Nova legislació

Els trucs de la llei que prohibeix les trucades ‘spam’ al mòbil: ¿per què les continuarem rebent?

L’estrès de treballar en un ‘call center’: fins a la meitat de la plantilla ha estat de baixa en els últims tres mesos

El final de les trucades indesitjades posa en risc la feina de milers de teleoperadors

Els trucs de la llei que prohibeix les trucades ‘spam’ al mòbil: ¿per què les continuarem rebent?

Mónica Tudela

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Aquest dijous, 30 de juny, ha entrat en vigor la llei general de telecomunicacions, que, entre altres coses, restringirà aquestes molestes trucades publicitàries que rebem els usuaris i que les empreses de telemàrqueting efectuen a nombres aleatoris. El Govern central ha defensat la norma perquè assegura que «facilitarà la vida a la gran majoria dels espanyols». Però no és or tot el que lluu, ja que les empreses podran esquivar el veto amb relativa facilitat acollint-se a les excepcions i les llacunes que conté el text.

Resolguem alguns dubtes sobre aquesta nova legislació.

¿Què estableix la llei?

L’article 66 de la nova llei prohibeix les trucades comercials a números generats de forma aleatòria sense el consentiment previ de l’usuari, sense que hagi de sol·licitar la inclusió del seu número en una llista, com passava fins ara. «El que estem garantint és que si no has donat un consentiment exprés o tens una relació comercial amb una empresa, no et puguin trucar directament», afirma la secretària d’Estat de Telecomunicacions, María González.

¿Puc denunciar si em truquen?

En cas de continuar rebent aquest tipus de trucades, l’usuari pot denunciar els fets per via telemàtica davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que, al seu torn, si es donen les condicions, obrirà un expedient sancionador a l’empresa de la qual procedeixin les trucades que pot desembocar en multes de fins a 100.000 euros. «La realitat és que avui ja no et pot trucar un operador amb el qual no tinguis una relació contractual, o l’hagis tingut durant l’últim any», remarca la secretària d’Estat.

¿Com sé si he donat el meu consentiment?

Aquí trobem la primera llacuna de la llei. La majoria de ciutadans no som conscients que, al firmar molts dels contractes que subscrivim per rebre un servei, amb la lletra petita que inclouen estem donant el nostre consentiment perquè les empreses ens truquin per oferir-nos millores en aquests serveis. És cert que l’usuari podrà revocar el consentiment exprés a rebre aquest tipus de comunicacions, que hauran de ser gravades de forma obligatòria. Les companyies hauran de consultar les guies d’abonats de les quals seleccionen els números, que inclouran un nou camp indicant si el destinatari consent aquestes trucades.

¿Quines excepcions hi ha?

La llei recull alguns supòsits en els quals es permet la realització d’aquest tipus de trucades dins del que s’entén com a ‘interès legítim’. Un concepte tan ampli com ambigu. Per exemple, les empreses podran continuar trucant a aquells usuaris amb els quals hagin mantingut una relació comercial durant l’últim any, tot i que només per comunicar ofertes de serveis relacionades amb el tipus de contracte que s’havia establert prèviament.

Notícies relacionades

Per descomptat, les companyies podran continuar contactant amb els que tinguin un contracte en vigor, però també podran fer qualsevol comunicació que es justifiqui en raons de protecció de dades personals o prevenció de fraus. Moment que podran aprofitar per vendre algun servei o producte.

També continuaran sent legals les trucades produïdes mitjançant sistemes de marcació automàtica, sense intervenció humana. Una pràctica que ja porten a terme multitud d’empreses. I l’Agència Espanyola de Protecció de Dades aclareix que estaran permeses les trucades comercials a números de professionals o empresaris.