El Govern català amplia de 60 a 140 els municipis amb zones tensades pel preu del lloguer

El Govern català ha iniciat aquest dijous la tramitació per ampliar de 60 a 140 el nombre de municipis considerats zones tensades on s’haurà d’aplicar la limitació del preu del lloguer que preveu la llei de vivenda (12/2023). El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la informació del procés que inclou la justificació dels criteris per triar aquestes localitats, segons un comunicat de la Conselleria de Territori.

Inicialment s’havia xifrat en 163 els municipis amb aquestes característiques, perònomés 140 s’adapten als requisits que estableix el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana amb la legislació recent. El Govern ha assegurat que en aquests pobles i ciutats, la majoria a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), hi ha un «especial risc d’oferta insuficient de vivenda assequible» i espera que s’apliqui la llei estatal, que ha despertat recels en alguns sectors, que consideren que reduirà encara més el volum de vivendes.

Tràmit d’informació pública

Aquest dijous s’obre un «període d’informació pública» de 20 dies perquè les administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions que el Govern haurà de respondre.

La resolució final es notificarà al ministeri que dirigeix Raquel Sánchez perquè l’aprovi i la vigència serà de tres anys, amb la possibilitat de prorrogar-ho cada any mitjançant el mateix procediment. Fonts del ministeri han explicat que una vegada s’hagi redactat la memòria justificativa que, a través de dades objectives, «justifiqui l’existència d’un especial risc de proveïment insuficient de vivenda per a població resident, en condicions assequibles» per part del Govern català, s’avalarà la llista de localitats.

Superat aquest tràmit, s’haurà d’elaborar un pla d’acció per «corregir els desequilibris a la zona», així com el calendari de desenvolupament de les mesures a aplicar. No obstant, ha recordat la ministra Sánchez aquest dijous des de Tarragona, aquest recorregut legislatiu no descarta altres mesures vinculades a la vivenda que pugui emprendre el Govern català.

El 80,6% de la població

El Govern ha apuntat que en aquests 140 municipis hi viuen 6,2 milions de persones, una xifra que representa el 80,6% del total de la població de Catalunya. 

En una entrevista a Catalunya Ràdio poc abans d’enviar el comunicat, la nova consellera de Territori, Ester Capella, ha confiat que els tràmits amb la memòria definitiva que enviaran al Ministeri de Transports es resoldran abans d’un eventual canvi de govern després de les eleccions del 23 de juliol. «És un tema de voluntat política», ha defensat.

Accés a altres drets

«Catalunya no deixarà de fer el que toca per garantir el dret a la vivenda», ha avisat Capella, i ha deixat clar que aquest dret és «fonamental perquè és la porta d’accés a altres drets». «Si no tens dret a un sostre que t’arreceri, difícilment tens dret a la salut, a l’educació i a d’altres que estem obligats a garantir a la ciutadania», ha argumentat.

30% dels ingressos mitjans

Notícies relacionades

El preu de la vivenda augmenta un 1,5% a Catalunya en el primer trimestre, per sota de la mitjana nacional

La llei de vivenda queda definitivament aprovada: tots els detalls i quan s’aplica

Per ser considerades «àrees tensades» hi ha dos requisits que marca la nova llei de vivenda. El primer és que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i els subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda de les llars.

En segon lloc, pot tenir aquesta qualificació si el preu de lloguer o compra de la vivenda ha experimentat en els cinc anys anteriors un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma.