El BCE calcula que la pujada de tipus restarà almenys dos punts al PIB europeu

La Reserva Federal dels EUA i el Banc Central Europeu tornen a reunir-se aquesta setmana amb el mateix dilema sobre la taula: ¿què es pot fer per frenar la inflació sense gripar l’economia? Els analistes pronostiquen que, després de 10 pujades encadenades, la Fed anunciarà aquest dimecres un parèntesi en la seva escalada, sabent que els seus propis experts ja han avisat que l’economia dels EUA podrà entrar en recessió tècnica a finals d’aquest any. Per al BCE, els analistes pronostiquen una nova pujada del preu oficial dels diners de 0,25 punts sense que la institució europea atorgui gravetat al fet que la zona euro ja hagi caigut en recessió tècnica, llastada per Alemanya.

El cert és que «els canvis en els tipus d’interès afecten l’economia amb llargs retards», com sol explicar la presidenta del BCE, Christine Lagarde. A la baula de la pujada de tipus d’interès la segueix una altra en què s’endureixen les condicions dels crèdits a famílies i empreses. L’enduriment dels crèdits porta a una tercera baula: les llars deixen de gastar i les empreses retallen la seva inversió, cosa que provoca una frenada en l’activitat econòmica. D’aquí s’arriba, finalment, a la quarta baula: si cau la demanda de famílies i empresa s’ha de pensar que hi haurà menys pressió sobre els preus i es frenarà la inflació. Aquestes són les quatre baules que completen la cadena de transmissió de la política monetària a la inflació.

A més, si el BCE aconsegueix transmetre credibilitat en la seva determinació de reconduir la inflació, els agents econòmics ho podran incorporar en les seves expectatives de manera que els treballadors moderin les seves exigències de pujades salarials i les empreses limitin l’encariment dels seus béns i serveis. A l’última enquesta del BCE entre consumidors, publicada el 6 de juny, aquests han retallat les seves expectatives d’inflació a una mitjana del 4,1% per als 12 pròxims mesos i al 2,5% per als tres pròxims anys. En general, una retallada en les expectatives s’interpreta com un vot de credibilitat a favor de l’eficàcia de les mesures de política monetària.

De mitjana, l’impacte màxim de la pujada de tipus sobre el creixement s’assoleix durant el segon any després de la seva implementació, mentre que l’impacte màxim sobre la inflació sol endarrerir-se encara més, entre tres i quatre anys, segons estimacions del BCE. Per això l’organisme europeu no veu taxes d’inflació del 2% a la zona euro fins a la segona meitat del 2025, tres anys després d’haver pujat en 0,5 punts el preu del diner el juliol del 2022, el primer increment en 11 anys i el primer de sis més posteriors, fins ara. La taxa d’inflació de la zona euro ha passat del 10,6% d’octubre del 2022 al 7% l’abril del 2023, però només s’atribueix a la política monetària la correcció d’alguna dècima.

Estudis del Banc Central Europeu (BCE) i del Banc d’Espanya apunten que la pujada de tipus ja va començar a llastar l’economia el 2022. En un informe publicat en el seu Butlletí Econòmic del març, el BCE estima que el camí de pujades de tipus d’interès emprès amb força el juliol del 2022 va restar almenys dues dècimes al creixement de la zona euro l’any passat. L’estudi del BCE preveu que l’impacte més gran es concentrarà el 2023, un exercici per al qual la pujada de tipus restarà al creixement un mínim de dos punts. Davant això, s’espera que l’efecte de la pujada de tipus sobre la inflació es concentrarà sobretot el 2024; aleshores es preveu que la pujada de tipus ajudarà a tenir una inflació 2,5 punts menor, si bé el BCE no veu fins al 2025 un IPC a la zona euro ancorat en l’objectiu del 2%. Aleshores, el 2025 l’economia de la zona euro haurà hagut d’encaixar els efectes secundaris d’un menor creixement de 2 punts percentuals de mitjana durant el període 2022-2025, segons l’esmentat Butlletí Econòmic.

El Banc d’Espanya, per la seva banda, en el seu informe anual, calcula que la pujada de tipus va restar dues dècimes al creixement del PIB espanyol del 2022 (fins al 5,5%) i estima que en restarà al voltant de mig punt el 2023 i unes sis dècimes el 2024. Mentrestant, s’espera que el ‘llevat’ de la pujada de tipus d’interès vagi fent el seu efecte sobre la inflació. El Banc d’Espanya calcula que l’enduriment de la política monetària servirà per restar dues dècimes a la inflació del 2023 i quatre a la del 2024 i a la del 2025.

De moment, la cadena de transmissió de la política monetària està instal·lada en l’enduriment del crèdit. «Aquest és l’efecte desitjat de la nostra política monetària: volem que les condicions de finançament s’endureixin», va resumir Lagarde en un discurs pronunciat a Hannover l’1 de juny passat. «Aquests augments [de tipus d’interès] ja estan influint amb força en els préstecs bancaris, fins i tot aquí a Alemanya. I sabem que, després d’haver caminat tan lluny i tan ràpid, encara s’està preparant un ajust considerable», va advertir la presidenta del BCE.

Els préstecs a llars s’han encarit a la zona euro una mitjana d’1,83 punts, entre l’abril del 2022 i el mateix mes del 2023. En països com Lituània, Letònia, Portugal o Estònia, l’encariment ronda o supera els tres punts. A Espanya aquest encariment, fins a l’abril, és d’1,95 punts. No obstant, només en hipoteques, la pujada de l’euríbor es traduirà en una pujada de més de tres punts per a 2,7 de crèdits hipotecaris subjectes a revisió en la primera part d’aquest any. No és estrany que amb aquest panorama, la compravenda de vivendes hagi accelerat la seva caiguda a l’abril, amb un descens del 8,1% respecte al mateix mes del 2022. Per a les empreses, el tipus d’interès ha augmentat una mitjana de 2,87 punts en la zona euro, des de l’abril del 2022. L’increment supera els tres punts a Portugal o Itàlia i se situa en 2,77 punts a Espanya.

Com a conseqüència d’aquest enduriment, «a partir del novembre els fluxos mensuals de crèdit a les empreses han sigut negatius de mitjana», segons Lagarde. «Els estàndards dels crèdits s’estan endurint, cosa que presagia menors fluxos de préstecs per venir», va afegir. L’última enquesta de crèdits bancaris va anticipar el ritme d’enduriment més gran des de la crisi del 2011. Al cap i a la fi, com va dir la presidenta del BCE, «aquest és l’efecte desitjat de la nostra política monetària».

«És possible que les condicions més estrictes ja estiguin restringint la despesa total de les llars», segons Lagarde. Almenys, en la compra de béns duradors, que se sol finançar amb préstecs bancaris. «Per contra, almenys durant aquest estiu, les nostres enquestes de consumidors mostren que una política més estricta no afectarà els plans de vacances de les persones», segons la presidenta del BCE. 

A Espanya, en els quatre primers mesos de l’any, l’import dels nous crèdits sol·licitats per les famílies per a compra de vivenda ha caigut el 18%, mentre que el destinat a consum ha pujat el 8,2%. Per la seva banda les noves operacions de crèdit a favor d’empreses ha caigut el 8,6% fins a l’abril.

El quid de la qüestió és com aconseguir frenar la demanda sense foradar en excés l’economia. El PIB de la zona euro ha caigut en recessió tècnica en el primer trimestre de l’any, arrossegada pel retrocés del PIB d’Alemanya i per la pèrdua d’impuls del consum de les famílies i de la despesa pública. Als Estats Units, la Reserva Federal (Fed) anticipa que l’economia caurà en una lleu recessió transitòria a final d’aquest any i principis del pròxim. «En l’actualitat no esperem una recessió a la zona de l’euro. El creixement negatiu a Alemanya en el primer trimestre del 2023 es va deure principalment a una marcada disminució en la despesa pública. El mercat laboral es manté fort i l’atur està en mínims històrics. Les nostres projeccions del març apuntaven a un aterratge suau de l’economia. Però no podem estar segurs que realment funcionarà d’aquesta manera», ha afirmat Isabel Schnabel, member of the Executive Board of the ECB, en una entrevista aquest 7 de juny.