«Superdissabte» d’oposicions: Les proves a la Generalitat culminen sense incidents i fins al 70% de participació

L’entrada de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona es veia buida a les nou i mitja del matí d’aquest dissabte. Les poques persones que entraven i sortien del centre eren alumnes carregats amb llibres rumb a la biblioteca, ja que d’aquí uns dies tenen els examens finals amb què tanquen el curs. A simple vista res indica que allà dins s’està produint el primer assalt d’una de les convocatòries més multitudinàries de la història de les oposicions a Catalunya. Milers d’interins pugnen per consolidar la seva plaça.

«La millor fotografia que podíem esperar és aquesta. No té res a veure amb la del 29 d’abril», ha afirmat la secretària general d’IAC-CTAC, Assumpta Barbens, que des d’abans de les nou s’ha acostat per verificar que tot el que en les setmanes prèvies explicava la Generalitat era cert i que aquesta vegada les coses s’havien fet bé. La mateixa situació, coincideixen des de l’administració catalana i diverses centrals, s’ha viscut a la Universitat de Girona, a l’Escola Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona i a la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida.

La jornada ha transcorregut de manera impecable, amb absoluta normalitat i sense cap incidència significativa», ha declarat la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, que ha fet balanç de la jornada.

Un total de 3.648 persones estan citades per examinar-se i intentar accedir a una plaça de personal laboral del departament de la Generalitat, agent rural o treballador de les institucions penitenciàries. S’han acabat presentant el 62%. Proves que estaven previstes per fa un mes i mig però que s’han hagut de repetir per les irregularitats viscudes durant l’anterior convocatòria.

Aquesta primera ‘round’ coincideix, per casualitat, en un centenar d’instituts de tot Catalunya amb els exàmens del personal docent, a què estan convocats 36.304aspirants, dels quals s’han presentat entorn del 75%. El segon es produirà dissabte que ve als mateixos escenari i amb 9.585 aspirants a entrar als departaments convocats.

No té res a veure la tranquil·la estampa d’aquest dissabte amb les aglomeracions viscudes el 29 d’abril, quan les proves subcontractades per la Generalitat a l’empresa Cegos van ser un desastre. «A aquesta hora encara no havien obert ni les portes», recorda un opositor que es va presentar aquell dia i que ara haurà de repetir els exàmens, tot i que ell està citat dissabte vinent. «Hem pres nota», ha reconegut Vilagrà, que ha entonat el ‘mea culpa’ de l’anterior fiasco i s’ha compromès a no tornar a externalitzar la logística de cap prova.

De l’aglomeració a l’organització

Aules plenes, exàmens que van començar amb hores de retard o que ni tan sols van començar i opositors que treien impunement el mòbil durant els exàmens o s’aixecaven sense permís per anar al lavabo. Això és el que es va viure en el primer intent, que contrasta amb l’ordre que es respirava aquest dissabte al matí als centres de la UB. Fa un mes la Generalitat va obtenir més de 4.000 formularis d’opositors que denunciaven irregularitats.

Personal funcionari –no subcontractat– repartit per les entrades i aules d’Economia. Un total de 415 vigilants són els que ha mobilitzat la Generalitat, repartits en tots els centres aquest dissabte, a més dels 928 previstos per a dissabte que ve. Porten tres tipus de braçalet: un de vermell amb l’erra de responsable, un altre de blau amb la i d’informació i uns de verds amb la ce de coordinador.

En 158 aules estan a punt de començar les proves entre 16 i 30 persones per classe, ben separats perquè corri l’aire entre els opositors. Lluny de l’aglomeració que van denunciar els aspirants en l’anterior convocatòria. Llavors, l’empresa subcontractada, Cegos, va denunciar que la Generalitat li va cedir poques aules, un total de 216. Entre aquest dissabte i el següent n’hi ha previstes 452, més del doble.

Les dues convocatòries formen part del procés d’estabilització que estan realitzant totes les administracions públiques després de la clatellada de la justícia europea a Espanya pel seu abús recurrent durant els últims anys de la figura de l’interí. L’objectiu és reduir la temporalitat del 35% al 8% abans de l’1 de gener del 2025. Després de la fase d’exàmens ve la valoració de mèrits –a la qual només podran accedir els que hagin aprovat la teòrica– i la Generalitat espera tenir els resultats al setembre.

La convocatòria més gran d’Educació

Notícies relacionades

El Govern cessa la directora de Funció Pública després del fiasco de les oposicions

L’any de les macrooposicions al sector públic

L’administració no va buscar expressament la coincidència dels exàmens d’Educació i d’administració. Quant al procés que impulsa Educació, es tracta de les oposicions més grans de la història del departament. En total, 36.304 persones seran aspirants a uns exàmens on hi haurà 14.238 places en joc que ara mateix estan ocupades per personal interí.

La defensa oral dels projectes dels professors durarà tot l’estiu. A la tardor es farà la valoració dels mèrits. El procés no acabarà fins que es completi la fase de pràctiques, que només es podrà fer a partir del setembre del 2024. Així doncs, els professors que es presentin a les proves de concurs d’oposició d’aquest dissabte no podran ser nomenats funcionaris de carrera fins al desembre del 2024.