¿Per què els inspectors de Treball fan la seva primera vaga indefinida?

Els sindicats convocants de la Inspecció de Treball van a la vaga per reclamar al Govern que compleixi el va promès i apliqui la reforma pendent de l’organisme estatal. Les centrals li demanen una nova estructura organitzativa i més efectius per poder atendre la creixent càrrega de feina. Concretament la seva principal reivindicació és que l’Executiu doni compliment al Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social 2021-2023, publicat ja en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 3 de desembre del 2021.

Aquest, en el seu eix 3, preveu el compromís d’«enfortir i modernitzar el sistema de la Inspecció de Treball i Seguretat Social». Això passa per una nova relació de llocs de treball, que és una espècie de nou organigrama que organitzi l’organisme estatal, amb noves categories i jerarquies. Les pretensions dels sindicats són que es reforcin els auxiliars i reforços tècnics, ja que la tasca inspectora cada vegada es recolza més en elements informàtics i d’intel·ligència artificial.

I, a més d’una nova estructura, els inspectors reclamen més efectius. Actualment la plantilla de la Inspecció la formen un total de 2.051 efectius, entre inspectors i subinspectors. Un cos que ha de vetllar pels drets laborals dels 20,8 milions de treballadors que estan actualment en actiu. És a dir, toquen a un inspector per més de 10.000 treballadors. I, segons dades del mateix Ministeri de Treball, l’activitat inspectora ha augmentat el 355% durant aquesta legislatura.

Durant els últims mesos, una plataforma unitària de sis sindicats implicats ha sigut la responsable d’organitzar i promoure, primer, les concentracions; després, les aturades parcials, i ara, una vaga indefinida. Aquesta aliança de sindicats integra tant centrals exclusivament corporatives dels cossos d’inspectors de Treball com sindicats de representació més àmplia.

CCOO, CIG, Csif, Sitss, Sislass, UGT i Sess han promogut les protestes, si bé alguna de les centrals en els compassos inicials no va participar en el conflicte. La implicació dels uns i els altres ha anat variant, també en funció de les divergències puntuals que han pogut sorgir. Per exemple, CCOO s’ha desmarcat a última hora de l’aturada indefinida que ha arrencat aquest dilluns i això podria avançar una suspensió formal en els pròxims dies.

L’únic sindicat que no participa en les protestes és el Sindicat Estatal de Subinspectors d’Ocupació i Seguretat Social (Seslaess), que limita la seva representació –i fort arrelament– entre els subinspectors. Justifiquen la seva absència de la convocatòria perquè consideren que les reivindicacions de la plataforma se centren gairebé exclusivament en millores per als cossos inspectors i no per a la resta.

La reforma pendent de la Inspecció de Treball ha originat un conflicte entre el Ministeri de Treball –responsable de la Inspecció– i el d’Hisenda i Funció Pública –responsable de l’estructura funcionarial–. Les divergències entre socis de coalició en aquesta matèria es van mantenir latents mentre el conflicte laboral dels inspectors es va mantenir en una dimensió reduïda o simbòlica. Una vegada les protestes van anar escalant, el xoc entre socis es va fer cada vegada més manifest. Accelerat, al seu torn, per l’avanç electoral.

Fins al punt que des del departament liderat per Yolanda Díaz (Unides Podem) es va acusar el de María Jesús Montero (PSOE) de donar un tracte preferent als ministeris controlats per socialistes a l’hora de resoldre els seus propis conflictes. Per exemple, en Seguretat Social i Justícia, tots dos immersos durant els últims mesos en protestes sindicals per falta d’efectius, es va arribar a acords habilitats per les autoritzacions de més fons des d’Hisenda.

Fins ara les ofertes del Govern no han transcendit en detall, si bé des dels sindicats convocants i des del Ministeri de Treball les han qualificat d’«insuficients», pels canvis introduïts tant en l’estructura organitzativa com en el nombre de nous efectius autoritzats.

La vaga d’inspectors de Treball tindrà un impacte directe en treballadors i empreses. Les segones es veuran exemptes de moltes de les actuacions que fins ara la ‘policia laboral’ venia efectuant d’ofici per supervisar que no es produïen irregularitats. I és que les centrals convocants han cridat als seus a interrompre les campanyes específiques contra el frau, com la prevenció de riscos laborals associada a la calor, l’excés d’hores extres o la feina irregular en sectors com l’hostaleria o la construcció, entre d’altres.

Això no implica que l’activitat inspectora es paralitzi i els treballadors quedin indefensos i desatesos davant potencials fraus empresarials. Els inspectors tenen l’obligació de continuar rebent les denúncies que interposin els ciutadans. I, una vegada rebudes, personar-se als centres de treball per verificar o no el que s’hagi denunciat. I, si hi ha alguna il·legalitat, sancionar l’empresa responsable.

Ara bé, els inspectors seran menys proactius en les seves funcions i això pot repercutir amb més intensitat en les pimes, especialment en aquelles on no hi hagi representació sindical. I és que són les menys tendents a denunciar possibles irregularitats, una cosa que a les empreses més grans i organitzades passa menys. Les petites depenen més de les actuacions, aleatòries o planificades, de la ‘policia laboral’.