El Govern planeja donar un segon ús als embassaments com a magatzems d’energia

El Govern planeja donar un segon ús als embassaments perquè funcionin també com a magatzems d’energia. En un futur sistema elèctric dominat per les renovables, el Ministeri per a la Transició Ecològica vol que els embassaments també puguin ser utilitzats com una mena de bateries renovables gegants. I per aplanar aquest camí, el departament que dirigeix la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, preveu impulsar des de l’àmbit públic aquestes ‘bateries’ a través de l’estudi de la idoneïtat dels embassaments de titularitat estatal per servir com a «centrals hidroelèctriques reversibles», segons es desprèn de l’esborrany de l’actualització del Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC) enviat aquesta setmana pel Govern a la Comissió Europea. 

Aquest full de ruta preveu arribar al 2030 amb el 81% de generació d’electricitat renovable, sense carbó i amb la meitat de les nuclears actuals, però amb 22 gigawatts (GW) d’emmagatzematge que es vol aconseguir, entre altres fórmules, a través de les centrals hidroelèctriques. En l’actualitat, hi ha uns 20 GW de potència instal·lada en centrals hidroelèctriques convencionals i només 3,3 GW de bombatge. La més gran correspon al complex d’Iberdrola Cortes-la Mola, situat al municipi de Cortes de Pallars a València, que compta amb una potència de turbinació d’1,7 GW i amb 1,2 GW de bombatge. 

En una central hidroelèctrica convencional, l’aigua s’acumula a l’embassament i després de la producció d’energia segueix el curs del riu o va cap al mar. Les centrals de bombatge, no obstant, inclouen dos embassaments disposats a diferent alçada, cosa que permet emmagatzemar aigua quan hi ha menys demanda i utilitzar-la per produir energia quan calgui, en una mena de circuit tancat que la reutilitza. Les dificultats per emmagatzemar l’energia davant la falta del sol, l’aigua o l’aire juguen en contra del desenvolupament de les energies renovables; no obstant, les centrals hidroelèctriques reversibles ofereixen l’opció d’actuar com una mena de bateries renovables gegants.

«L’emmagatzematge d’energia mitjançant centrals hidroelèctriques reversibles és clau per a l’explotació d’un sistema elèctric basat en la producció renovable, sent encara més rellevant en escenaris de més penetració d’energies renovables, com els que es mostren en aquest pla. El desenvolupament d’aquest tipus d’instal·lacions permetrà anar reduint la necessitat de centrals basades en combustibles fòssils, contribuint per tant a avançar en l’autonomia i independència energètica del sistema elèctric espanyol», s’explica en el Pla Nacional.

El propòsit de Ribera passa per impulsar el canvi d’ús a través d’aquesta anàlisi sobre els embassaments de titularitat estatal per a la seva utilització com a dipòsit inferior d’aigua de noves instal·lacions reversibles. A Espanya hi ha al voltant de 1.300 centrals hidroelèctriques, tot i que unes 1.000 són minicentrals de menys de 10 MW. No totes, però la majoria són de titularitat pública amb un règim de concessions atorgades a la primera meitat del segle XX per un període d’uns 75 anys (i moltes han sigut prorrogades).

Les primeres a caducar ho faran els pròxims 10 anys amb una potència acumulada total al voltant de 720 megawatts (MW), que en un 90% estan en mans d’Iberdrola, Naturgy i Endesa. No obstant, un cop caduca la concessió s’inicia el procés de viabilitat econòmica i ambiental, segons fonts del sector. I s’hi afegeix l’interès de les empreses que podrien interposar un recurs per evitar haver de desfer-se de les instal·lacions.

«S’inclouen noves mesures de bombatge hidroelèctric per avaluar, fomentar i impulsar aquesta tecnologia», va explicar la subdirectora general de prospectiva, estratègia i normativa en matèria d’energia del Ministeri per a la Transició Ecològica, Miriam Bueno, durant la segona jornada del Congrés Eòlic Anual organitzat per la patronal eòlica AEE. Així, a més de l’anàlisi dels embassaments públics, l’Executiu també pretén animar la iniciativa privada a través de la simplificació de la tramitació per eliminar les «barreres normatives i administratives» al desenvolupament d’aquesta tecnologia, segons estableix l’esborrany del PNIEC.

«La gran bateria d’Europa»

Notícies relacionades

Iberdrola, Endesa i Naturgy copen el 90% de les primeres hidroelèctriques que tornaran a l’Estat

El 'sorpasso' del gas al carbó

Construir una nova planta de bombatge porta el seu temps. Es triga al voltant de 10 anys des que arrenca el procediment administratiu fins que es posa en marxa, segons fonts del sector. I la tramitació actual no ho afavoreix ja que estableix que tot el procés ha de durar uns set anys, per la qual cosa molts promotors descarten iniciar la seva posada en marxa davant la impossibilitat de complir amb els terminis i demanen ampliar-los, segons afegeixen les mateixes fonts.

A més, l’Associació Espanyola d’Emmagatzemament d’Energia (Asealen) es queixava el febrer de l’any passat que aquest tipus d’instal·lacions es troben actualment bloquejades per la seva falta d’accés a la xarxa elèctrica al ser considerades només com a generadores i sense comptar que les tecnologies d’emmagatzematge incrementen la utilització de la xarxa existent. En aquest cas, el nou PNIEC contempla l’adaptació de la xarxa elèctrica a través de la planificació de Red Eléctrica amb la «previsió de nous nodes d’evacuació i el reforç dels existents». «Espanya, per moltes raons, com ara la seva especial orografia i el dinamisme de les seves empreses, es pot convertir en la gran bateria d’Europa amb aquesta tecnologia», afegia aquesta associació en un comunicat.