Els megatenidors controlen prop de 50.000 vivendes de lloguer a Catalunya

Prop de 50.000 vivendes llogades a Catalunya tenen com a propietari megatenidors privats, empreses amb més de 50 vivendes al seu càrrec. Segons la fundació ciutadana Civio, CaixaBank opera 5.064 immobles a través de sis filials i és el segon llogater principal de vivendes de la comunitat autònoma només per darrere de la Generalitat. A Catalunya el preu de la vivenda de lloguer va pujar un 5,5% interanual fins al maig, i va situar-ne el preu en 15,72 euros/m2 al mes, segons les dades de l’Índex Immobiliari Fotocasa. La vivenda de lloguer va oferir l’any passat una rendibilitat bruta anual del 7,2% de mitjana, segons Idealista.

En total, a Catalunya hi ha 321 empreses o entitats que són propietàries directes, cada una, de més de 50 vivendes llogades i que depenen de 284 grans corporacions o administracions públiques. Són el que la Fundació Civio bateja com a «megatenidors», i entre aquests tenen un total de 69.910 vivendes llogades, el 9,6% de les 728.142 vivendes llogades amb fiança dipositada a l’Institut Català del Sòl (Incasòl). Més de la meitat d’aquestes gairebé 70.000 propietats estan concentrades en només 10 entitats.

La informació facilitada per l’Incasòl a Civio a través del portal Transparència de Catalunya, detalla la identitat d’aquestes entitats jurídiques propietàries de més de 50 vivendes llogades amb la fiança dipositada, un requisit obligatori per als llogaters d’immobles des que es va regular en aquesta comunitat el 1996. Segons la classificació de Civio, aquests megatenidors de vivenda llogada a Catalunya són 253 empreses privades, 17 empreses públiques i 14 societats d’un altre tipus. Deu dels 284 tenen la seu fora d’Espanya, la majoria als Estats Units. 

Les dades apunten a la Generalitat de Catalunya com el propietari principal de la regió a través de tres empreses públiques: l’Agència de l’Habitatge de Catalunya –5.435 vivendes llogades–, l’Incasòl –5.044– i el Consorci del barri de la Mina, una entitat constituïda juntament amb la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Barcelona. Entre les tres entitats, la Generalitat acumula 10.731 vivendes llogades, informa Civio. El mapa immobiliari del lloguer que dibuixen aquestes dades permet inferir que l’acció d’aquests actors econòmics seria suficient per influir en l’evolució dels preus.

El segon megatenidor de vivenda és l’entitat financera CaixaBank, que opera 5.064 immobles a través de sis filials. Per darrere, l’Ajuntament de Barcelona amb 4.809 vivendes llogades, la immensa majoria a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació, a les quals s’afegeixen 570 propietats més d’entitats dependents de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Notícies relacionades

Sis de cada 10 pisos a Barcelona costen més de 300.000 euros

Creix l’alarma entre els intermediaris immobiliaris davant una possible aturada de compravendes

El fons d’inversió Cerberus, amb 2.877 vivendes llogades, és el quart propietari més gran de Catalunya. La majoria –1.868– les lloga a través de Divarian Propiedad, una societat que el fons va crear amb el BBVA el 2018 i que li va acabar de comprar el 2021. Un altre fons, Blackstone, té llogades a Catalunya 2.590 vivendes, a molta distància dels 13.125 immobles que té a la Comunitat de Madrid. Segons Civio, 18.797 vivendes llogades a Catalunya de les prop de 70.000 que estan en mans de megatenidors són d’entitats financeres, i, d’aquestes, 6.600 són de fons d’inversió. 

La informació facilitada per l’Incasòl a Civio inclou entre els propietaris de més de 50 vivendes llogades 14 empreses públiques o administracions municipals més, que depenen de 13 ajuntaments, i acumulen 3.844 immobles més. Per població, Barcelona té 0,29 vivendes del parc públic municipal arrendades per cada 100 habitants, el 33% més que la ciutat de Madrid. En l’àmbit autonòmic, les xifres són més dolentes. Tots els ens públics catalans amb més de 50 vivendes llogades tenen un total de 19.903 vivendes llogades, 0,26 per cada 100 persones que viuen a Catalunya, segons l’últim cens.