La banca paga pels dipòsits la meitat que el Tresor per les lletres

La banca espanyola continua arrossegant els peus en la remuneració dels dipòsits dels seus clients. Les entitats del país es van comprometre a pagar a les llars un 1,65% de mitjana en aquests productes d’estalvi subscrits al maig, davant l’1,4% d’abril. Per posar-ho en perspectiva, les lletres que el Tresor va subhastar el mateix mes van tenir un interès d’entre el 3% i el 3,2% en els seus diferents terminis (tres, sis, nou i 12 mesos), davant l’1,64% que es van comprometre a abonar els bancs per a les imposicions a menys d’un any de venciment. El tipus d’interès pagat per l’Estat, per tant, va ser pràcticament el doble que el bancari.

La pujada dels tipus d’interès oficials pel Banc Central Europeu (BCE) per combatre l’espiral inflacionista, així, s’ha traslladat de forma molt dispar als dos productes d’estalvi. Això ha provocat que el volum de lletres del Tresor en mans de les llars s’hagi multiplicat gairebé per mil, des dels 14 milions d’euros d’abril del 2022 fins als 13.206 milions de l’abril. Els dipòsits bancaris de les famílies també han augmentat, però a un ritme més lent: des dels 71.021 milions del quart mes de l’any passat als 74.723 milions al tancament de l’abril. És a dir, que les llars van destinar 13.192 milions a lletres en aquests 12 mesos, davant els 3.702 milions a dipòsits.  

Els bancs espanyols continuen sent els sisens que menys retribueixen els dipòsits dels 20 sectors financers de la zona euro, segons les dades publicades aquest dimecres pel BCE. Només els grecs, croats, portuguesos, eslovens i xipriotes van oferir un tipus inferior al maig. En l’extrem oposat apareix la banca de països com Itàlia (3,12%), França (3,09%), Lituània (3,25%), Estònia (2,87%) o Bèlgica (2,83%). L’interès dels nous dipòsits a les llars espanyoles, així, va estar aquell mes de nou notablement per sota de la mitjana europea (2,44%).

Després de mesos en encefalograma pla malgrat la pujada de tipus del BCE, la remuneració dels nous dipòsits a termini a les llars espanyoles va donar un cert símptoma d’activació al març, al saltar del 0,89% a l’1,31%. No obstant, a l’abril i el maig va tornar a registrar un creixement alentit, per més que l’1,65% sigui el nivell més elevat des de finals del 2013. A més, el conjunt de dipòsits a termini de les famílies va tenir al maig un interès mitjà de tot just el 0,9% a causa de la lenta pujada del tipus dels nous dipòsits, davant l’1,68% mitjà de la zona euro.

Estalvi al 0,1%

També és destacable que la immensa majoria dels diners que les famílies tenen guardats als bancs es remunera amb un pírric 0,1%. Dels 986.408 milions d’euros que tenien les llars a les entitats al maig, el 91,8% (902.630 milions) era en comptes corrents a la vista a l’esmentat 0,1%. Tot just un 8,2% (80.027 milions) era en dipòsits a termini amb el tipus mitjà del 0,9% (l’interès del saldo és més baix que el de les noves operacions perquè la majoria dels productes van ser contractats en moments en què les entitats no pagaven res o gairebé res). 

El 2014, quan els tipus dels nous dipòsits a termini eren al mateix nivell que ara, les famílies tenien 755.461 milions repartits a parts gairebé iguals entre comptes corrents (que es pagaven al 0,17%) i dipòsits a termini (1,39%). Remunerar el passiu dels seus clients, per tant, és ara molt més barat per als bancs que llavors. En un informe recent, el Banc d’Espanya estimava, precisament, que el sector es va estalviar 3.250 milions d’euros l’any passat per apujar el tipus dels dipòsits considerablement menys del que hauria sigut esperable en funció de l’experiència històrica.

Més barat que a Europa

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

L’altra cara de la moneda és el tipus dels crèdits, com sol esgrimir la banca per defensar la més baixa remuneració dels dipòsits respecte a la zona euro. Espanya, així, va ser al maig el cinquè país dels 20 de la unió monetària on les noves hipoteques van presentar un tipus mitjà més baix, amb un 3,71% davant el 3,61% de març. Això sí, la diferència entre els tipus de les hipoteques i els dipòsits, que mesura la rendibilitat que les entitats obtenen dels seus clients, continua movent-se en zona de màxims històrics, al superar els dos punts percentuals.

Malgrat aquest més baix cost relatiu del crèdit, la pressió sobre la banca espanyola perquè augmenti la remuneració dels dipòsits ha augmentat en les últimes setmanes. L’hi ha demanat repetidament la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, com abans van fer la presidenta i el vicepresident del BCE, Christine Lagarde i Luis de Guindos. El sector s’ha excusat per no fer-ho en la seva elevada liquiditat i en el fet que no va repercutir als clients els tipus negatius dels anys previs a l’enduriment de la política monetària, cosa que li va suposar un cost del qual ara es vol rescabalar. Les entitats asseguren en privat que probablement a la tornada de l’estiu comencin a apujar els tipus dels dipòsits, si bé és una cosa que ja han previst en ocasions anteriors i finalment han retardat.