Les cambres catalanes proclamen les candidatures per a les eleccions de setembre

Tret de sortida. La Generalitat ha comunicat avui que les juntes territorials electorals ja han proclamat els candidats a ocupar les cadires elegides per sufragi el 20 de setembre a les 113 cambres de comerç catalanes. Ho han fet totes –Barcelona, Terrassa, Tarragona, Sabadell, Reus, Girona, Manresa, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Tàrrega i Valls– a excepció de Tortosa, on divendres es reuneix la junta.

La candidatura independentista, que en l’actualitat té la majoria a la Cambra de Barcelona, ja va revelar fa uns dies que es tornava a presentar als comicis amb el nom Un Pas Més dins del conglomerat Eines de País, que impulsa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’opció alternativa, que, en principi, lideraria l’exconseller delegat de DKV Josep Santacreu, no s’ha presentat com a tal –ho farà el 3 de juliol, segons fonts coneixedores–, però sí que ha situat tots els seus representants en els 52 epígrafs d’activitat corresponents que se sotmeten a sufragi universal. A Barcelona, en total són 60 vocalies, de les quals 52 se sotmeten a sufragi universal, sis són per a les patronals i dues per a empreses que paguen per ocupar una vocalia.

En la part sotmesa a sufragi universal, per a la Cambra de Barcelona s’han presentat 112 candidats per als 52 epígrafs. Entre ells hi ha l’actual presidenta, Mònica Roca; el vicepresident, Toni Fitó; el diputat de Junts i anterior president els dos primers anys d’aquest mandat, Joan Canadell; o l’exsecretari general d’ERC Joan Puigcercós.

Pacte de Foment i Pimec

A diferència del que va passar fa quatre anys, Foment del Treball i Pimec van arribar a un acord per repartir-se per meitats les sis cadires que corresponen a les patronals en el ple. No ha sigut així a Terrassa, on hauran de disputar-se-les per sufragi, com va passar el 2019 a Barcelona. Els representants de les dues cadires que corresponen a les empreses amb més aportació econòmica –conegudes com les ‘cadires de plata’– es coneixeran després de la celebració dels comicis.

A la resta de cambres només hi haurà eleccions a Terrassa –on hi ha candidatures per a totes les categories– Manresa, Sabadell i Reus, on només algunes vocalies estaran subjectes al sufragi. Per a la resta de candidatures la xifra és igual o inferior al nombre de vocalies a cobrir, i per això s’ocupen directament sense votació. 

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

A les cambres de Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, Tàrrega i Valls només està pendent l’elecció de vocals en representació de les empreses de més aportació per establir la composició dels seus plenaris. A Tortosa, el més probable és que tampoc se celebrin les eleccions a les vocalies elegides per sufragi, asseguren fonts de la Generalitat.

La convocatòria de les eleccions inclou mesures per reforçar la seguretat del vot electrònic. S’hi incorpora, per exemple, la prohibició expressa de la delegació de vot. Els comicis del 2019 van ser qüestionats des de l’endemà als tribunals, que van donar la raó a una de les candidatures encapçalada pel financer Carles Tusquets.