La indústria catalana del videojoc batrà els 900 milions d’ingressos aquest any

El sector dels videojocs avança a Catalunya més, fins i tot, del que es preveia. Un 2021 millor del que s’esperava ha fet que la Generalitat corregís lleugerament a l’alça la previsió de creixement que tenia per a aquesta indústria. Segons l’últim ‘Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc’ –al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO–, les empreses del sector van facturar llavors 660 milions d’euros, un 20% més que el 2020 i 9 milions més del que es calculava fa un any. D’aquesta manera, d’acord amb les seves estimacions, aquest volum de negoci s’haurà acostat el 2022 als 780 milions d’euros i estarà per sobre dels 900 milions a final d’aquest any.

Aquesta anàlisi parteix de la base que operen en aquest territori 196 companyies, una massa una mica inferior a la que es detectava l’any passat perquè ha caigut el nombre d’estudis que no estan constituïts formalment. És a dir, aquells projectes de videojoc encara lluny d’arribar al mercat. En canvi, el teixit va guanyar nou empreses actives (132 en total), el creixement més gran en cinc anys i la millor xifra fins ara.

També confirma el creixement que el 2021 hi hagués un 7% més de treballadors dedicats al sector, 4.250 persones, de les quals una quarta part són dones. Si es compleix la projecció elaborada per la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Govern amb la col·laboració de DEV (Desenvolupament Espanyol de Videojocs), seran més de 5.000 a finals d’aquest any.

Així, malgrat que aquesta radiografia parla encara d’un sector de poca influència a escala general (aquests 900 milions de volum de negoci no arriben ni a l’1% del PIB de Catalunya), també perfila un ecosistema amb cada vegada més múscul. «El que diuen les dades és que és un sector que va creixent sostingudament i que les seves empreses són cada vegada més fortes», analitza la directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya, Marisol López. Contra tot pronòstic, la seva aposta és que aquest ecosistema no anirà gaire més enllà de les 200 empreses a curt termini, però aquesta experta veu en això una bona notícia, un senyal que aquest no és «un sector bombolla, que creixerà moltíssim i es desfarà», sinó que les seves empreses creixen de manera raonable.

Companyies internacionals i contingut propi

El ‘Llibre blanc’ suggereix, efectivament, que Catalunya té cada vegada companyies de més dimensió: malgrat continuar sent majoria, cau el nombre de firmes que facturen menys de 200.000 euros a l’any, i creix, en l’altre costat, el nombre d’estudis que ingressen entre 200.000 euros i 10 milions.

«Aquestes dades es reforcen amb les últimes notícies relacionades amb l’arribada d’estudis internacionals a Catalunya, que han suposat un impuls a la creació de llocs de treball: Rovio ha anunciat la contractació de 30 professionals de cara al primer semestre del 2023 a la nova seu per al sud d’Europa que ha obert a Barcelona, alhora que IO Interactive també ha posat en marxa plans per contractar 150 persones a la seva oficina», repassa el document. «El 2022 també ha vist com estudis estrangers passaven a formar part del capital d’estudis catalans, com és el cas de Novarama, que arran de projectes com Invizimals o el projecte en desenvolupament United 1944 s’ha reforçat amb l’entrada de Tencent en l’accionariat de la companyia», afegeix.

Tot i així, aquesta anàlisi portada a terme el 2022 revela que els estudis que operen a Catalunya aposten cada vegada més per la creació de continguts originals. Ho demostra –indica aquest informe– que el 91% de les empreses afirmin estar treballant en propietats intel·lectuals pròpies, una pujada de set punts respecte a la mateixa enquesta plantejada l’any anterior.

El finançament, repte principal

Quant al finançament, creix el percentatge d’empreses que acudeixen a les ajudes públiques per desenvolupar els seus projectes, tot i que aquesta massa és encara inferior a la d’abans de la pandèmia.

Notícies relacionades

L’auge tecnològic de Barcelona agreuja el problema de la falta de treballadors: per cada oferta només hi ha 12 candidats

Addictes als videojocs: «Jugo de 10 a 12 hores al dia»

«El finançament continua sent el repte principal que es troben els estudis catalans a l’hora de desplegar la seva feina quotidiana, un finançament que en molts casos condiciona la possibilitat de començar nous projectes una vegada acaba l’actual, tot i que també trobem estudis que necessiten els diners per poder desenvolupar un segon projecte en paral·lel o per créixer de manera més ràpida», explica l’informe, que acusa també les dificultats dels estudis per competir amb les grans companyies en atracció de professionals.

A l’altra banda, els estudis preguntats esmenten l’ecosistema i la capacitat de la marca Barcelona d’arrossegar treballadors i inversions com un dels punts forts del territori.