La trama econòmica del petroli rus que passa per les Canàries i acaba a Panamà

Totisa Holdings va presentar el projecte de trasllat de domicili de Las Palmas de Gran Canaria a Panamà davant el Registre Mercantil a principis de juny. La mudança, subscrita per Peñafiel Salgado junt amb José David Peñafiel Minton i José David Peñafiel Escalante, té lloc en un context en el qual la geopolítica s’ha girat contra aquest empresari nascut a l’Equador, tot i que nacionalitzat espanyol a principis de la dècada passada, que manté interessos econòmics en diversos països.  

El més consolidat de tots és el que va establir a Rússia a principis de la dècada del 1990. Amb l’estat soviètic en un ‘campi qui pugui’, Totisa va acordar una participació al 50% en una societat que explota dos camps petrolífers a la regió de Perm, a prop dels Urals. Les infraestructures, denominades Gariuixkinskoie i Turkinskoie, van extreure 194.000 tones de cru el 2021 i tenen reserves estimades en uns cinc milions de tones, d’acord amb una nota de l’agència russa Interfax que cita fonts del gegant petroler Lukoil, que ostenta la titularitat de l’altre 50% de les accions. 

Estats financers

Els estats financers de Permtotineft corresponents al 2022 assenyalen que la companyia va ingressar 7.100 milions de rubles (entorn de 80 milions d’euros), un 19% més que l’exercici anterior, tot i que els costos van pujar un 37% fins a 1.200 milions de rubles (uns tretze milions i mig d’euros). El benefici net, que va caure un 39%, va ser de 713 milions de rubles (vuit milions d’euros). D’aquí a una dècada, la companyia preveu perforar 30 nous pous. 

Els negocis a Rússia –que ja havien causat problemes a Totisa després de la demolició el 2014 del vol MH17 de Malaysia Airlines en el context de la guerra del Donbass– han generat tants beneficis com complicacions a Peñafiel Salgado. La més greu de totes va ser la que, després d’algunes caramboles del destí, el va acabar vinculant a les Canàries. Va passar l’agost del 1998, quan l’equatorià Banco de Préstamos, que presidia fins a aquell moment, va ser intervingut per les autoritats del país, alarmades davant la seva falta de liquiditat.

Mesos abans, l’entitat havia rebut una injecció de capital públic després d’una retirada massiva de 140 milions de dòlars en dipòsits. L’estímul no va ser suficient davant la seva alta exposició a l’economia russa, assolada aquell estiu per una crisi severa –l’enèsima de l’era Ieltsin– que va devaluar el ruble i va acabar preparant l camí perquè Vladímir Putin iniciés la seva escalada cap al poder. 

Detenció, extradició i condemna

Peñafiel sempre ha defensat la seva tasca al Banco de Préstamos i va denunciar l’actuació de les autoritats equatorianes com una persecució política davant l’Organització d’Estats Americans. Els mesos que van succeir la seva detenció per la Interpol al Líban el 2000 van ser un estira-i-arronsa entre diversos països –durant el vol d’extradició a l’Equador va comunicar, en una escala a París, la seva intenció de sol·licitar asil polític i fixar la seva residència a Espanya–, a més d’un plet a l’Audiència Nacional amb magistrats i lletrats habituals en la informació judicial i política del moment.

El març del 2001 va tenir lloc la seva extradició a l’Equador, on va ser condemnat per un delicte de peculat bancari, similar a una apropiació indeguda en la legislació espanyola. Després de veure la seva condemna reduïda a la meitat, Peñafiel es va domiciliar a les Canàries. Va ser a Las Palmas de Gran Canaria, ciutat a què ha continuat vinculat a través de les seves parelles sentimentals, que va acabar instal·lant una sèrie de societats constituïdes a Panamà el 2006. Les mateixes que, segons va detallar aquest diari el 2019, «van migrar de l’Argentina i Rússia a través de Panamà a Espanya; les mateixes companyies, amb els mateixos balanços, amb els mateixos accionistes, fundades el 1992».

Amb Mossack Fonseca

Al país centreamericà, Peñafiel va formar part d’almenys dues societats –Totisa Holdings i Triperm, rebatejada primer com a Petrolera La Serrana mentre encara estava a Panamà, i després com a Hispania Petroleum una vegada a Espanya– representades pel bufet Mossack Fonseca. Van figurar, de fet, en els Papers de Panamà, una investigació coordinada el 2016 pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació que va donar llum sobre les pràctiques de persones i empreses d’arreu del món per moure grans fluxos de capital a través d’estats opacs.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Durant el seu pas per Panamà, les companyies van experimentar ampliacions de capital i van tenir com a directors diversos testaferros habituals del bufet, tot i que Peñafiel Salgado ha desvinculat en tot moment aquella domiciliació al país centreamericà de les pràctiques il·lícites de l’entramat establert per Jürgen Mossack i Ramón Fonseca. «A més de fer coses reals, feien també coses que no eren gaire ortodoxes, però en les quals nosaltres no tenim res a veure», va afirmar quatre anys enrere. 

Per a Peñafiel Salgado, que el 2019 va quantificar en més de 500 milions de dòlars la factura fiscal abonada en l’última dècada per un entramat d’empreses que «sempre han estat ‘on shore’» (als mateixos països on té lloc la seva activitat econòmica), aquella mudança de Panamà a les Canàries va ser un acte de responsabilitat: «Portar les teves companyies a Espanya en comptes que siguin a Rússia, l’Argentina o l’Equador perquè estàs rebent d’Espanya és el que moralment i legalment has de fer». Ara, més d’una dècada després d’aquella inscripció inicial al Registre Mercantil, emprèn el viatge de tornada al país centreamericà.