisual (1.500 milions); el d’empreses afectades per la covid (1.035 milions); el de suport a les pimes (913 milions) i l’impacte social (400 milions), completen la part fonamental dels 84.000 milions de finançament europeu a càrrec dels fons Next Generation assignats a Espanya.