Les empreses catalanes ofereixen llocs de treball més qualificats però pitjors sous

Catalunya ofereix llocs de treball cada vegada més tècnics i qualificats, però això no es tradueix necessàriament en millors sous. Més exigències, però no així millors nòmines en el seu conjunt. El mercat laboral català ha passat d’estar copat, majoritàriament, d’oficinistes, cambrers o venedors a estar-ho de directius, tècnics i professionals liberals. Tendència accelerada després de l’esclat de la pandèmia, però això no ha sigut incompatible amb el fet que els salaris són, actualment i de mitjana, un 5,5% més baixos en termes reals que fa 20 anys. 

Així ho constata la memòria anual de la Cambra de Comerç de Barcelona, presentada aquest dijous a la Casa de la Llotja de Mar i amb el president del Govern, Pere Aragonès, com a principal convidat. «L’economia catalana va bé», ha reiterat el president. El mercat laboral català ha accelerat la seva sofisticació des de la irrupció de la covid. Fins al punt que dos de cada tres nous llocs de treball generats entre el 2019 i el 2022 es concentren en sectors d’alta qualificació, amb especial pes de la sanitat pública, però també del sector tecnològic privat o de les activitats científiques, entre d’altres. 

Això ha contribuït a reconfigurar el retrat robot del treballador majoritari a Catalunya. Si el 2015 el grup majoritari era el d’oficinistes, amb prop del 35% d’ocupats catalans, enfront un 33% de directius i tècnics i un 32% d’operaris i peons, el 2022 els directius i professionals liberals van arribar al 38,3%; els oficinistes, al 32,4%, i els peons, al 29,3%. És a dir, les professions més qualificades estan guanyant pes en detriment de les menys qualificades. 

Això podria convidar a pensar que llocs de treball més exigents quant a la qualificació impliquen millors remuneracions. Però les dades no apunten en aquesta línia. En termes generals, els salaris a Catalunya són un 5% inferiors als que hi havia fa dues dècades, si es descompta la variable inflació. «És una assignatura pendent», ha reconegut el president Aragonès. «Hem de donar-li resposta a través de la negociació col·lectiva. Això toca a les patronals i als sindicats», ha afegit.

Precisament les relacions entre els agents socials catalans passen per hores baixes. Si bé a escala estatal la patronal i els sindicats van ser capaços de tancar un acord salarial a tres anys que garantia una pujada de sous d’almenys un 10% acumulat, a Catalunya les seves contraparts van ser incapaces d’acordar un pacte de mínims que, entre altres aspectes, donés més pes als convenis col·lectius catalans per sobre dels estatals o provincials. 

Alerta sobre la falta de perfils

Notícies relacionades

¿Quines empreses es presenten a les eleccions a la Cambra de Comerç?

Foment i Pimec pacten una llista conjunta per al ple de la Cambra de Comerç

Des d’un punt de vista laboral, la Cambra i Aragonès s’han congratulat de l’actual rècord d’ocupació existent. Segons les dades actualitzades pel Govern aquest mateix dimarts, les quatre províncies catalanes van sumar al juny un total de 26.548 nous ocupats, fins a un total de 3,7 milions de treballadors en actiu. Mai abans hi havia hagut tants catalans cotitzant alhora. No obstant, ni Aragonès ni la Cambra han esmentat el refredament que aquestes mateixes dades revelen en la creació de nous llocs de treball i que amenaça d’enterbolir la segona meitat del 2023. 

Una amenaça en l’àmbit laboral que sí que ha destacat la Cambra en el seu informe és la dificultat que manifesten un nombre creixent d’empreses per trobar els perfils adequats per als seus llocs vacants, amb els salaris i les condicions que ofereixen. Segons les dades de la memòria presentada, el 29,2% de les companyies afirmen que la falta de personal disponible limita la marxa del seu negoci. «Ens podem trobar un coll d’ampolla en la transformació econòmica sostenible», ha advertit la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, Carme Poveda. Tot això, amb una taxa d’atur del 10,4%.