Pimes i autònoms, els col·lectius més exposats a les onades de calor

Tres persones han mort ja aquest any mentre treballaven a causa de les altes temperatures, i oficialment només fa dues setmanes que va començar l’estiu. El que abans eren tragèdies aïllades avui s’ha convertit en una causa cada vegada més habitual de sinistralitat laboral. L’any passat el Ministeri de Treball va comptabilitzar un total de cinc morts durant la jornada laboral per efecte directe de les temperatures extremes. Va ser l’exercici, de moment, amb més treballadors morts registrats. És un fet que la crisi climàtica (i els seus efectes) està multiplicant els riscos de morir a la feina. 

Aquest dilluns ha arrencat l’enèsim episodi de temperatures extremes i empreses i treballadors l’encaren amb dubtes sobre l’eficàcia de la nova normativa en matèria preventiva, que matisa el gruix d’una llei que des del 1995 no ha experimentat canvis de pes. Des d’aquest maig les companyies han de tenir actualitzats els seus plans i avaluacions de riscos per preveure de manera específica els pics de calor i tenir planificat com reaccionar quan es produeixin per minimitzar qualsevol perill per a la salut del treballador.

Normativa poc concreta

Juristes i empresaris consultats desconfien de l’eficàcia de la normativa, uns perquè consideren que és poc concreta sobre quan i com actuar, i d’altres perquè estimen que no aporta obligacions noves a les ja existents. Aquests dies el Ministeri de Treball està remetent 102.000 cartes a empreses de sectors especialment exposats per la seva activitat a les temperatures extremes, i els recorda les seves noves i velles obligacions. 

Dues de les tres persones mortes aquest any –una a Cinco Casas (Ciudad Real) i una altra a Aznalcóllar (Sevilla)– estaven treballant al camp, a propietats familiars. Com si de treballadors autònoms es tractés. De fet, són els empleats per compte propi i les pimes, segons coincideixen totes les fonts consultades, les peces més vulnerables del circuit de prevenció de riscos laborals. 

Els primers, obligats a una autoavaluació que la necessitat moltes vegades suprimeix. Els segons, protegits en la majoria de casos per un protocol estandarditzat que ha fet una empresa externa que amb prou feines coneix la realitat concreta d’aquesta companyia. Segons les últimes dades de l’‘Enquesta de qualitat i condicions de treball’ de la Generalitat, només una de cada quatre empreses fa la seva pròpia avaluació de riscos.

Sense gairebé sindicació, en les companyies més petites és poc freqüent que hi hagi la figura del delegat de prevenció de riscos. I els inspectors de Treball, amb menys d’un agent per cada 10.000 treballadors, són concebuts per més d’un assalariat com un animal mitològic: diuen que existeixen, però mai els han vist. «El problema és el de sempre, ¿com fem que s’apliqui? Inspecció de Treball té els recursos que té i nosaltres arribem fins on arribem. On tenim delegats és molt més fàcil, on no... és molt més complicat», afirma la secretària de salut laboral d’UGT-Fica Catalunya, Antonia Fuentes. 

Bretxa en prevenció

«La normativa no està pensada en claupime, malgrat que tenim un teixit productiu format majoritàriament per aquest tipus d’empresa. De vegades ens costa trobar els equilibris per complir. Ara bé, la normativa de riscos laborals fa tants anys que la tenim que està integrada», afirma la directora de l’àrea de treball de la patronal Pimec, Sílvia Miró. 

Per pal·liar aquesta bretxa històrica en matèria de prevenció respecte a les grans empreses, Pimec té habilitat un servei d’assessorament perquè els seus socis vagin més enllà del compliment formal de la llei i treballin mesures qualitatives i adaptades a la realitat concreta dels seus centres de treball.

Nova normativa

Una empresa que obligui els seus treballadors a operar a l’aire lliure durant una onada de calor sense les precaucions necessàries i amb risc greu per a la seva salut s’exposa a sancions de fins a gairebé un milió d’euros. Les sancions són les mateixes ara que abans del 12 de maig, quan el Govern va aprovar un reial decret per reforçar la protecció dels empleats davant temperatures extremes. 

Notícies relacionades

¿Quins drets laborals té un treballador davant l’onada de calor?

Multes de fins a 1 milió d’euros per a les empreses que forcin el treballador durant les onades de calor

«La nova normativa no aporta novetat, perquè les empreses ja tenien l’obligació d’avaluar l’estrès tèrmic. Entenem que no exigeix un protocol específic. Sembla més un recordatori», opina el tècnic de seguretat i salut laboral de la patronal Pimec, Óscar Martín. «No hem tingut gairebé consultes sobre aquest assumpte», afegeix. Des d’UGT sí que entenen que les companyies han de tenir un protocol específic en cas d’alertes de l’Aemet per calor extrema i «avaluar els riscos des d’un punt de vista tècnic, tenir en compte l’edat, patologies i estat de salut del treballador», apunta Fuentes.

Segons l’opinió de la professora de Dret i Seguretat Social de la UPF Consuelo Chacartegui, la modificació del Govern completa una normativa de prevenció de riscos laborals que es remunta al 1995. Però ho fa d’una manera «inconcreta» i «confusa», considera, ja que no estableix paràmetres clars de quan s’ha d’aturar l’activitat i quan no. D’altra banda, reconeix que en els riscos derivats de la crisi climàtica, cap dels països del sud d’Europa, especialment afectats, té clar com avançar. «Els països mediterranis ara estan començant a adaptar-s’hi i a ser conscients d’un risc cada vegada més creixent», afegeix.