La reforma de les pensions acabarà gravant 10 vegades més els salaris alts que els baixos

La reforma de les pensions aprovada durant la present legislatura pel Govern de coalició farà recaure gran part de la sostenibilitat del sistema en els salaris més alts. Fins al punt que les pujades de cotitzacions acabades d’aprovar –una part ja ha entrat en vigor, una part ho farà progressivament en els pròxims anys– augmentaran els costos laborals per a les empreses gairebé 10 vegades més entre els seus empleats amb salaris més alts que entre aquells amb sous més baixos.

Així ho calcula un informe publicat aquest dimecres pel Banc d’Espanya, que també anticipa que la Seguretat Social recaptarà una mica menys amb les noves ‘palanques’ del que calcula el Govern. El supervisor bancari se suma així a l’Airef, que ja va reprendre Escrivá per generar, a mitjà termini, més despeses que ingressos amb la seva reforma.

El ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, va culminar el 16 de març passat la seva reforma de pensions, aprovant en el Consell de Ministres l’última baula d’aquestes. Una bateria de ‘palanques’ per recaptar més i portar així més recursos a les arques de la Seguretat Social amb què costejar el progressiu retir dels ‘baby boomers’.

Es tracta d’una generació més nombrosa que les seves successores i que promet tensar els equilibris del sistema públic de prestacions, a l’haver-hi durant un període d’uns 30 anys un nombre creixent de jubilats i menys cotitzadors en actiu per mantenir-los.

A fi de reequilibrar aquesta tensió entre generacions, Escrivá ha dissenyat una reforma la implementació de la qual ja no dependrà d’ell i que s’anirà desplegant progressivament fins al 2050. Reforma que, en el seu últim capítol, no va comptar amb el suport de la patronal CEOE, a causa de l’augment de costos laborals que implicava per a les empreses, especialment per a les més grans.

Bancaris, mèdics i consultors

Els investigadors Brindusa Anghel, Sergio Puente i Roberto Ramos confirmen en la seva anàlisi publicat aquest dimecres el retrat robot del principal afectat per aquesta pujada de cotitzacions: Home, d’edat mitjana tirant a alta, empleat en una gran empresa i del sector bancari, en sanitat o en una consultora. Un sobrecost que recaurà en les empreses, que hauran de pagar més a l’Estat per poder remunerar el mateix sou als seus empleats.

L’estudi publicat quantifica l’impacte diferencial que tindrà la pujada de bases màximes de cotització i la taxa de solidaritat dissenyades per Escrivá. A grans trets, actualment els salaris més alts deixen de cotitzar a partir d’una determinada quantia i, a partir d’ara, l’esmentada quantia pujarà i, a més, s’aplicarà un recàrrec sobre la part del salari que continuarà sense cotitzar.

El Banc d’Espanya quantifica que l’efecte d’aquests mecanismes –que s’aniran desplegant progressivament fins al 2050– serà ínfim al principi i substancial al final. Fins al punt que l’augment del tipus efectiu de les cotitzacions socials variarà entre 0,8 punts (salaris més baixos) i 1,6 punts (salaris més alts) el 2025 i s’anirà engrandint fins a una forquilla entre 1,2 punts i 11,3 punts, el 2050.

Menys recursos del previst

Una altra conclusió que deixa l’informe del Banc d’Espanya és que aquest augment de les cotitzacions acabarà portant a la caixa de la Seguretat Social menys diners del previst pel Govern. Segons les estimacions del supervisor bancari, la reforma començarà recaptant anualment –a través de les noves palanques per generar ingressos– l’equivalent a un 0,6% del PIB el 2030. Per després anar progressivament augmentant fins al 0,9%, el 2050.

Notícies relacionades

¿D’on sortiran els diners per a les pensions?: Escrivá apunta a metges, industrials i bancaris

Informe de l’Airef: «La reforma de les pensions empitjora la seva sostenibilitat»

Unes estimacions que infravaloren les realitzades pel Ministeri de Seguretat Social, que preveu ingressar un 1,09% més el 2050, gairebé dues dècimes més que el que anticipen des del Banc d’Espanya. 

El pes de les diferents palanques per generar ingressos anirà variant al llarg del temps i si bé al principi tindrà un impacte similar entre col·lectius, no serà fins entrada la dècada dels anys 30 quan les capes més ben remunerades començaran a contribuir amb especial intensitat. Fins al punt que d’aquests 0,9 punts d’ingressos addicionals que calcula el Banc d’Espanya, gairebé la meitat l’aportaran íntegrament els salaris més alts i la resta es repartirà entre tots els treballadors, a través de l’augment de cotitzacions conegut com a mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI).