Negociació europea

Els Vint-i-set fracassen en el seu intent de pactar la reforma del mercat elèctric

Els Vint-i-set fracassen en el seu intent de pactar la reforma del mercat elèctric

EFE / OLIVIER HOSLET

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Els ministres d’Energia de la Unió Europea han fracassat aquest dilluns en el seu primer intent per tancar un acord polític sobre la reforma europea del mercat elèctric, proposada el març passat per la Comissió Europea per frenar la volatilitat i la dependència dels preus de l’electricitat del gas, protegir els consumidors dels augments bruscos de preus i establir un marc clar per als inversors en energies renovables. «Les negociacions demostren que hi ha diferents punts de vista difícils de casar», ha admès després d’una «llarga i difícil» jornada de negociació la ministra sueca Eba Busch, que no ha aconseguit el consens necessari. 

«Ha sigut una reunió molt útil des del punt de vista d’identificació d’on són els problemes i quines són les qüestions que hem de ser capaços de resoldre per aprovar la reforma», ha explicat la vicepresidenta tercera i ministra de transició ecològica, Teresa Ribera, després de la reunió celebrada a Luxemburg. «Malgrat la voluntat expressada no ha sigut possible amb relació a tres o quatre punts encara oberts», ha afegit, confirmant que l’expedient es tornarà ara a la taula dels ambaixadors permanents dels Vint-i-set (Coreper) per intentar tancar un acord encara sota la presidència sueca de la UE. «Soc optimista respecte a trobar un terreny comú entre tots però en efecte avui no estava madur per poder reflectir-lo (...). Tant de bo s’arribi a un acord en els pròxims dies. Si no la presidència espanyola treballarà perquè es pugui arribar a aquest acord al més aviat possible», ha dit Ribera.

«Necessitem una mica més de temps. Esperem que en el Coreper (Comitè de Representants Permanent) es puguin resoldre els temes pendents. Arribar a un acord és molt important perquè el nostre sector sigui més resilient davant qualsevol nou xoc», ha recordat la comissària d’Energia, Kadri Simson. Entre els obstacles que han fet encallar la negociació i han impedit l’acord figuren l’ús dels contractes per diferència (CfD) a llarg termini, amb un sostre de preus que protegeixi el consumidor i un llindar que protegeixi l’inversor, a fi d’accedir a les ajudes públiques. Els ingressos superiors al límit màxim es reemborsarien als consumidors i les empreses. Els Vint-i-set difereixen sobre com redistribuir aquests ingressos i la seva aplicabilitat a les instal·lacions de producció d’electricitat existents. 

Al març, Brussel·les va proposar que només poguessin utilitzar-se per a les inversions en energies renovables. La presidència sueca va proposar que també puguin utilitzar-se per ampliar la capacitat o la vida útil d’instal·lacions nuclears. Una cessió cap a França a la qual han dit un no rotund països com Alemanya i Luxemburg al considerar que suposen una «distorsió del mercat». El seu ministre Claude Turmes ha avisat que aquest canvi suposaria 120.000 milions en beneficis addicionals per al gegant francès EDF.

Distribució d’ingressos

Tampoc genera consens la flexibilitat en la redistribució dels ingressos dels contractes per diferència que preocupa la gran majoria d’estats membre. En la proposta que va presentar al març Simson va proposar redirigir els diners a rebaixar la factura dels consumidors. En el seu compromís la presidència sueca proposava més flexibilitat perquè els estats membre tinguessin més marge de decisió. «Necessitem més flexibilitat perquè altrament amb prou feines hi haurà alleujament ni per a consumidors ni per a indústria», ha recordat el ministre alemany Robert Habeck durant la discussió.

Notícies relacionades

L’últim element de fricció que ha acabat per trastocar els plans de la presidència sueca de la UE ha sigut una proposta introduïda a última hora per acontentar Polònia: la possibilitat de mantenir els subsidis del mecanisme de capacitat per a les plantes de generació elèctrica amb carbó més enllà del 2025 de manera que puguin mantenir suficient capacitat energètica en reserva i garantir la seguretat en el subministrament en cas d’apagades. «Ens han agafat per sorpresa», admetia Ribera, que ha advocat per una solució que no soscavi els objectius climàtics alhora que doni una solució que «doni confort» a Varsòvia.

Es tracta d’una postura compartida per moltes altres delegacions que consideren un cop a la política verda de la UE com Alemanya, Àustria o Luxemburg. «No veig que sigui el moment de permetre una subvenció addicional per al carbó», ha recordat el luxemburguès Claude Turmes, que ha carregat contra l’«intent» de permetre per la «porta posterior» les subvencions al carbó. «És inacceptable», s’hi ha sumat la belga Tinne van der Straeten. «A Bèlgica ja tenim en la nostra legislació nacional l’obligació d’arribar a la neutralitat climàtica i reduir dràsticament les emissions per al 2030 i 2040. Així que és una cosa que no podem acceptar», ha dit sobre el compromís. «(Encara) necessitem centrals elèctriques de carbó, però donar-los més subvencions és un error incompatible amb els objectius climàtics», ha recordat Habeck.