Els beneficis de 28 empreses de l’Ibex es van incrementar un 43% el 2022 respecte al 2016-2019

Un total de 28 de les principals empreses de l’Ibex 35 van incrementar els seus beneficis en un 39% el 2021 i en un 43% el 2022 respecte al període de quatre anys prepandèmia, és a dir, del 2016 al 2019, segons un estudi publicat aquest dijous per Oxfam Intermon. En concret, van obtenir 15.800 milions d’euros el 2021 i de 18.400 milions d’euros el 2022. El document, realitzat en col·laboració amb ActionAid, també assenyala que durant els dos anys d’escalada dels preus i dels tipus d’interès a nivell global, 722 de les empreses més grans del món van obtenir conjuntament més d’un bilió de dòlars anuals de beneficis.

L’anàlisi ha sigut realitzada a partir de la llista ‘Global 2000’ de Forbes, que mostra que el 2021 i el 2022 aquestes companyies van veure augmentar els seus beneficis un 89% respecte al període prepandèmia. Els beneficis, que Oxfam Intermon qualifica com a «caiguts del cel» ja que van superar el 10% dels beneficis mitjana obtinguts durant el quadrienni anterior, van arribar als 1,09 bilions de dòlars el 2021 i els 1,1 bilions de dòlars el 2022.

En aquests dos últims anys, 45 grans empreses energètiques de tot el món van obtenir beneficis mitjans anuals de 237.000 milions de dòlars (218.000 milions d’euros). Per a l’oenagé, els governs al món podrien haver incrementat les inversions en energies renovables en un 31% si haguessin aplicat un impost del 90% sobre els beneficis dels productors de petroli i gas. En aquest sentit, l’estudi assenyala que existeixen 96 persones milmilionàries vinculades a l’energia, amb una fortuna conjunta de gairebé 432.000 milions de dòlars (50.000 milions més que el mes d’abril de l’any passat).

Un 165% més

El 2022, les cinc principals empreses energètiques espanyoles van veure els seus beneficis augmentar un 165% respecte a la mitjana observada entre el 2016 i el 2019, i van arribar l’any passat a més d’11.700 milions d’euros. Per a Oxfam, «aquesta realitat contrasta amb el fort augment de les llars que durant aquell mateix any ni van poder mantenir la seva vivenda a una temperatura adequada: el 17,1% de la població davant el 14,3% el 2021».

Les cinc principals entitats bancàries que operen a Espanya van obtenir uns beneficis el 2022 pròxims als 32.000 milions d’euros, un 38% superior a la mitjana observada durant els anys previs a la pandèmia, recull l’anàlisi. D’aquesta xifra, fins a 6.400 milions serien beneficis «caiguts del cel», segons l’oenagé. En contrast, Oxfam indica en el seu informe que l’augment en els tipus d’interès agreuja la vulnerabilitat de més de 600.000 famílies amb rendes baixes endeutades que han de dedicar més de quatre de cada 10 euros dels seus ingressos a la devolució de crèdits.

El 2021 i el 2022, 18 empreses del sector de l’alimentació i les begudes van obtenir una mitjana d’aproximadament 14.000 milions de dòlars anuals en beneficis «caiguts de prou cel», suficient per cobrir més del doble del dèficit de finançament per prestar assistència vitala a Àfrica Oriental, apunta Oxfam. Així mateix, 28 empreses farmacèutiques van obtenir una mitjana de 47.000 milions de dòlars a l’any en beneficis «caiguts del cel» i 42 grans cadenes minoristes i de supermercats van obtenir una mitjana de 28.000 milions de dòlars a l’any en beneficis extraordinaris. A nivell global, la crisi de preus que va provocar que més de 258 milions de persones de 58 països estiguessin en una situació d’inseguretat alimentària aguda el 2022, segons la seva anàlisi. 

Impostos

Oxfam Intermón i ActionAid fan una crida als governs perquè retinguin més ingressos de les empreses. Un impost d’entre el 50% i el 90% sobre els beneficis extraordinaris d’aquestes 722 megaempreses, apunten, podria generar entre 523.000 milions i 941.000 milions de dòlars tant el 2021 com el 2022. Les organitzacions assenyalen que aquests diners podrien destinar-se a ajudar persones amb dificultats per fer front a la gana, la pujada de les factures de l’energia i la pobresa als països rics, així com a proporcionar centenars de milers de milions de dòlars en suport a països del sud global.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per exemple, assenyalen que pot fer-se una injecció de 400.000 milions de dòlars en el fons per a pèrdues i danys acordat en la COP27 el 2022. «Les necessitats de finançament de les pèrdues i els danys són urgents, i les estimacions indiquen que els països de renda baixa i mitjana podrien haver d’assumir uns costos de fins a 580.000 milions de dòlars a l’any d’aquí al 2030», afirmen. Aquests recursos també podrien salvar el dèficit de finançament (440.000 milions de dòlars) per aconseguir una cobertura universal de la protecció social i l’assistència sanitària a més de 3.500 milions de persones que viuen en països de renda baixa i mitjana-baixa, així com el dèficit de finançament (148.000 milions de dòlars) per proporcionar un accés universal a l’educació preescolar, primària i secundària en aquests mateixos països.

«Cal frenar la cobdícia de les grans empreses. Resulta obscè que hagin obtingut milers de milions de dòlars en beneficis caiguts del cel, mentrestant, a escala mundial, milers de milions de persones, però també a Espanya, tenen dificultats per fer front als preus dels aliments o de productes bàsics com medicaments o calefacció», comenta el responsable d’investigacions d’Oxfam Intermón, Iñigo Macías.