Els sindicats esclaten contra Sánchez Llibre: «Prefereix organitzar celebracions que fer de patronal»

«Deslleial», «el pitjor de la política» i «només sap representar interessos de part» són només alguns dels qualificatius que CCOO i UGT han dedicat aquest dilluns al president de Foment de Treball, Josep Sánchez Llibre, després de la ruptura de les negociacions per renovar l’acord de convenis a Catalunya. Els sindicats han avisat: no hi ha hagut Acord Interprofessional de Cataunya (AIC), hi haurà conflicte. I ara amenacen d’escalar la conflictivitat en les desenes de taules on tenen convenis bloquejats i que afecten més de 360.000 treballadors repartits entre les quatre províncies catalanes. 

Els màxims dirigents de les centrals no han amagat el seu enuig, tant en el fons com en les formes, pel desenllaç de més de dos anys de reunions. «[Sánchez Llibre] prefereix actuar com a ‘lobby’ i organitzar actes i celebracions abans que fer de patronal», ha etzibat el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros. «[Els seus associats] han de pensar que qui representa el pitjor de la política no és bo que representi els seus interessos», ha afirmat el seu homòleg de CCOO, Javier Pacheco.

Dijous, els líders sindicals van rebre un ‘whatsapp’ en el qual el president de Foment els comunicava que, després de deliberar-ho internament amb la seva gent, no podia firmar el preacord al qual havien arribat els quatre agents socials més representatius de Catalunya. El principal motiu és el rebuig de donar validesa legal a la prioritat aplicadora dels convenis autonòmics sobre els estatals o provincials. 

I malgrat que el preacord contemplava una clàusula d’emergència segons la qual, si una de les quatre organitzacions no ho volia, en aquest conveni no aplicava la prevalença, Foment ha declinat subscriure l’acord. 

La concertació catalana queda molt tocada i fracassa, de moment, en el seu intent de fer un salt de qualitat i reforçar l’autonomia de la negociació col·lectiva. I és que el fallit AIC pretenia, per primera vegada en la seva història, conferir obligatorietat legal a una part dels seus continguts. Especialment aquells que estan vinculats, a més dels convenis autonòmics, amb la digitalització a les empreses, per comprometre que tota innovació tecnològica que pogués generar una disrupció al centre de treball hagués de ser consensuada. També pautes per impulsar la desconnexió digital a les empreses i el teletreball.

Problema amb la unitat patronal

Els secretaris generals de les centrals han carregat especialment contra Foment, però també han repartit culpes cap a l’altra patronal catalana, Pimec. «La mala relació entre les patronals ha fet que es trenquin les negociacions», ha apuntat Ros. «Cal venir barallats de casa», ha afegit Pacheco. 

Notícies relacionades

Multes de fins a 1 milió d’euros per a les empreses que forcin el treballador durant les onades de calor

La meitat de les empreses no superen una inspecció sobre el fitxatge als quatre anys de la llei

I és que les disputes i competència entre les dues organitzacions empresarials ha estat complicant, des de fa mesos, les relacions laborals a Catalunya. Això s’ha fet evident en la negociació del conveni col·lectiu d’oficines i despatxos de la província de Barcelona, un dels plecs més importants del sector servei i que marca el salari de més de 120.000 persones. Allà Foment ha aconseguit un principi d’acord amb els sindicats que Pimec declina firmar i ja fa més d’un any que la renovació salarial està encallada. 

Un altre àmbit en què les diferències patronals han sigut evidents va ser el conveni del metall de la província de Barcelona, que afecta més de 160.000 persones. Llavors, Foment va firmar una pujada salarial d’almenys un 12% fins al 2024, més un extra en funció de la inflació. I Pimec va replicar amb un comunicat en el qual alertava que aquell augment feia perillar 24.000 llocs de treball. «Lamentem profundament que Foment del Treball no hagi volgut reforçar el marc de relacions laborals català», va ser la resposta que van donar des de la patronal de les pimes al rebuig de Foment de la negociació de l’AIC.