La Cambra de Comerç xifra en 50.900 milions d’euros el dèficit d’infraestructures a Catalunya

El dèficit d’infraestructures a Catalunya és una realitat acceptada per tothom des de fa anys. De fet, l’única discrepància té a veure amb el volum d’inversió que falta o si té el ritme adequat. Aquest dimarts, la Cambra de Comerç de Barcelona ha llançat una nova xifra: 50.914 milions d’euros. I ha identificat 20 projectes que s’haurien de desenvolupar fins al 2040 en trens, carreteres, ports i aeroports.

L’estudi de la Cambra actualitza i amplia els càlculs que va fer el 2019, que considerava que es necessitaven 45.000 milions d’euros fins al 2030. En l’esudi es remarca la necessitat d’«incrementar la despesa bruta anual» en infraestructures a Catalunya per convergir amb el 19% de l’estoc total estatal, seguint la pauta definida al seu dia en la disposició addicional tercera de l’Estatut.

«Incompliment sistemàtic»

També es denuncia l’«incompliment sistemàtic» de l’Estat quant a l’execució de les inversions pressupostades (el 2021 l’execució a Catalunya per part d’Adif va ser del 24%, denuncien). La presidenta de l’entitat, Mònica Roca, ha assegurat que són «realistes» i que demanen que aquests 50.914 milions es reparteixin en set anys, amb uns 2.800 milions anuals. «Necessitem que sigui sistemàtic durant tot aquest temps», ha exigit.

També ha valorat que la majoria dels 20 projectes que creuen prioritaris són transversals, però que pertanyen a l’àmbit del ferrocarril «perquè és el que està més desfasat i també el que més ens ajuda en la descarbonització», ha defensat.

«No som victimistes»

«El nostre relat no és rondinaire ni victimista, perquè això són fets sobre la taula. Invertir 800 de 2.200 és el que és. Potser a la ministra Raquel Sánchez li seria més fàcil que no ho reivindiquéssim, però és el que hi ha, és històric», ha respost a la titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que dies enrere va brandir amb orgull les xifres del seu departament.

Massa transport privat

«Desgraciadament els desplaçaments a l’àrea metropolitana segueixen sent de 750.000 en transport privat en contra dels 450.000 del transport públic (sumant Rodalies, FGC i tramvia). La mobilitat interna a Barcelona no és un problema, però sí l’entrada i sortida de la ciutat», ha recordat Roca.

L’encarregada de donar les explicacions ha sigut la directora d’infraestructures de la Cambra, Alícia Casart, que ha advertit que s’està «cronificant» el dèficit i que és imprescindible que s’actuï ràpidament en planificació i execució d’infraestructures, moltes de les quals estan programades fa dècades i que perjudiquen el creixement econòmic de Catalunya.

El quart cinturó, tant sí com no

Casart ha insistit en el quart cinturó («s’ha d’acabar tant sí com no», ha conclòs), en el pla de Rodalies («que sí que s’estan fent coses, però en falten més», ha descrit) i en l’N-2 i l’N-340 a Girona i Tarragona, respectivament. També s’ha referit a les demandes del corredor mediterrani («que l’Estat creu que ha culminat i no és així», ha opinat).

Junt amb la B-40, que recentment s’ha cobrat la peça del conseller de Territori, Juli Fernàndez, un altre dels temes candents és l’ampliació de l’aeroport, que encara segueix pendent de la creació d’una taula tècnica que aclareixi quins són els plans per augmentar la seva capacitat, una cosa en què la majoria de les forces polítiques estan d’acord. «Cal definir el model i fer-ho conjuntament amb el sistema aeroportuari de Girona i Reus», ha demanat la presidenta de la Cambra.

Sobre 10.000 milions

Notícies relacionades

L’Executiu estudia introduir el pagament per ús a les carreteres el 2024

El dèficit d’inversió en infraestructures catalanes ja voreja els 40.000 milions d’euros, segons Foment

La millora de les tres infraestructures aeroportuàries catalanes; la culminació de la B-40 (demanen que arribi fins a Granollers, no només els sis quilòmetres pactats entre el Govern i el PSC); els nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona i al de Tarragona; l’accés a alta velocitat a l’aeroport de Girona; les terminals logístiques intermodals de la Llagosta, Vilamalla i la Boella, i el corredor mediterrani són alguns dels 20 projectes seleccionats per la Cambra de Comerç.

«No ha sigut fàcil escollir-ne només 20», ha confessat Roca, que ha calculat que tindrien un cost d’uns 10.000 milions d’euros dels 50.914 que sumen el global del dèficit del seu estudi.