Espanya pressiona Europa per una altra «excepció ibèrica»: posar preu fix a nuclears i hidràuliques

«El Govern espanyol està mirant d’establir una exempció per a si mateix per bàsicament expropiar plantes nuclears i hidroelèctriques», assegura Ruby. «És exactament el mateix que es va plantejar com a proposta espanyola (a la reforma del mercat elèctric europea), però ara ho volen establir com una excepció al sistema general basant-se en el principi d’una mala interconnexió o un conjunt limitat d’interconnexions», explica Ruby. L’intercanvi d’electricitat d’Espanya amb el sistema europeu és del 3%, molt per sota de la recomanació europea del 10%.

El Ministeri per a la Transició Ecològica va proposar el gener a la Comissió Europea obligar aquestes centrals a firmar contractes amb el regulador per l’energia que venen a un preu fix, però la Comissió Europea va limitar aquest mecanisme a les noves instal·lacions a l’afirmar que el contrari «espantaria» noves inversions. I ara Espanya pretén tornar a la càrrega i mira de reprendre la iniciativa a través del Consell d’Energia de la Unió Europea, que reunirà els ministres del ram el pròxim 19 de juny amb l’objectiu de concertar l’enfocament general d’aquest organisme de cara a la reforma en marxa del mercat elèctric. En paral·lel continua obert en debat al Parlament Europeu, que es resoldrà un mes després. En el procediment legislatiu ordinari de la Unió Europea, la Comissió envia el seu projecte al Parlament i al Consell de forma simultània i aquestes dues institucions intercanvien diferents propostes fins que arriben a un acord mutu.

L’últim any la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha demostrat lideratge en el camp comunitari en matèria energètica. Però aquesta vegada, que el que està en joc és una norma ordinària compta, a més, amb l’avantatge afegit que al capdavant d’aquesta reforma al Parlament Europeu es troba l’eurodiputat socialista Nicolás González-Casares. Fonts del Parlament Europeu afirmen desconèixer les intencions espanyoles d’imposar preus fixos a aquestes dues tecnologies, però afegeixen que els moviments d’Espanya no solen ser aïllats, sinó de la mà d’altres països.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’argument per imposar un preu fix a hidràuliques i nuclears rau en el fet que aquestes tecnologies es beneficien dels alts preus del mercat –marcats pel gas– però sense tenir com a cost aquesta matèria primera. I a més són tecnologies sense competència; en el cas de la hidràulica, per estar copats pràcticament tots els emplaçaments i en el de la nuclear, perquè la construcció de noves centrals d’aquest tipus requereixen una ampli consens. Les elèctriques espanyoles s’oposen a qualsevol intervenció d’aquest tipus, sobretot en el cas de la hidràulica.

La nuclear és diferent. Els mateixos propietaris de les instal·lacions flirtegen amb la idea de tenir una rendibilitat raonable, sigui quina sigui la fórmula triada. Sobretot, ara que les renovables comencen a tenir una elevada presència en el sistema elèctric i s’està començant a notar la depressió dels preus durant diverses hores al dia. «Si el sistema elèctric ens necessita, no pot ser perdent diners», deia a finals d’abril Ignacio Araluce, president de Foro Nuclear, la patronal que agrupa les elèctriques propietàries de les centrals i les empreses industrials del sector. La xifra triada per determinar aquesta «rendibilitat raonable» serà el gran cavall de batalla. Araluce sol posar com a exemple el límit actual als ingressos de les elèctriques que se situa en un preu de 67 euros per megawatt-hora (MWh). El mercat de futurs fixa el preu mitjà del mercat majorista entre el 2028 i el 2033 en uns 45 euros per MWh.