CALCULADORA | ¿Quant puja la meva hipoteca després de l’alça de l’euríbor al juny?

Aquesta escalada és conseqüència de l’alça dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE) per combatre la inflació, al passar del 0% al 4% en un sol any.

L’efecte en el pagament de les quotes de la hipoteca és evident. Un any enrere, un préstec per a la vivenda de 136.945 euros (l’última mitjana estimada per l’Institut Nacional d’Estadística) amb un diferencial d’un punt a 24 anys pagava 589,34 euros, és a dir, 7.072,08 euros a l’any. Amb la pujada experimentada al juny se situa en 817, 97 euros, 228,63 euros més que un any enrere i s’acosta als 10.000 euros a l’any, en concret, 9.815, 64 euros. Amb aquesta calculadora es poden fer els càlculs per determinar la quota que correspon.

Calcula la teva quota hipotecària

¿Quant et queda per tornar?

¿Quants anys et queden d’hipoteca?

¿Quin és el teu diferencial sobre l’euríbor?

En tot cas, l’increment en les hipoteques a interès variable depèn molt de cada cas. Aquells que són en el primer terç de durada de la hipoteca, en l’etapa en què es paguen més interessos, ho patiran més. I segons estimacions del Banc d’Espanya, un total de 2,77 milions d’hipotecats amb aquests préstecs, el 70% del total dels que els tenen, són els que patiran increments sense precedents dels pagaments mensuals de més de tres punts percentuals més el diferencial que tinguin pactat en els seus contractes. 

  

L’evolució experimentada pel preu del diner s’ha traslladat a aquest indicador per a les hipoteques, que és el que els bancs fan servir per prestar-se diners entre si, no serà una cosa passatgera. Ho va advertir el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, que va afirmar que els tipus d’interès «restrictius» es mantindran durant «un temps prolongat».

I això malgrat que s’està moderant, com reflecteix l’indicador avançat de l’índex de preus de consum (IPC) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de juny, amb una taxa internaual de l’1,9%, davant el 3,2% de maig. En tot cas, la taxa subjacent, la més estructural, que exclou els elements més volàtils, com els aliments no elaborats o l’energia, només va baixar dues dècimes, fins al 5,2%.

Per això, el Govern central ha decidit prorrogar mesures com la supressió temporal de l’IVA a aliments bàsics, com el pa, la llet, els ous, les fruites o les hortalisses; i mantenir en el 5% el gravamen sobre les pastes i olis, en comptes del 10%, entre d’altres. I és que l’evolució del cistell de consum va fer que les famílies augmentessin la seva despesa fins a nivells no vistos el 2022, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars.

En aquest context, els bancs centrals, que formen part del Banc Internacional de Pagaments (BIS, per les seves sigles en anglès), auguren que encara queda el tram més difícil per combatre la inflació. Per això no es descarten més pujades del preu del diner.

L’evolució experimentada pels tipus d’interès i, per tant, per l’euríbor va modificar el perfil del mercat hipotecari. Fins a l’estiu passat van guanyar terreny les hipoteques a tipus fix, però des de fa uns mesos han tornat amb força les variables i, especialment, les mixtes, en les quals durant un període inicial de fins a 10 anys es paga un interès fix, que després passa a variable amb l’euríbor de referència. A l’abril, l’última dada disponible de l’INE, el 61,3% de cada nova hipoteca eren a tipus fix i el 38,7% a tipus variable.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Les primeres, en tot cas, han perdut terreny des de l’estiu passat, període en què van arribar a ser tres de cada quatre de les que es concedien. En l’actualitat són més atractius els interessos dels préstecs variables i mixtos que els que lliguen a un gravamen fix per a tot el préstec.

Els experts consideren que l’escalada dels tipus d’interès podria ser a prop del seu final, però això no significa que després hi hagi una etapa immediata de baixada, com ja va anticipar el Banc d’Espanya i altres bancs centrals, que auguren un període llarg amb tipus d’interès com els actuals.