Les empreses estrenen les noves bústies de denúncies anònimes

«No és tant la implantació del canal com el que vindrà després: la normativa té moltes llacunes que generen molts dubtes a l’hora de gestionar el sistema per als responsables», explica Pol Gummà, assessor legal de Vicio. L’empresa d’hamburgueses a domicili, centrada fins fa ben poc a desenvolupar el negoci i créixer tant com fos possible, estava començant a desenvolupar un codi ètic quan es va aprovar la llei. Així, la nova eina de denúncia ha sigut un punt relativament senzill d’implantar: han contractat els serveis d’una plataforma dedicada exclusivament a la recepció i la gestió d’aquesta mena de delacions.

El problema vindrà, al seu parer, quan hagin d’establir les obligacions i els drets del responsable jurídic del canal, dirimir de quines coses ha de respondre i decidir com han de procedir a l’hora de portar a terme una investigació i en quin moment elevar-la a la justícia. Per no parlar, afegeix, del fet que l’organisme que ha de vigilar que tot això funcioni encara no està constituït.

«Hi ha molts conflictes de drets, molts conflictes legals», coincideixen des de Borges, que posen com a exemple la disjuntiva d’haver de protegir un treballador tot i tenir motius de pes per acomiadar-lo. Aquest grup alimentari ja va començar a implantar el 2018 un pla de ‘compliance’ (un mecanismes que evita a les companyies haver d’assumir responsabilitats penals per delictes comesos dins seu) que van acabar de perfilar quan el 2019 es va publicar la directiva europea que ha obligat Espanya a aprovar aquesta llei. «L’únic que hem fet és adaptar el que teníem al nou requeriment», especifiquen; i ho han fet, com Vicio, amb una plataforma operada de manera externa.

«El cert és que la norma és molt complicada i que algunes qüestions no queden gaire clares, amb la consegüent inseguretat jurídica que això suposa», afirma Gemma Fabregat, catedràtica de Dret del Treball i ‘of counsel’ de Sagardoy. Aquest despatx d’advocats ha assessorat alguns dels seus clients per a la implementació de les noves bústies obligatòries de denúncies. «Jo detecto que no s’ha captat prou bé quina mena de conductes són denunciables per aquest canal i quina mena de conflictes personals no han d’anar per aquesta via», explica Fabregat; i atribueix aquesta confusió a l’existència, també, de llacunes en la redacció de la norma. «Jo entenc que la bústia ha de servir per denunciar incompliments de les normes; per exemple, de control d’horaris i de mesures de seguretat i salut, però no per a una denúncia d’un conflicte particular d’una mala relació amb un cap o d’assetjament. Això ja té el seu propi canal», apunta aquesta experta, que reconeix que «alhora, la norma diu que les empreses han d’unificar els diferents canals, i això és un exemple de confusió i d’inseguretat jurídica», informa Rosa María Sánchez.

Diligència entre les cotitzades

A Brico Dépôt, cadena de botigues de bricolatge i materials de construcció, han resolt aquest tipus de punts cecs definint un protocol intern molt rigorós que segueixen en cadascuna de les denúncies que arriben. Aquesta companyia, que té darrere el grup britànic cotitzat Kingfisher, fa 10 anys que té en marxa aquesta bústia, també mitjançant una plataforma gestionada per un proveïdor extern. Consideren que el balanç és positiu, tot i que reconeixen que hi ha treballadors confusos que hi remeten queixes que no toquen. En qualsevol cas, el director de Recursos Humans de la companyia, Joan Carles Fernández, té clara la principal conclusió: «Perquè tot això funcioni hi ha d’haver un ecosistema darrere. Si muntes una plataforma i la deixes allà perquè la gent hi digui el que vulgui, no funciona: nosaltres tenim tota una organització muntada perquè això vagi bé».

Notícies relacionades

Brussel·les ha d'aprovar abans de finals d'any una norma de protecció per a delators

Frances Haugen, ‘gola profunda’ de Facebook: «La UE pot canviar les regles del joc»

La condició d’empresa cotitzada juga a favor de la implantació de les noves bústies. Això demostra que l’empresa de telecomunicacions Parlem ja tingui el mecanisme en marxa, tot i que no arribi a 250 treballadors. «El 2020, com a preparació per sortir a borsa, ja vam crear un comitè de ‘compliance’: utilitzem la llei com una guia de millors pràctiques i procurem anar complint-la perquè són temes que, tot i que semblin simples, són lents de posar en marxa i fan falta recursos», apunta el director corporatiu de l’empresa, Ignasi Tribó, que dubta que una pime que no tingui l’obligació d’anticipar-se tant hagi tingut prou temps de reacció.

Ara, de fet, comença el torn de les empreses de mida més reduïda i aquí és on s’esperen les veritables complicacions. «Hem de fer molta pedagogia perquè això no és un simple telèfon, bústia o compte de correu. La llei obliga a donar moltes més garanties», contextualitza la directora de l’àrea jurídica de Pimec, Itziar Ruedas. «És una despesa més que han de tenir i els recursos de la pime són molt més reduïts que els de la gran empresa», adverteix aquesta experta, que reconeix que ja ha tingut els primers contactes amb companyies preocupades per aquesta qüestió, però que n’espera la gran allau una vegada passi l’estiu. «N’hi ha que ja tenen una política interna més establerta, i n’hi ha que ho perceben com una obligació i una despesa més, però en general estan molestes perquè senten que últimament és una obligació rere l’altra, i, al final, una altra despesa més».