Fons europeus: Calviño redueix el marge d’actuació del pròxim Govern

L’addenda és un document de 192 pàgines que actualitza el Pla de Recuperació aprovat el juliol del 2021. L’addenda, d’una banda, serveix per actualitzar algunes de les fites i objectius de reformes i inversions que es van comprometre en el Pla de Recuperació del 2021 per poder tenir accés a 70.000 milions d’euros a fons perdut dels fons europeus Next Generation EU. D’altra banda, l’addenda incorpora una nova bateria de compromisos d’inversions i reformes fins al 2026 per poder tenir accés a una segona ronda de fons europeus per un total de fins a 94.300 milions d’euros (10.300 milions a fons perdut i 84.000 milions en préstecs).

Els governs tenen de termini fins al 31 d’agost per presentar davant la Comissió Europea l’addenda que els obri la porta a noves quantitats dels fons europeus. Després de la recepció del pla, la Comissió disposa d’un termini màxim de dos mesos per avaluar valorar-lo «en estreta cooperació amb l’Estat membre que es tracti». Com que el Govern ha presentat l’addenda a Brussel·les el 6 de juny, el termini per negociar canvis s’acabaria el 6 d’agost, tot just 15 dies després de les eleccions, cosa que anul·la el marge que tindria un nou Govern resultant de les eleccions del 23J per acordar modificacions, ja que és probable que ni tan sols estigui constituït en aquesta data. En tot cas el reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, en el seu article 19, fixa que «l’Estat membre que es tracti i la Comissió podran convenir la pròrroga del termini d’avaluació per un període raonable». Segons Paloma Baena, directora sènior d’European Affairs i Next Generation EU de LLYC, «un termini raonable» no té per què ser un mes addicional, i en cap cas un període massa prolongat, ja que la Comissió Europea pretén tenir aprovats els seus compromisos de préstec al desembre. Baena dona per segur que la Comissió Europea prorrogarà el termini màxim més enllà del 6 d’agost. Sobretot si qui guanya les eleccions és el PP.

La vicepresidenta primera Nadia Calviño ha explicat que l’Executiu ha decidit presentar el document abans de les eleccions generals «per responsabilitat, perquè el procés d’inversions pugui continuar a bon ritme i perquè al més aviat possible tinguem a la nostra disposició els nous fons europeus». Des del seu punt de vista, «no és realista esperar que un nou Govern hagi de començar aquest procés immediatament després d’unes eleccions». Aquest criteri hauria admès presentar l’addenda a Brussel·les, per exemple, en una data més pròxima al 7 de juliol, que és quan comença la campanya electoral. Això hauria permès estirar els dos mesos de negociació fins al 7 de setembre, concedint una possibilitat més gran perquè el nou Govern estigui constituït. No obstant, l’Executiu ha decidit no esperar, cosa que pot restar marge d’actuació al nou Govern. Calviño insisteix que «si s’han de fer ajustos es podran fer després de les eleccions».

El ràpid enviament de l’addenda a Brussel·les ha despertat la ira del PP, partit que les enquestes donen com a possible guanyador de les eleccions del 23J. «Sánchez intentar carregar els espanyols amb 94.000 milions de deute abans del 23J. La Comissió Europea no hauria d’avaluar aquesta proposta abans dels comicis. Les decisions amb impacte per als espanyols a llarg termini les ha de prendre un govern legítim després de les eleccions», afirma en un fil de Twitter l’eurodiputat del Partit Popular Europeu Siegfried Muresan, vicepresident d’aquest grup parlamentari i ponent del Parlament Europeu del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. «La Comissió Europea no hauria d’aprovar un pla durant una campanya electoral», afegeix l’eurodiputat romanès.

Sánchez intenta cargar a los españoles con €94.000 mil. de deuda antes del J23. @EU_Commission no debería evaluar esta propuesta antes de los comicios. Las decisiones con impacto para los españoles a largo plazo, deben ser tomadas por un gobierno legítimo tras las elecciones.1/4

— Siegfried Muresan 🇷🇴🇪🇺 (@SMuresan) 7 de junio de 2023

El PP veu en la precipitada gestió dels terminis per part del Govern un intent de deixar fora el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, de la capacitat de decidir sobre el disseny d’unes inversions i reformes que comprometran l’Executiu que surti de les urnes fins al 2026. L’enviament a Brussel·les de l’addenda «significa comprometre la posició d’Espanya davant la Unió Europea, assumint obligacions que comporten la recepció de més de 94.000 milions d’euros, així com la possibilitat de finançar projectes estratègics en cada una de les nostres comunitats autònomes», afirmen un total de 16 candidats del PP a presidir comunitats autònomes i consellers d’Hisenda del partit en una carta remesa aquest dimecres a Calviño. Els responsables autonòmics del PP veuen «extemporània» l’aprovació i enviament de l’addenda a Brussel·les: «Considerem que l’escenari polític actual, amb importants canvis en governs autonòmics i unes eleccions generals sobrevingudes, que poden donar lloc a un canvi de Govern a Espanya, no compleix les condicions mínimes per proposar una programació del calat de què estem parlant, i encara més, sense consensuar». La vicepresidenta afirma que el document remès a Brussel·les «ha incorporat totes les recomanacions rebudes de les comunitats autònomes, els agents socials i els grups polítics, inclòs el PP». Però els responsables autonòmics del Partit Popular es queixen d’un «insuficient nivell de diàleg, negociació i acord amb les comunitats autònomes». 

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

Un nou Govern podria fer modificacions en la definició de les inversions i les polítiques candidates a ser finançades amb els nous fons europeus. També podria aprofitar l’addenda per modificar algunes de les inversions i reformes compromeses en el Pla de Recuperació del 2021. No obstant, «pensar en un canvi complet no és viable», interpreta Paloma Baena, de LLYC. Les inversions i les reformes estan negociades amb la Comissió Europea dins les seves prioritats de transició verda i digital.

Aquestes dues reformes han sigut empreses pel Govern dins els marges pactats amb la Comissió Europea. El compliment de la reforma laboral i la primera part de la de les pensions (revalorització automàtica amb l’IPC i incentius per allargar la vida laboral) van ser determinants perquè Espanya pogués accedir al segon pagament de subvencions a càrrec dels fons europeus (12.000 milions) el juny del 2022. Segons experts consultats, el reglament comunitari estableix un procediment per tornar diners a Brussel·les en cas de reversió de les reformes.