Foment i diverses organitzacions pressionen el Govern perquè recolzi la Ryder Cup de golf del 2031

Foment del Treball s’ha sumat a un manifest empresarial i social en defensa de la celebració de la Ryder Cup de golf 2031 a la Costa Brava. Sota el títol ‘Salvem la Ryder Cup Catalunya 2031, s’exigeix al Govern, que recolzi obertament la competició, l’impacte econòmic de la qual s’estima en uns 1.300 milions d’euros i gairebé 300.000 visitants. L’Executiu català es va oposar a avalar aquest esdeveniment esportiu si es basa en del pla urbanístic presentat per PGA Catalunya, el club de golf de Caldes de Malavella que opta a l’organització d’aquesta competició, que suposa construir un tercer camp de golf i 185 habitatges de luxe. Aquest anunci de l’Executiu català ha provocat la inquietud del sector empresarial i, especialment del turístic.

A més de Foment, el manifest compta amb el suport de Barcelona Global, el Consell de Cambres de Catalunya, el Col·legi d’Advocats, Confecat i Barcelona Turisme, la Cambra de Barcelona, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Cecot, el Círculo Ecuestre, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Consell Comarcal de la Selva, la Diputació de Girona, Fecavem, la Federació Catalana de Golf, la Federació Espanyola de Golf, Femcat, FOEG, el Gremi de Restauració de Barcelona, ICAB, l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, UFEC i la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM).

El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha apel·lat «a la responsabilitat» del Govern perquè la Ryder Cup se celebri a Caldes de Malavella. «Seria una greu irresponsabilitat de la Generalitat que es traslladés a Madrid o altres zones quan els organitzadors volen que se celebri a Catalunya, a Caldes de Malavella», ha sentenciat.

Ha destacat, al seu torn, la importància de comptar amb l’organització d’un esdeveniment d’aquest tipus i recordat que a Catalunya sempre ha funcionat la col·laboració publicoprivada i una mostra d’això van ser els Jocs Olímpics o la Copa Amèrica de vela el 2024.

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, ha recordat que l’esdeveniment ja compta amb l’aval del Govern central i del sector privat, però no de la Generalitat. Per la seva banda, el president de la Federació Catalana de Golf, Ramon Nogué, s’ha mostrat sorprès que el Govern no abraci aquest esdeveniment que compta, entre altres amb el suport de l’Executiu central. I ha recordat «el reclam» que suposa per al turisme i que generarà 1.000 llocs de treball, dels quals 350 seran permanents. I el president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, ha rebutjat que l’esdeveniment contribueixi a la sequera i ha recordat que l’aigua que es fa servir és reutilitzada.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

En l’actualitat, el PGA Catalunya, a més dels dos camps de golf (inaugurats el 1999 i el 2005), compta amb 200 vivendes, una casa club, una acadèmia de golf i dos hotels de 145 i 50 habitacions, respectivament. El camp Stadium Course, el primer a obrir-se, es va dissenyar especialment per acollir grans esdeveniments internacionals, com, entre d’altres, l’Spanish Open i el Sarazen World Open.

La Ryder Cup és una competició que se celebra cada dos anys nascuda el 1928 com un duel entre els millors golfistes dels EUA i els del Regne Unit. A partir del 1973, els jugadors irlandesos es van unir a l’equip britànic i, el 1979 i després d’àrdues tasques de persuasió de Severiano Ballesteros, aquest equip va incloure golfistes de tot Europa, modelant el format actual d’EUA-Europa. La primera vegada que la Ryder Cup no es va celebrar en terres anglosaxones, de qualsevol vora de l’Atlàntic, va ser el 1997 quan va tenir lloc al Club de Golf Valderrama, a la província de Cadis. Des d’aleshores només s’ha disputat a l’Europa continental una altra vegada, a prop de París, el 2018, a Versalles. Per a aquest 2023 es preveu la seva celebració en el Marco Simone Golf club de Guido Montecelio, població veïna a Roma i amb un forat 18 a 17 quilòmetres de la Fontana di Trevi.