Europa testeja com treballar menys mentre els EUA aspiren a tornar al segle XX

Si bé les economies europees, com en qüestions de dèficit o deute públic, parteixen de realitats molt diferents pel que fa a coordenades nord-sud. No treballa el mateix un alemany o un suec que un italià o un grec, i les diferències de jornada poden arribar a acumular fins a dos mesos de diferència. El debat sobre com aprofitar els avenços en productivitat per treballar menys, però, s’obre camí tant entre els despectivament anomenats PIGS, com entre les suposades locomotores del continent.

A Alemanya el poderós sindicat dels metal·lúrgics, IG Metall, va obrir el debat aquest any reactivant la seva petició d’una setmana laboral de quatre jornades, sense reducció de sou. Un model que el 1993 va implantar el gegant de l’automoció Volkswagen, a canvi de no sacrificar plantilla, tot i que en aquest cas sí que va implicar retallar salaris. Una dècada després va tornar a l’esquema de les cinc jornades laborables.

IG Metall, amb 2,21 milions d’afiliats, planteja ara dues opcions: baixar de 40 a 32 hores setmanals o repartir el mateix còmput d’hores, però en quatre jornades. En els dos casos no es tocaria el sou.

Des de la patronal es rebutgen les dues opcions. No només des del sector de l’automoció, sinó del conjunt de l’activitat empresarial. Alemanya, com altres països europeus, té ara un greu problema, que és la falta de personal a tots els sectors, des de l’industrial a l’hostaleria, en un mercat laboral sanejat –amb un 5,7% d’atur– i amb un rècord de població laboralment activa –uns 45 milions de persones, en un país amb 84,4 milions d’habitants. Retallar jornada agreujaria aquesta situació, considera la patronal, en contra de l’opinió dels sindicats. Informa Marina Ferrer.

A Itàlia la reducció de l’horari de treball és un tema que s’ha debatut reiteradament en els últims anys. Malgrat això, cap canvi substancial s’ha produït en la legislació italiana en temps recents. 

Però això podria canviar pròximament. De fet, alguns recents estudis sobre els beneficis de reduir l’horari laboral han obert novament el debat. Amb això, els sindicats italians han defensat recentment que s’estudiï, amb el món empresarial, la possibilitat d’adoptar aquesta mesura. 

Si es posés en discussió l’actual legislació, caldria modificar una llei del 1997, després parcialment reformada el 2003. Aquesta estableix que la jornada laboral mitjana a Itàlia és de 40 hores per als contractes de temps complet. L’horari màxim en les contractacions col·lectives, en canvi, és el fixat per una directiva europea, que diu que no es poden superar les 48 hores. Informa Irene Savio.

La setmana de quatre dies també s’obre pas a França, un país que es distingeix dels seus veïns europeus per haver fixat el 1998 el temps de treball setmanal en 35 hores. Fins a 10.000 assalariats francesos organitzen el seu horari setmanal en quatre dies feiners i tres de descans, segons dades del Ministeri de Treball. En la majoria d’aquests casos, es tracta d’empreses privades que van impulsar de manera experimental aquesta mesura, tant repartint les mateixes 35 hores però en quatre dies com amb una setmana laboral de 32 hores. 

L’administració metropolitana de Lió, governada pels verds, va anunciar que a partir del setembre més de la meitat dels seus 9.600 agents públics assajaran de manera voluntària la setmana de quatre dies. Es podran repartir les 35 hores de feina en quatre jornades laborals, en quatre i mitja o bé alternar setmanes de quatre amb d’altres de cinc dies treballats.

El Govern d’Emmanuel Macron també es va interessar per aquesta política de moda a Europa, tot i que la seva mesura per assajar-la va reflectir les contradiccions d’un Executiu que vol ser modern, però alhora considera que fa falta augmentar les hores treballades a França. Per aquesta raó, va impulsar un assaig en una oficina de la Urssaf al nord de França per experimentar la setmana de quatre dies, però augmentant a 36 hores el temps treballat. No obstant, la idea no va fer furor entre els funcionaris d’aquest organisme de la Seguretat Social i molt pocs s’hi van sumar. Informa Enric Bonet.

La jornada laboral mitjana al Regne Unit és de 36,7 hores setmanals, segons dades de l’Oficina Nacional d’Estadística (ONS, en la seva sigla en anglès). Això representa mitja hora menys que fa dues dècades, quan la mitjana estava en 37,2 hores setmanals. Per llei, els empleats britànics no poden treballar més de 48 hores setmanals, tret que ho demanin expressament, i per als menors de 18 anys el límit està en les 40 hores.

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Malgrat que la jornada mitjana a penes ha canviat en els últims anys, al Regne Unit cada vegada més sectors estan apostant per les setmanes laborals de quatre dies després de constatar els bons resultats del projecte pilot fet el juny de l’any passat, amb una durada de sis mesos. Un 92% de les empreses, entre les quals es troben bancs, comerços ‘online’, negocis de màrqueting digital i fins i tot un restaurant de ‘fish and chips’, van decidir mantenir la jornada reduïda de 32 hores després de les proves. 

El principal motiu és que, malgrat reduir les hores dels seus treballadors un 20% sense alterar les retribucions, no es va produir un descens de la productivitat, alhora que el nivell d’estrès dels més de 2.900 treballadors afectats vinculats al programa es va reduir en més d’un 70% dels casos. Informa Lucas Font.