El Govern vol regular els contractes de lloguer de temporada perquè no es «burli» la llei

El Govern vol impulsar una llei que reguli els contractes de lloguer de temporada en finques urbanes per evitar-ne l’ús «fraudulent» i que es «burli» lallei de vivenda que s’acaba d’aprovar, la nova norma que limita les pujades de les rendes i que Catalunya vol aplicar al més aviat possible. Aquest ha sigut l’anunci de la nova consellera de Territori, Ester Capella, que ha comparegut al Parlament per exposar les principals línies d’actuació del seu departament.

Capella, que ha evitat els temes més controvertits de la seva àrea, com l’ampliació de l’aeroport del Prat o el projecte del Hard Rock a Tarragona, ha centrat la seva intervenció en la vivenda per advertir que l’Executiu ha «de lluitar per treure la vivenda de la lògica del mercat», perquè «la vivenda és un dret fonamental que ha de ser garantit».

Sense detalls de les normes

«L’objectiu és fer ús de totes les eines al nostre abast, aprofitar totes les oportunitats, per garantir l’ús residencial de la vivenda en aquells municipis on de forma objectiva l’ús turístic produeix tensions de preus i no garanteix una dotació suficient de vivenda de lloguer», ha advertit. La consellera no ha donat detalls sobre aquestes dues futures normes –la dels lloguers temporals i la dels pisos turístics–, més enllà d’anunciar la seva intenció d’impulsar-les.

Les polítiques de vivenda del Govern es divideixen en quatre eixos, ha explicat Capella: evitar l’emergència habitacional, ampliar el parc públic de vivenda, garantir vivendes dignes i que aquestes escapin de la lògica del mercat. L’«objectiu clar» és que no es produeixi ni un sol desnonament a Catalunya. Per aconseguir-ho ha demanat consens polític, ja que en l’actual context es produeixen «augments dels preus de les hipoteques inassumibles» (300 euros mensuals de mitjana) i els lloguers han pujat molt més (el 35% des del 2015) que els sous (13%).

Impuls a la rehabilitació

Quant al parc públic de vivenda, ha criticat «el dogma que la vivenda no era un dret sinó un bé de mercat», que ha marcat les polítiques de les últimes dècades i que ha comportat que dues terceres parts de la vivenda construïda per l’Incasòl hagin acabat en el mercat privat.

Notícies relacionades

El Govern català amplia de 60 a 140 els municipis amb zones tensades pel preu del lloguer

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Ha recordat que el Govern s’ha compromès a incorporar 10.000 vivendes per al lloguer social fins al 2026 i ha demanat a l’Executiu central que «si té com a prioritat garantir el dret a la vivenda» cedeixi tots els pisos de la Sareb –conegut com a ‘banc dolent’– a Catalunya a la Generalitat.

Quant a garantir una vivenda digna, ha apuntat que gairebé el 40% de les vivendes catalanes es van construir fa més de mig segle i ha citat com a principal eina per a la seva posada al dia els 480 milions de fons europeus per a la rehabilitació energètica.