Les ferides de la covid i la guerra en l’economia

Una pregunta flota entre els experts: el model de política actual, amb autoritats fiscals, monetàries i regulatòries independents cada una amb els seus propis mandats i sense una coordinació explícita «¿segueix sent apropiat?».

Aquesta qüestió, que es planteja després de les crisis provocades per la pandèmia de la covid i la invasió russa d’Ucraïna, forma part del cinquè informe bancari de la ‘Bankinig Iniciative’ de l’IESE titulat ‘L’ordre econòmic i financer internacional després de la pandèmia i la guerra’, que s’ha analitzat durant una sessió al Cercle d’Economia amb els seus autors Giancarlo Corsetti, de l’Institut Universitari Europeu; Barry Eichengreen, de la Universitat de Califòrnia, Berkeley (via telemàtica); Jeromin Zettelmeyer, de Bruegel i Xavier Vives, de l’IESE, moderats per la directora adjunta d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez.

Corsetti ha explicat que s’ha demostrat que les crisis extraordinàries no poden ser només tractades amb polítiques monetàries sinó fiscals, però han creat un deute creixent. Eichengreen ha alertat que les sancions a Rússia, l’ús del dòlar com a arma, poden fer que hi hagi bancs centrals que optin per altres monedes per a les seves transaccions, tot i que les alternatives, inclòs l’or, no solen funcionar. Tot això redundaria en favor de la Xina, que es mou amb rapidesa per construir una alternativa al sistema entorn del dòlar, però no s’ha generalitzat.

Zettelmeyer ha afirmat que els països europeus hauran de fer un esforç de consolidació fiscal, però que, en principi, és realitzable llevat que hi hagi recessió. Entre els que hauran de fer més esforços hi ha els «sospitosos habituals», com Itàlia, França i, en alguna mesura, Espanya. Grècia i Portugal, en canvi, ja no ho requeriran, ha afirmat.

Ajustos fiscals

L’informe, publicat pel Centre for Economic Policy Research (CEPR) del Regne Unit explora la forma en què la pandèmia i la guerra a Ucraïna faran que la majoria de països hagin d’ajustar les seves polítiques fiscals i monetàries. Alguns països hauran de prendre mesures ambicioses per gestionar el seu deute, que ha crescut per fer front a les diferents crisis.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Segons els autors de l’informe, tot i que el deute continua sent sostenible en la majoria de països avançats i les economies emergents, existeix «un subconjunt de països de la Unió Europea (UE) que hauran de realitzar un ajust significativament més gran, a mitjà termini, del que està planificat actualment». De fet, apunten que «les normes fiscals de la UE han de reformar-se per conciliar la sostenibilitat del deute i la política d’estabilització mentre es preserven els incentius per a la inversió».

L’estudi destaca l’amenaça potencial per al domini del dòlar com a moneda de reserva internacional. Però les alternatives al bitllet verd tenen, afirmen «una utilitat limitada» respecte a aquest. En tot cas, la Xina ha sigut la primera a avançar en la carrera global per desenvolupar una moneda digital per a transaccions frontereres i consolidar la seva moneda com una alternativa al dòlar, els bancs nord-americans i Swift (una plataforma de missatgeria, normes de comunicació i productes i serveis que faciliten l’accés i la integració, la identificació, l’anàlisi i el compliment amb la prevenció dels delictes financers).