La morositat hipotecària continua sense augmentar i es manté en mínims del 2008

La brutal escalada de l’euríbor ha elevat notablement la quota mensual de les llars que es van endeutar amb un crèdit a tipus variable per comprar la seva casa, però la morositat d’aquests crèdits continua sense augmentar. El volum d’hipoteques que acumulaven almenys tres mesos d’impagament va baixar en el primer trimestre fins als 11.380 milions d’euros, un 0,7% i 70 milions menys que al tancament de desembre i, el que és més rellevant, el nivell més baix des de juny del 2008, als albors de la gran crisi financera. Segons les dades que el Banc d’Espanya ha publicat aquest divendres, les hipoteques moroses representen el 2,33% del total, en línia amb la dada del quart trimestre de l’any passat (2,32%), ja que la caiguda del saldo d’hipoteques va ser similar a la dels préstecs morosos per a la compra de vivenda.

La dada es coneix en ple xoc entre les vicepresidentes primera, Nadia Calviño, i segona, Yolanda Díaz, per l’impacte de la pujada dels tipus d’interès en les hipoteques. La ministra de Treball i líder de Sumar, així, va assegurar dijous que el pla per ajudar hipotecats amb problemes pactat per la seva companya al Consell de Ministres i la banca al novembre «no està funcionant», per la qual cosa ha proposat crear un bo per ajudar les famílies a pagar els crèdits. Una mesura que «sorprèn» el Ministeri d’Economia, segons fonts d’aquest, ja que suposaria la «transferència de renda de tots els contribuents als bancs».

En el cas dels préstecs per a consum, en canvi, sí que s’ha registrat un lleuger augment dels impagaments. Així, els crèdits morosos d’aquest segment van augmentar fins als 4.062 milions d’euros, 89 milions i 2,2% més que al desembre, cosa que, junt amb el descens del saldo d’aquest tipus de finançament, va provocar que la taxa de morositat d’aquest segment augmentés del 4,2% al 4,35%. Quant als crèdits a empreses, va baixar tant el saldo morós (en 846 milions i un 3,5%, fins als 22.913 milions) com la taxa (del 4,2% al 4,13%).

Pujada a l’abril

Les dades de morositat per segments, això sí, es publiquen cada tres mesos i amb cert retard, però les de morositat del total del crèdit són més àgils, cosa que dona pistes sobre què està passant amb els impagaments en el segon trimestre. A l’abril, així, el saldo total de crèdits de dubtós cobrament de la banca va créixer en 339 milions i un 0,8%, fins als 42.553 milions d’euros. Es tracta de la primera pujada des d’octubre del 2021, quan es va registrar un dels increments puntuals que s’han produït des que el saldo morós va començar a baixar de forma sostinguda des del màxim històric a què va arribar a finals del 2013.  

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La taxa de morositat, en conseqüència, es va elevar lleugerament, des del 3,51% de març al 3,55%. Cal veure, en qualsevol cas, si es tracta d’una pujada puntual o marca un canvi de tendència. Els banquers i els supervisors avisaen des de fa temps que la forta alça dels tipus d’interès de referència per combatre la inflació provocarà abans o després una alça dels impagaments, si bé asseguren que serà moderada i fins a nivells manejables per al sector.

El Banc d’Espanya, d’altra banda, també ha publicat altres estadístiques bancàries. Així, ha revelat que les entitats de dipòsit van tornar a reduir la plantilla a Espanya l’any passat fins als 158.317 empleats, 5.784 i un 3,5% menys que el 2021. També, que en el primer trimestre van tancar 79 oficines més, fins a les 17.569, un nou mínim des que el supervisor va començar a mesurar-lo el 1981. Així mateix, ha confirmat que els bancs van guanyar 6.085 milions d’euros a Espanya en el primer trimestre, 2.926 milions i un 92% més que un any abans, gràcies a la millora dels ingressos per la pujada de tipus (un 50%, fins als 8.080 milions de marge d’interessos).